LA REACCIÓ DEL PÚBLIC DAVANT LA CÀMERA DE TV 7.7.12

Haig de confessar que m'agrada treballar amb l'ordinador i com a música de fons en la tele que hi ha al costat de la pantalla, tenir connectada una retransmissió de tennis de les que sovintegen als canals d'esports, i aquesta setmana amb Roland Garros haig de reconèixer que m'estic posant les botes. El so fluix, a penes audible i de tant en tant, faig una aturada i miro com va el joc, més que res perquè el tennis m'avorreix, com m'avorreix la Fórmula 1 o el futbol. De fet haig de reconèixer que m'avorreix en general tot a la vida, ja hi vaig néixer així i ja no sóc a temps de canviar. Un, neix, s'avorreix i es mor, aquesta és la meva filosofia.

En els intervals o temps morts de les retransmissions de tennis, el càmera va fent primers plans del públic que el regidor mostra segons el seu criteri, i els enfocats surten a les grans pantalles que hi ha a les pistes. I és curiós observar les cares de la gent quan es veuen a ells mateixos. Pocs, molt pocs superen la prova de la naturalitat, i aquí comença una curiosa manera de reaccionar davant la sobtada pèrdua d'intimitat. N'hi ha que sense cap pudor es senyalen a ells mateixos (solen ser mainada). N'hi ha que dissimulen però miren de reüll, i és clar, es veu. Alguns (pocs) s'enfronten a ells mateixos sense parpellejar, d'altres mostren un somriure nerviós, alguns com una noia avui, que ha tancat la boca en veure's, per continuar mastegant el xiclet. Altres (els menys) simplement continuen pendents del joc sense donar (aparentment) cap importància a la projecció de la seva imatge en les enormes pantalles de la pista. També s'hi poden trobar somriures nerviosos, sobtades ganes de xerrar amb el del costat, i sempre n'enganxen algun que burilleja o dormisqueja. Òbviament aquest fet es dona en qualsevol retransmissió esportiva on hi hagi public, però a mi m'ha donat per fixar-me amb la del tennis.

Curioses les persones humanes, deu ser perquè en ser dels pocs animals que és capaç de reconèixer-se davant d'un mirall, en veure's en primer pla neguiteja, potser perquè no som tan exhibicionistes com ens pensem i també prou vergonyosos de mena. Només els nens (i no tots) reaccionen amb normalitat, possiblement perquè encara no han estat prou mal educats per reaccionar de manera sovint ridícula davant la simple projecció de la pròpia imatge, aspecte que hauria de semblar-nos completament natural atès la projectem constantment vers els altres.

NOVA LÍNIA DE CRÈDIT HOSPITAL DE LA CAIXA 6.7.12

L'han d'ingressar a un Hospital i no pot pagar els cinc euros diaris de l'Estada... No té tampoc 10 euros per pagar el vomitiu menjar del centre..... S'ha d'endur la roba del llit de casa seva i no pot pagar la bugaderia. No pot pagar l'euro per recepta o el cinquanta per cent dels medicaments. No es preocupi, l'Obra Social de la Caixa li dona... un microcrèdit per fer front a aquesta despessa. Ah! i si surt afortunat en el sorteig mensual dels nostres clients, la Caixa li paga l'enterrament, cremació inclosa i en la cerimonia de comiat, l'actuació en directe d'Albert Pla, perquè se'n vagi content i animat a l'altre barri. I no es preocupi si no pot tornar el credit, com en el moment de signar no s'haurà llegit vosté la lletra petita, ja ho tenim ressolt. Pensi que quan pasa la ITV, paga peatge, beu aigua, posa benzina i el que no sap ni sabrà... nosaltres som allí per pasar el rasclet.
.
La Caixa, sempre al seu servei, al seu propi volem dir, o sia al nostre, no al de vosté, pringat. 

BRENT, UN BARRIL QUE NO EM QUADRA 6.7.12

Aques escrit és de febrer del 2011, un any i mig més tard cpom succeeix amb molts comentaris segueix vigent. Ha canviat només la cotització del barril de Brent, però el Govern continúa apujant el preu del combustible amb una celeritat encomiable i abaixant-lo a penes amb una lentitud menyspreable.

"El preu del barril de Brent i del 'West Texas'... han iniciat de nou la sessió amb lleugeres pujades, després que dijous el preu del cru aconseguís a la tarda frenar la seva escalada, que va portar el Brent a acostar a l'inici de la jornada els 120 dòlars.

Concretament, el barril de la varietat de referència europea, el 'Brent del Mar del Nord', s'ha arribat a comprar aquest matí a 113,91$ en l'Intercontinental Exchange (ICE), enfront dels 111,23$ del tancament del 24 de febrer. No obstant això, encara segueix lluny dels 119,79$ que va arribar a aconseguir en les primeres hores de dijous.

Fins aquí tot previsible atès la situació que s'està visquent al nord d'Àfrica. Pero hi ha un però, el cru comprat a aquest preu ens arribarà en forma de combustible als diposits dels nostres vehícles d'ací a uns sis mesos, que és quan hauria de repercutir el Govern el preu i apujar el combustible, però. ai làs! ells es curen en salut i ens l'apujen ja, o sia es posen la bena abans de fer-se d'ací a sis mesos la ferida, i clar, el negoci es rodó, fa sis mesos el barril de Brent estaba a 78 dolars, i tot aixó que s'hi guanyen ara.

