La veritat, gairebé mai no és bo dir-la. Hi ha una violència de la veritat crua i nua: preneu la ferma resolució, un matí, en despertar, de dir la veritat a tots els que us creueu, sense excepció, durant les vint-i-quatre hores, amics, amants, estimades, pares, familiars, col·legues, anònims, superiors en jerarquia, veïns i altri. Manteniu-vos en aquesta decisió sense concessions, siguin quines siguin les circumstàncies. Us garanteixo que us enfadareu amb la meitat dels vostres coneguts, sinó amb tots. S'haurà tingut la impressió, fent-se amb vosaltres, de creuar-se amb un taujà, un tipus groller, sense tacte, sense elegància, un individu de mal caràcter, amb llengua viperina, sense maneres, que ignora la cortesia elemental i les maneres bàsiques. Això sí, estareu satisfets de la veritat, res més. És a dir? Haureu dit als imbècils que ho són, als inoportuns que us molesten, als interessats, els garrepes que us treuen de polleguera, als que han engreixat o envellit que els quilos de més o les arrugues no se'ls posin bé , haureu afirmat sense mirament que esteu farts de menjar amb persones que no us interessen, amb els quals els àpats se us fan llargs, us desplaçareu per dir a algú que no suporteu la seva bellesa, la seva intel·ligència, el seu èxit, els seus diners, confessareu que els triomfs dels altres sovint us encongeixen el cor, mentre que els seus fracassos us alegren la majoria de vegades, etc. Us haureu comportat com a humans i no haureu fet més que dir la veritat, expressar el que sentíeu i us passava directament pel cap, sense privar-vos d'això...
La vida, quan no actuem de forma transparent, es redueix a una classe de mentida per defecte. Qui acceptaria sense por saber el que els seus amics pensen i diuen veritablement d'ell? Qui jugaria a ser invisible per assistir a un dinar on es tractes d'ell, sense témer la pèrdua d'un que passa pel seu amic? Els necis, els ingenus, els innocents..., i un exblocaire, que ha après que no es pot dir la veritat, encara que sigui la seva. Clar que totes les situacions es poden reconduir, és qüestió de bona voluntat, encara que, com deia Serrat: "Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio".
