Algèria envia a milers d'immigrants africans al desert per desfer-se'n. Líbia i el Marroc no són l'única porta d'entrada que utilitzen els migrants subsaharians per arribar a Europa. En condicions igualment difícils, milers d'ells intenten arribar des de fa anys a través d'Algèria, un país amb menor presència de mitjans de comunicació estrangers i que no ha dubtat a decretar expulsions massives i llançar campanyes de propaganda contra els africans que resideixen sense papers en el país. Un reportatge d'AP ha recollit testimonis que indiquen que les autoritats algerianes són capaços d'enviar als migrants a través del desert amb temperatures que poden provocar la mort.
Algèria ha abandonat en el desert a més de 13.000 persones en els últims 14 mesos, incloses dones embarassades i nens, deixant-los sense menjar i aigua i obligant-los a caminar, de vegades amenaçant-los amb armes, amb temperatures de fins a 48 graus.
Al Níger, a on es dirigeix la majoria, els afortunats creuen una desolada terra de ningú de 15 quilòmetres fins a Assamaka, un poble que és poc més que una sèrie de fràgils edificis que s'enfonsen a la sorra. D'altres, desorientats i deshidratats, deambulen durant dies fins que un equip de rescat de l'ONU pot trobar-los. Un nombre desconegut d'ells pereix en el camí. Gairebé tots els supervivents, uns vint entrevistats per AP, parlen de grups de gent que ja no poden seguir i que desapareixen al Sàhara.
Igual a la Mediterrània, el Sàhara es converteix en un immens cementiri en què moren els més febles sense que poques vegades hi hagi informació sobre el seu destí. Algèria té una immensa frontera al sud amb Níger i Mali per on arriben milers de subsaharians procedents d'aquests països i d'altres. Les expulsions massives són freqüents. El Govern de Níger va denunciar a finals de 2017 que el seu veí de nord havia expulsat a més de 20.000 nigerians des de 2013. No és que Algèria no tingui dret a fer-ho -tots dos països van signar un acord de repatriació d'immigrants a 2014-, però l'arribada en massa d'aquestes persones causa problemes socials i econòmics en països pobres que els governs no estan en condicions d'afrontar.
Els nostres titulars destaquen que Europa pateix una crisi migratòria, però no és menys cert que els països africans pateixen problemes encara més seriosos, tants els que envien a persones com els que les reben. Algèria no rep ajuda directa de la UE, però la seva col·laboració amb França en assumptes de defensa i intel·ligència és un fet conegut des de fa anys, i és probable que París hagi pressionat perquè impedeixin que els subsaharians passin per territori algerià en el seu camí cap al nord.
A l'estiu de 2017, el Govern d'Algèria va llançar una campanya de propaganda contra els immigrants subsaharians amb un contingut similar al de l'extrema dreta europea. El primer ministre, Ahmed Ouyahia, va acusar els immigrants de portar a Algèria "crims, drogues i altres plagues" i va ordenar que les forces de seguretat procedissin a les detencions dels sense papers per a la posterior expulsió.
Va ser al maig de 2017 quan l'Organització Internacional de Migracions començar a comptar els immigrants que arribaven a peu des d'Algèria a territori nigerià, segons AP. En total, va comptabilitzar a 11.276 persones com a supervivents d'aquestes marxes forçades en condicions dramàtiques. És probable que milers morissin al desert, molts més que els que s'ofeguen a la Mediterrània. La Mediterrània és un enorme cementiri, però pel que es veu, el Sàhara fins i tot la supera.
