UTOPIA 20.10.13

La situació és la que és i no cal donar-hi més voltes. No hi haurà consulta, car d'haver-ni es perdria clarament i no interessa als independentistes, que prou en són conscients: si hi hauran plebiscitàries, i és aquí on pot haver-hi sorpreses, com que molta gent s'abstingui o per fer ús d'un vot útil, voti Ciutadans, car votar PSc és perdre el temps i CDc o ERC és un vot utòpicament intangible. Aqui hi ha massa gent que no ha entès res i ens arrossega en la seva utopia cap el no res, i sincerament, i més amb la que està caient, tanta bestiessa comença a cansar, i fins i tot a molestar.

LES COVES DE SANT OLEGUER 19.10.13

Els anys 40, la immigració provinent de diverses regions de l'Estat Espanyol, va afluir a Sabadell sobretot per una demanda creixent de mà d'obra per part de la industria tèxtil. Davant la manca de vivendes uns es varen construir mica en mica les seves cases en barris com Ca N'Oriach, Can Puiggener, Torre Romeu i altres i alguns varen anar a viure en coves com les de Sant Oleguer a la vora del riu Ripoll, on ara hi ha les cases de Cal Garcia al damunt i la bassa de Sant Oleguer a baix al riu. A l'any 1946 hi havia censades 119 coves que a l'any 1955 havia disminuit a 82, fins que a l'any 1958 es varen deixar d'habitar les coves. 

A l'any 2010 l'Ajuntament de Sabadell va iniciar actuacions per tal de rehabilitar i fer visitables al públic el conjunt d'habitatges excavats a les Coves de Sant Oleguer, un conjunt excepcional per entendre el fenomen de la immigració durant els primers anys del franquisme. Per tot això, el conjunt d'habitatges de Sant Oleguer constitueix un referent a la Ciutat de Sabadell per explicar el període comprés entre els anys 40 i 50, no únicament al públic escolar, sinó també al conjunt de la població.

Qui com la meva dona vivia al costat de les coves, a 'Can Rimblas' el paisatge no li es desconegut, prou hi anava amb sa mare i una altra veïna sovint a portar pa i gra per ajudar a la gent de ldes coves.
No hi ha res de nou, llevat el que hem oblidat, i aquest gest d l'Ajuntament és precisament perquè no oblidem ....

EL TRICORNI DE TEJERO 18.10.13

La sala se subhastes Duran ha retirat la subhasta del tricorni de Tejero per no ser l'autèntic. Aquest tricorni no pertany al tinent coronel Antonio Tejero, ni li ha pertangut mai" . Així ho ha comunicat el fill de Tejero , Ramon Tejero després de conèixer que es subhastaria el proper 24 d'octubre amb un preu de sortida de 6.000 euros .

El fill de Tejero després de comunicar a la sala de subhastes "aquest incident" ha afirmat en un comunicat que, "oficialment", l'han retirat de la subhasta. Tejero ha informat també que aquest tricorni va ser regalat i "dedicat expressament a una persona" que l'hi havia demanat i no el que el tinent coronel va usar en el seu intent de cop d'estat el 23 de febrer de 1981. L'original, ha explicat el fill de Tejero, "es conserva custodiat a la casa familiar". 

No ho ha dit, un fill sempre deu un respecte al seu pare, encara que sigui el Tinent Coronel Tejero, però el motiu de que no es pugui subhastar el tricorni, és que sota d'ell nomès hi havia el buit absolut d'un infame aprenent de colpista, i això no es pot subhastar, car almenys que hom sàpiga mai s'ha subhastat la indignitat.

TRAINING DAY 18.10.13

Ni tenia ni tinc cap interès en saber qui és el pare del fill d'Alicia Sánchez Camacho, entenc que és una qüestió de la seva privada que el Mundo no tenia per què haver difós, i no ha estat per casualitat, s'ha endegat una cacera des de Madrid per defenestrar Alicia Sánchez Camacho de la direcció del Pp català. Camacho ja no serveix, entre altres aspectes, pel tret al peu que ella mateixa es va tirar amb el cas La Camargue; ja està amortitzada, i en la línia d'un tabloide groc com el Mundo, tot s'hi val per defenestrar-la. L'han sentenciat i van a per ella; com Denzel Whasington a Training Day, sap que no té escapatòria, està acabada, mentre Esperanza Garcia es limita a esperar. Diria que no haurà d'esperar gaire. 

De totes maneres Camacho és una peça menor, i Garcia una substituta provisional, tot el suport actual i futur d'aquests mitjans va dirigit cap a Albert Rivera, aquesta és la peça major, la prova és que ja li comencen a sorgir problemes amb fundacions des d'aquí, i quelcom hi deu haver, car s'ha posat massa nerviós.

UN CONTE MEMORABLE 18.10.13

-Aquesta de negre que somriu des de la petita finestra del tramvia s'assembla a Mme.Lamort -va dir.

-No és possible, doncs a París no hi ha tramvies. A més, aquesta de negre del tramvia en res s'assembla a Mme.Lamort. Tot el contrari: és Mme.Lamort qui s'assembla a aquesta de negre. Resumint:no només no hi ha tramvies a París sinó que mai a la vida he vist a Mme.Lamort, ni tan sols en retrat.

-Vostè coincideix amb mi -va dir-, perquè tampoc jo conec a Mme.Lamort.

-Qui és vostè? Hauríem presentar-nos.

-Mme.Lamort -va dir-.I vostè?

-Mme.Lamort.-El seu nom no deixa de recordar-me alguna cosa-va dir.

-Intenta recordar abans que arribi el tramvia.

-Però si acaba de dir que no hi ha tramvies a París-va dir.

-No els havia quan ho vaig dir, però mai se sap que passarà.

-Llavors esperem-ja que ho estem esperant.

Per Alejandra Pizarnik