English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

ESPÈCIES EN VIES D'EXTINCIÓ


De la mateixa manera que es pot ser intel·lectual i alhora cursi, vegeu Eduard Punset. Es pot ser intel·lectual i maleducat o un misógin directament. Un d'aquests presumptes intel·lectuals, o potser no tan intel·lectuals a la vista del seu procedir, Félix de Azúa ha ocupat un espai destacat en el que anomenem 'l'actualitat'. Sembla que encara hi ha un espai per a intel·lectuals en la vida pública espanyola o, almenys per algun tipus. Pot ser que el més determinant encara que no sigui evident, és el fet de ser homes, som fràgils, envellim malament i el patetisme és un tret d'una íntima consciència de fracàs. La ranciedad, ai!, és gairebé inevitable, què hi farem.

El que sí ressalta és que Azúa sigui membre de la RAE i ploma d'El País i tots sabem que això últim és determinant, explica Suso de Toro a el diario.es. Malgrat la seva pèrdua de crèdit 'El País' que mai més tornarà a ser el que era, conserva el respecte entre membres de les generacions més grans de seixanta anys, 'qui va tenir, va retenir'. I el ser de Azúa acadèmic, no és coincidència tampoc, afecta la seva naturalesa ideològica. Però l'interessant és veure com tanta gent accepta que ser membre d'una acadèmia és un mèrit científic, cultural o cívic, això els dóna peu a reprovar la conducta de De Azúa.

Ser acadèmic implicaria, segons aquesta manera de pensar, tenir una conducta exemplar i no ser reaccionari. Crec el contrari, que és més natural el pensament lliure i el caràcter democràtic fora d'acadèmies. Com que tinc amics, amigues i fins familiars en aquestes entitats no dic que ho faci impossible, però ho dificulta. Ser una persona completament mal educada, classista i masclista està a l'abast de qualsevol, l'amargor d'estómac el donen els anys, i això no depèn de tenir estudis, títols i oposicions, si no d'envellir malament, molt de mascle, per cert.

No hi ha dubte que en la societat espanyola està molt assentada la cultura burocràtica i dirigista de la dinastia borbònica importada per Felip V, per això conserven el prestigi institucions que funcionen per cooptació, precisament perquè continuï el que estableix. Són clubs de cavallers, que hi hagi dins poques dames està en la seva naturalesa. Imaginar una cultura sense comissaris, amb debats lliures i lloc per a la dissidència és poc imaginable a Espanya.

Les declaracions classistes i masclistes del senyor De Azúa sobre l'alcaldessa de Barcelona, ​​senyora Ada Colau, són un exemple de xuleria i fatxenderia que només s'explica per un envaniment que té un origen últim en la classe social. La burgesia més poderosa a Espanya clarament és aquesta xusma parasitària que seu a la llotja del Bernabéu, però la burgesia més abocada i obsequiosa amb si mateixa va ser tradicionalment la barcelonina, quan a Madrid aplaudien 'La Revoltosa' al Palau s'asseien solemnes observats per les màscares de Beethoven i Wagner. El classisme de De Azúa només va mostrar el que va ser i encara és la relació entre els senyors de la casa i la portera, el menyspreu cap a un altre ésser humà.

El que passa és que els temps han canviat i tenir carrera universitària i càtedra per oposició avui dia ja no és el que era en temps dels nostres pares i resulta que a la Ada no li dóna la gana de vendre-peix al Fèlix. Haurà de buscar-se el lluç en una altra part. De poc li ha servit a de Azúa la seva carrera universitària si no és capaç de treure's de sobre la rància capa de caspa que l'envolta. Per cert, una carrera universitària (filosofia) amb molt bones notes de la Sra. Colau, es la que no va poder acabar per falta de mitjans econòmics.

Un, que no té estudis universitaris, no és acadèmic de la RAE ni alcalde, simplifica el tema: El Sr.Félix de Azúa és un pobre home. un misogin xulo de barri de merda. De fet a la RAE, aquest cementiri d'elefants rancis, hi ha uns quants d'aquests espècimens, afortunadament (espero) en vies d'extinció. Som al segle XXI senyors ....., i vostès i la seva estupidesa es van aturar al XIX, de manera que a la RAE més que intel·lectuals sembla que hi deambulen semovents.

TEROL I EL MUNDO TODAY

l'alcaldessa és la de mig, a la foto.
- L'Ajuntament de Terol (PP) amenaça de denunciar El Mundo Today per una de les seves bromes. Des Alcaldia de l'Ajuntament de Terol (PP) han enviat un correu al medi humorístic El Mundo Today en el qual anuncia accions legals si no es suprimia o modificava l'entrada titulada "L'alcaldessa de Terol va robar fons públics aprofitant que la ciutat no existeix"
En el correu es diu que és una "intromissió il·legítima a l'honor de l'alcaldessa i d'aquest Ajuntament, que no es pot emparar de cap manera sota l'excusa de la ironia o l'humor"
L'alcaldessa, Emma Buj, en declaracions a eldiario.es, assegura que no van a emprendre accions legals i que alguns veïns han cridat al consistori perquè pensaven que era una notícia certa

Sembla que l'humor de 'El Mundo Today' no fa massa gràcia a l'Ajuntament de Terol (PP). Aquest mitjà digital de notícies fictícies publicava avui, amb la signatura de Mario Albelo, una entrada titulada "L'alcaldessa de Terol va robar fons públics aprofitant que la ciutat no existeix". En el subtítol postil.len: "No va deixar rastres del saqueig perquè els diners tampoc existeixen". 

