Un smombie (de l'alemany: smartphone-zombie) és un vianant que camina poc a poc i sense prestar atenció al seu entorn, perquè está distrer enfocat en el seu telèfon intel·ligent. Això ara ja és un risc de seguretat significatiu, ja que aquests vianants distrets causen o pateixen accidents. En ciutats com Augsburg o Anvers s'han introduït carrils especials per als usuaris de telèfons intel·ligents per ajudar a dirigir-los i encaminar-los. A Chongqing (Xina), el govern va construir una vorera separant el telèfon dels usuaris i els no usuaris de telefonia mòbil.
Els vianants que envien missatges mentre caminen poden ensopegar amb la vorera, sortir per davant dels cotxes i xocar amb altres vianants. El camp de visió d'un usuari de smartphone s'estima que és només de 5% d'un vianant normal. Es pot utilitzar una aplicació que utilitza la càmera del telèfon per fer que sembli transparent i proporcionar algun advertiment de perills. A Augsburg i Colònia, s'han introduit llums de trànsit incrustades en el paviment a nivell del terra de manera que siguin més visibles per als despreocupats vianants. A Seül, Corea del Sud s'han col·locat senyals d'advertència en el paviment de les interseccions perilloses després de més d'un miler d'accidents de trànsit causats pels telèfons intel·ligents. Aquesta adicció al mòbil té tambè el seu nom: Nomofobia. I és que hi ha gent molt malalta, com l'ucrainès Olexander Tori quer va cambiar el seu nom pel d'IPhone7, o Aaron Chevenak que es va casar amb el seu Smartphone. El principanl problema que crea aquesta adicció de la gent al mòbil quan va pel carrer, és que no els deixa practicar, el més noble de totes les arts, l'art de badar. Ells s'ho perden.
La vida sin WhatsApp: "Quieren reconectarse con el mundo" Enric Puig recull al seu llibre 'La gran adicción' vuit histories sobre persones que han escollit viure desconnectades. eldiario.es
Tags:
ACT 2
Me parece todo normal... normal que un conductor siga lo que dice el Maps y se caiga puente abajo; normal que lo atropelle un camión cruzando un semáforo rojo mientras mira el móvil; normal que estén todos sentados en la mesa, sin hablarse, cada uno a lo suyo detrás de la pantalla.
Normal que se priorice el wasss wasss antes que cualquier conversación entre vecionos...normal, muy normal...
La culpa és del Zumalacarregui, com li dius tu al de feisbuc, amb ell va començar tot.
Ese también se las trae, el Zumalacarregui...sí..
Hi també hi ha els Butifarramendi i llangonissagoitia (Trump i Musk)
Vatúa redéu!, que deia el meu avi.
El meu cantava: els collons de san Fransiscu, mecasum Déu, mecasum Déu, mecasum Cristo.
Aquesta la cantàvem tot travessant el Coll de la Marrana, camí de Núria. Però això era fa temps; cinquanta-cinc anys enrera.
Home, si ho cantava el meu avi, imagina el temps que fa de la cançoneta..
Crec que no aprofundim prou amb aquest fenomen. La tendència fàcil és pensar que el problema és la tecnologia. Això no es culpa del Sr. Sucamlaverga, ni de l'aparell, o mòbils en general, de la mateixa forma que el sucre no és el culpable de la diabetis.
La culpa és dels idiotes, una subespècie que és molt abundant. Cada cop, més.
Igual que passa amb la violència en el futbol. La culpa no rau en aquest esport. Està a les grades, on abunda la subespècie de cervells encongits i secs.
Bé. Es causa efecte, com sempre el que falla és el factor humà.
O sigui que ... A qui li carreguem que hi hagi qui només "mira" el mòbil i hem de protegir amb semàfor específics i voreres especials? I no sols per ells, també per tothom, no fos cas que... Sense voler s'entopin amb qualsevol.
Aquest anònim sóc jo. L'ANNA.
L'Estat és molt protector Anna(B?), ens estima molt i no vol que prenguem mal. Ja n'han petat uns quants i unes quantes per badar pel carrer mentre miraven el mòbil.