Extranyament, quan passin tots aquests aldarulls i el preu del cru torni a cotitzacions raonable de 70/80 dolars barril, el mateix Govern que tanta celeritat demostra a l'hora d'apujar el combustible, tardarà sis mesos a abaixar el preu del combustible i no ho farà en la mateixa proporció en que s'ha abaixat el preu del barril de cru. O sia que ens foten per les dues bandes, apugen abans d'hora i rebaixen menys .- si és que ho fan - del que pertocaria. Si aixó no és robar, busqueu algun bonic eufemisme que quedi més suau, però el fet és el fet. I nosaltres com el tontolcul a callar i a entomar. Ja em veig desplaçant-me en bicicleta arreu a partir d'ara, cosa que ja faig per la ciutat fa temps.

Ah! diuen que abaixaràn un 5% el preu dels bitllets de tren que varen apujar al gener i que haurem d'anar a un màxim de 110 qm/hora per l'autopista a partir del 7 de març. Com diria Groucho: creguin-me, si es comporten com idiotes, si actuen com a idiotes i si vosté creu que són idiotes, no va errat. Son idiotes, però a pagar nosaltres, encara més idiotes. A pagar i a callar."(*)


(*)Sovint em plantejo publicar directament tots aquests comentaris a COLLONADES (de nou recuperat) i deixar aquest bloc, la majoria de coses que comento, són autèntiques collonades.

DE PRIMES I 'PRIMOS' 4.7.12

Sorprèn que els nostres partits polítics (PSC, PPC, ERC i suposo que Iniciativa també si deu haver apuntat) demanin als futbolistes de 'la Roja' que donin la seva prima a Oeneges o algú altri per ajudar a pal·liar la difícil situació de molta gent. Sorprèn en primer lloc perquè aquestes primes que deuen rondar els sis o set milions d'euros les abona la Federació Espanyola de futbol, no l'Estat, Federació que ingressarà cap el voltant d'uns vint milions d'Euros de la FIFA per la victorià a l'Eurocopa. I sorprèn que els nostres polítics amb la feinada que tenen de problemes greus de país per resoldre, es preocupin ara d'aquesta prima, sobretot si tenim en compte que durant tots aquests anys D'autovies fantasmes, AVE'S fantasmes i aeroports encara més fantasmes i més, han mirat cap l'altre banda mentre tocaven el violí, sent-ne com n'eren responsables o còmplices. Sincerament, em sembla pixar fora de test i com a molt podien haver suggerit als jugadors que donessin una part de la seva prima, o ni tan sols això. Si tan solidaris se senten que donin una part dels seus sucosos sous o estalviïn en viatges, cotxes oficials i altres despesses, l'ìnútil Senat, Diputacions, Consells comarcals i ministeris duplicats que costan molts diners a l'erari.

En un altre ordre de coses i vist com la Baronesa a aconseguit liquidesa (28 milions d'euros) venent només un dels quadres de la seva colecció, em permeto suggerir a l'Estat Espanyol i d'Espanya que es vengui senceres les obvres que té al Museo del Prado i també al casón del buen retiro on si no l'han traslladat hi ha encara el Gernka. Segur que en traurien molts de milions i potser encara els en sobrarien per pagar el que deuen a la Generalitat de Catalunya. Ah! per cert, que la Generalitat de Catalunya - la nostra - podria suprimir també el CAC, que ens costa gairebé 10 milions d'euros l'any i no serveix per a res, llevat el fet de colocar-hi polítics en desús i que a un lloc o altre s'han d'endollar.
Mentre ells parlen de donar les primes, nosaltres fem el 'primo', o el cosí, i ells no donen res, bé, pel rulé.

BERENAR O NO BERENAR, HEUS ACÍ LA QÜESTIÓ 3.7.12

Homes i dones de poca fe, descreguts que malfieu de la gestió de la crisi del Govern del millors. Com ho podeu fer si només pensen en nosaltres i el nostre bé, ah! i en el dels reclusos de les presons catalanes, llegiu el que ve a continuació i astoreu-vos ben astorats....

"La Conselleria de Justícia retirarà a partir d'aquest dimarts, com a mesura d'estalvi, el berenar als interns de les presons catalanes --que fins ara podien elegir entre un entrepà o brioixeria--, a excepció dels reclusos dels centres de joves, i duplicarà el preu del menú per als funcionaris, que ara hauran de pagar sis euros, segons han confirmat a aquest diari fonts del departament. La política d'estalvi també es concreta a no pagar els implants dentals i en material d'oficina.
En una circular interna enviada als responsables dels centres penitenciaris, el director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Ramon Parés, justifica aquestes mesures en les directrius del departament d'Economia per aconseguir un "ajust pressupostari" en el context de crisi econòmica."

Una gran mesura que estalviarà molts eurons, més fins i tot que aprimar el parc de cotxes oficials, ambaixades, despeses de viatges oficials pels puestus i 'la que te rondaré morena' que malbaraten.
De fet, els reclusos de les presons haurien d'estar agraïts a aquesta mesura que ha pres el Govern.A la presó es fa molt poc exercici i si menges massa et pots posar com un bacó que és un dels requisits per arribar a president del Barça. La supressió del berenar és doncs, una mesura pensada pel bé dels reclusos, així conservaran la línia, que sobretot de cara a l'estiu sempre va bé.
En un altre ordre de coses, la decisió de no pagar els implants dentals, em sembla una mala mesura, car al preu que van els dentistes sud-americans, ja veig que la venta de sopes s'incrementarà molt, però afectarà al consum de productes mastegables, tremolen ja els ecologistes i temen la desaparició de la farigola, ideal per fer, per cert - unes bones i molt econòmiques sopes -
Parlava en l'escrit anterior del Principi de Peter aplicat als polítics, però potser hauríem de crear un nou principi...el principi de la ridícula incompetència.