El que ens porta a un aspecte en el que fa dies que hi penso, rellegint autopista d'en Perich, molts dels aforismes o reflexions que fa, avui en dia no els hi publicarien, ofendrien a sords, a muts, cecs, minusvàlids, a les dones, a Morse que titllava de tartamut i algú altre que em deixo. 
El problema no és d'en Jaume ni de El  Mundo Today, el problema és que l'humor es transgressió si no ja no és humor, són les declarfacions de Mariano Rajoy, i l'alcaldessa de Terol, que s'ho faci mirar, poca feina deu tenir, clar, si la provincia i la ciutat del torico no existeixen, no se que hi fa d'alcaldessa, potser que dimiteixi, si tota la feina que té es cabrejarse per foteses, seria el millor que podria fer.

CINC MINUTS DE GLÒRIA


"En el futur qualsevol imbècil tindrà dret als seus cinc minuts de glòria" - va deixar dit Andy Warhol - Aquestes foren les seves premonitories paraules. A dia d'avui ho podem veure a la Tele, on la gent gairebé mataría o pagaria per sortir a explicar sovint les seves miseries, o aquests programes dits del cor, que del cor poc en tenen. Recordeu els pares que fa sis anys varen fer creure que el seu fill anava en aquell globus d'heli i no era més que un muntatge per tenir una fugissera notorietat i presencia als medis, o els fakes que s'inventa la gent sovint pel mateix motiu.

Molt hi tenen a veure els pares amb aquests disbarats, o ¿és que potser Sergi Bruguera hauria estat tennista d'elit si no fos per la insistència del seu pare,? o Toni Elíes més del mateix, tot i que aquesta seria una altra mena de notorietat, com projectar les fites no assolides del progenitor en el fill. Quants pares exigeixen als seus fills sobretot en l'esport que siguin el que ells no van poder ser?
El meu pare mai em va exigir res, ni demanar que assolis cap fita gloriosa, només que fos respectuós, que sobretot no destaqués, que em mantingues sempre al mig, ni a dalt ni a baix, que ser el primer, el millor, no era important, i si ho havia de ser ja ho seria, però no per l'obssessió de ser-ho.
A resultes d'això, el que va aconseguir en mi és una absència absoluta d'ego, de vanitat, que fa que no doni cap importància a res del que faig, i ho dic sincerament, i de fet, és una sort i una avantatja, m'estalvia molts mals de cap i inconveniències frustrants. 

En comptes d'ensenyar a la mainada els valors funamentals de l'esforç, la feina ben feta, l'amistat i el respecte, només se'ls ensenya a competir, a ser el primer del que sigui i a costa del que sigui, o a sortir a la tele per no res, nomès per l'ermot personal i intel·lectual que hi ha al darrere contemplant-ho.
Tornant a la glòria, als cinc minuts de glòria de Warhol, la glòria és incerta i poc duradera, efímera en molts casos i l'ùnic que genera després d'esvanir-se és frustració, i aquesta si que és duradera, car ningú hi està preparat per pair-la. És aquí - per exemple - on Cristiano Ronaldo té un greu problema i Leo Messi no!

LA POETA MAMELLUDA I REFETETA


Una de les coses que més molesta a la gent en general, de les moltes coses que els molesten cada vegada més, és, quan algu se surt de l'atonia, de la monotonia habitual per fer quelcom que no s'havia fet mai, o feia temps que ningu ho feia. Sen sol dir, provocació. Un cas seria el de Dolors Miquel, i el seu mare nostra, que més aviat s'hauria de dir marededéu, marededéu Dolors, que has pixat amb la teva vagina fora de test, perquè vomitar aquesta merda de poema no és provocar ni es defensar la dona, és una pura i simple xabacanada, una espècie de caca, culo, pedo, pis de criatura. I va i diu la mamelluda refeteta que se sent orgullosa del que va fer, que els seus pares se sentirien orgullosos d'ella. Marededéu, marededéu Dolors Miquel, dedicat a escriure poesies però no ens prenguis el pel. Ah! i de més a més, fuma....

Afegitó: Després succeeix que els suposats provocadors se l'agafen amb paper de fumar a la que els dius quelcom que no els agrada, i que aleshores ja no és provocació, sinó insult o menysteniment, per això he escrit mamelluda refeteta, que tot i ser cert i per tant una definició objectiva, no deixa de ser una provocació, una provocació tant barroera com la del seu poema Mare Nostra. Una provocació que jo em podia haver estalviat si ella haguès fet el mateix. 

EL QUE PODIA HAVER ESTAT I NO VA SER


Si alguna vegada algú decidís explicar el perquè de la crisi econòmica a Espanya, la qual negava Zapatero, i hem patit tots, hauria de explicar-los la història de Pioz, un poble de Guadalajara que està endeutat fins a l'any 9.074, que és quan calculen que acabaran de pagar els seus deutes. 
Aquest disbarat d'uns pocs, ens ha perjudicat i perjudica encara a molts i el pitjor, ningú ha pagat per això, de fet ho hem i estem pagant durant molts anys tots nosaltres, els soferts ciutadans. 
Aquesta és la història del que podia haver estat i no va ser. Aquesta es la historia de Pioz

Subscribe Us