QUÈ PENSARIA WALTER BENJAMIN DELS BLOCS? 14.10.13

Tafanejant blocs en una avorrida tarda de diumenge, he trobat aquest escrit al 'laberinto grotesco', que pel seu interés el reprodueixo tal qual....

"Escribimos día tras día en nuestros blogs...¿solo para afirmar ocurrencias o también para someter las ideas a la mezcla y la dispersión con las de otros? Si solo fuera lo primero, apenas ejercerían una pequeña tarea de notarios de nuestras vidas diminutas, aunque como terapia nos apacigüe. Si las dejamos volar para que sean consideradas por los demás -no importa tanto que nos las acepten como que se lean y se valoren-  estaríamos produciendo una suerte de fecundación. 

Se pondría muy contento Walter Benjamin: "...Una verdadera actividad literaria no puede pretender desarrollarse dentro del marco reservado a la literatura: esto es más bien la expresión habitual de su infructuosidad." ¿Tan alejada vería Benjamin en su época la escritura de los hechos? "Para ser significativa, la eficacia literaria solo puede surgir del riguroso intercambio entre acción y escritura; ha de plasmar, a través de octavillas, folletos, artículos de revista y carteles publicitarios, las modestas formas que se corresponden mejor con su influencia en el seno de las comunidades activas que el pretencioso gesto universal del libro." 

¿No es esto lo que hoy día los blogs, webs y otros recursos de la red informática proporcionan desde la dimensión individual o del pequeño grupo? Las palabras del malogrado filósofo alemán confirman hoy su tono clarividente y premonitorio. "Solo este lenguaje rápido y directo revela una eficacia operativa adecuada al momento actual. Las opiniones son al gigantesco aparato de la vida social lo que el aceite es a las máquinas." ¿Están abriendo los blogs y demás sistemas de redes una nueva etapa en que ya no son tanto las convicciones las que nos incitan a escribir como la vertiginosidad de los acontecimientos que vivimos?" 

- DEL BLOG: LABERINTO GROTESCO

GRUPUSCLE NEONAZI 13.10.13

Un grup reduït de joves neonazis amb actitud agressiva s'ha manifestat aquesta tarda pel centre de Barcelona. Són vint-i-vuit individus que s'han trobat a la plaça d'Urquinaona, on havien convocat una manifestació per marxar cap a la plaça d'Espanya. Entre les consignes que han cridat, s'ha sentit, per exemple, 'Barcelona serà la cuna del feixisme' o 'Artur Mas, càmera de gas'.  

Des d'alguns balcons, veïns amb estelades els han respost amb crits d'independència, i ells s'hi han tornat amb senyals ofensius, salutacions nazis i amenaces. Els han seguit de prop una desena de furgons dels mossos d'esquadra i una ambulància. Un cop a plaça d'Espanya, han cantat l'himne franquista 'Cara al sol' i han marxat.  

En un país no tant ineficient com Espanya, aquest grupuscle hauria estat detingut, jutjat i condemnat a presó, al cap i a la fi, per molt menys hi ha gent del món abertzale a la garjola per una llarga temporada, o fins i tot per no res hi ha Arnaldo Otegi. Merda de país, que ni és país, ni és democràtic i ni tan sols és nació. No els diuen res a aquests feixistes de tercera, com són dels seus, ja els hi estàn bé.

FESTIVAL FOLKLÒRIC 13.10.13

Bé, ahir és va manifestar a Barcelona la majoria silenciosa que reclamaven Camacho i Sáenz de Santamaria quan la via catalana. Doncs ja ho veieu, ni és majoria i menys encara silenciosa, sent generosos diriem que ahir es varen aplegar umes 60.000 persones (*) a la Plaça Catalunya, 500.000 segons Alerta Digital. Aquesta és la majoria silenciosa de la Senyora Camacho, que més aviat serà de C's que li estan menjant el terreny sense que ella se n'adoni, o això sembla, com no s'adona que Esperanza Garcia espera a subsituir-la ben aviat. 

