Els anys 40, la immigració provinent de diverses regions de l'Estat Espanyol, va afluir a Sabadell sobretot per una demanda creixent de mà d'obra per part de la industria tèxtil. Davant la manca de vivendes uns es varen construir mica en mica les seves cases en barris com Ca N'Oriach, Can Puiggener, Torre Romeu i altres i alguns varen anar a viure en coves com les de Sant Oleguer a la vora del riu Ripoll, on ara hi ha les cases de Cal Garcia al damunt i la bassa de Sant Oleguer a baix al riu. A l'any 1946 hi havia censades 119 coves que a l'any 1955 havia disminuit a 82, fins que a l'any 1958 es varen deixar d'habitar les coves.
A l'any 2010 l'Ajuntament de Sabadell va iniciar actuacions per tal de rehabilitar i fer visitables al públic el conjunt d'habitatges excavats a les Coves de Sant Oleguer, un conjunt excepcional per entendre el fenomen de la immigració durant els primers anys del franquisme. Per tot això, el conjunt d'habitatges de Sant Oleguer constitueix un referent a la Ciutat de Sabadell per explicar el període comprés entre els anys 40 i 50, no únicament al públic escolar, sinó també al conjunt de la població.
Qui com la meva dona vivia al costat de les coves, a 'Can Rimblas' el paisatge no li es desconegut, prou hi anava amb sa mare i una altra veïna sovint a portar pa i gra per ajudar a la gent de ldes coves.
No hi ha res de nou, llevat el que hem oblidat, i aquest gest d l'Ajuntament és precisament perquè no oblidem ....
No hi ha res de nou, llevat el que hem oblidat, i aquest gest d l'Ajuntament és precisament perquè no oblidem ....
Interesantísima entrada.
ResponEliminaAlgo que nos habla de las migraciones, de los inmigrantes, de los nouvinguts...
Sabadell fue también tierra de acogida. Hoy parece que todo se está olvidando y todo tiende a repetirse, quiza por el mismo olvido.
Vuelven las ultras ideas, patria, país, religión, trapo...
En Francia con le Pen; Italia la liga Norte, Belgica y Holanda con sus inmunes derechas...Nosotros con los pepes y con los de Unio...
Me niego a escuchar al Junqueras diciendo que som diferents i que som una nació de homes i dones diferents...sóm iguals
tan iguals que no h aceptem..i aixó dona por..als gobertans els primers.
Es el retorno al planeta de los simios con su final que se repite...se repite... se repite...
Salut
La història de la immigració s'ha maquillat molt, ja abans de la guerra hi va haver molts conflictes i també gent vivint en coves, la Irene Polo ho recull en alguns dels seus articles sobre uns problemes greus que hi va haver a Sallent, però, curiosament, ningú no recorda quan era pobre o miserable, en ple Modernisme fatxenda vora Montjuïc hi va haver casos de pesta bubònica, tapats per l'ajuntament, en aquell cas de 'catalans'.
ResponEliminaEn fi, potser no té remei, tot això, després sembla que els més progres es tornen racistes, només cal veure aquest senyor Valls de França, fill de republicà i tot això.
Els prejudicis racistes o classistes o el que sigui ens donen seguretat, nosaltres som els millors i els altres s'ho mereixen, això aquí i a l'Àfrica i a les antípodes, ni es cura ni és un tema educatiu, sinó d'humanitat.
Creo que en todas las ciudades paso algo parecido, el caso de Barcelona, Bilbao o Madrid acogieron personas de otras provincias de España, pero en todas las ciudades hubo emigración fundamentalmente del campo a la ciudad; todas las metrópolis del mundo las sufrieron, la mecanización de las labores agrícolas y el "desarrollo" les condujeron a ello.
ResponEliminaEn Burgos hicieron varias barriadas para sacar a la gente de debajo de los puentes, que es donde se acomodaban en campamentos.
Es un fenómeno mundial, así tenemos a los consumidores-productores reunidos.
Mi padre y mi madre son "indígenas" de Burgos capital y me contaban como cada mes aparecía más gente, que las personas pasaban hambre en los años posteriores a la guerra. Ahora yo me he ido a vivir a un pueblo y dudo mucho que vuelva a vivir en la ciudad,aunque tenga una casa allí, no creo que volvería a acostumbrarme a vivir en un piso.
Ara en comptes de dins de coves, els immigrants viuen en pisos destarotats de barris marginals. I curiosament molts dels que, temps enrere van ser immigrants o provenen de famílies que ho van ser, són els primers de girar-los l'esquena.
ResponEliminaMiquel, som iguals, exactament iguals als altres, Junqueras és un il·luminat que no toca de peus al terra i el que és pitjor, arrossega a Mas.
ResponEliminaJúlia, curiós que la gent ufana i superba eren molts catalans vers els immigrants interiors, als qui es tractaba amb menyspreu.
ResponEliminaTemujin, de acuerdo, pero en Barcelona y su área metropolitana se dio mucho mas lo de la inmigración.
ResponEliminano deixen de ser guettos Loreto, que és el que es va produïr abans i s'hi torna ara, malgrat no es vulgui reconèixer.
ResponElimina