Dit això, una cosa és muntar un festival folklòric nacionalista, unionista, falangista i feixista, com ha fet la plataforma Som Catalunya, Somos España, i una altra que és molt diferent, d'afrontar dirimir les forces al lloc on toca - les urnes -. 

Ara que estan tan contents i convençuts de la seva força, perquè no s'atreveixen a acceptar que el futur de Catalunya s'ha de decidir a les urnes per mitjà d'una consulta?, poden dir el que els sembli, però no volen votar per una raó molt simple, creuen que perdran, això si que ho creuen, aspecte que hom no el té tan clar, però que ningú es preocupi ni pateixi; no hi haurà consulta, i per tant haurem d'esperar a les plebiscitàries.

(*) 60 mil és el doble del que diu la policia municipal i la meitat del que diuen els organitzadors.

ASES ESTÚPIDS 13.10.13

Naron, de la longeva raça rigeliana, era el quart de la seva estirp que portava els anals galàctics. Tenia en el seu poder el gran llibre que contenia la llista de les nombroses races de totes les galàxies que havien adquirit el do de la intel·ligència, i el llibre, molt menor, en el qual figuraven les que havien arribat a la maduresa i posseïen mèrits per formar part de la Federació Galàctica. En el primer llibre havien esborrat alguns noms anotats amb anterioritat: els de les races que, pel motiu que sigui, havien fracassat. La mala fortuna, les deficiències bioquímiques o biofísiques, la manca d'adaptació social es cobraven el seu tribut. No obstant això, en el llibre petit mai s'havia hagut de ratllar cap dels noms anotats. En aquell moment, Naron, enormement corpulent i increïblement ancià, va aixecar la vista al notar que s'acostava un missatger.

- Naron - va saludar el missatger - . ¡ Gran Senyor !

- Bé, bé , què hi ha? Menys cerimònies .

-Un altre grup d'organismes ha arribat a la maduresa .

-Fantàstic , fantàstic . Avui en dia pugen molt de pressa. No passa ni un any sense que arribi un grup nou . Qui són?

El missatger va donar el número clau de la galàxia i les coordenades del món en qüestió.

- Ah , sí - va dir Naron - el conec .

I amb bona lletra cursiva va anotar la dada en el primer llibre, traslladant després el nom del planeta al segon. Utilitzava, com de costum, el nom sota el qual era conegut el planeta per la fracció més nombrosa dels seus propis habitants.

Va escriure, doncs: La Terra.

- Aquestes criatures noves - va dir després - han establert un rècord. Cap altre grup ha passat tan ràpidament de la intel·ligència a la maduresa. No serà una equivocació, espero.

- De cap manera , senyor - va respondre el missatger - .

- Han arribat al coneixement de l'energia termonuclear, oi?

- Sí, senyor.

- Bé, aquest és el requisit - Naron va deixar anar una rialleta - . Les seves naus solcaran aviat l'espai i es posaran en contacte amb la Federació.

- En realitat, senyor -va dir el missatger amb recança -, els observadors ens comuniquen que encara no han penetrat en l'espai.

Naron es va quedar atònit .

- ¿Ni poc ni molt? ¿No tenen tan sols una estació espacial?

- Encara no senyor.

- Però si posseeixen l'energia termonuclear, on realitzen les proves i les explosions?

- En el seu propi planeta, senyor.

Naron es va aixecar en els seus sis metres d' alçada i va tronar:

- ¿En el seu propi planeta?

- Si, senyor.

Amb gest pausat, Naron va treure la ploma i va tatxar amb una ratlla l'última anotació en el llibre petit. Era un fet sense precedents, però és que Naron era molt savi i capaç de veure l'inevitable, com ningú, a la galàxia .

- Ases estúpids ! -va murmurar .

FI

Ases estúpids - [ Conte . Text complet .] - Isaac Asimov - ciudadseva.com