CÒMICS 28.2.11

més...

RADARS RECAPTATORIS. . . 28.2.11

El nou responsable de trànsit el Sr. Joan Aregio en declaracions a el Periódico del diumenge ha dit: 'Eliminarem els radars que només serveixin per a recaptar'. El personatge de la foto amb aquest posat tant pinxo, promet, el veig carn de dialing i zapping. 

Dit aixó, ja te nassos que reconegui que hi ha radars només amb l'ùnica finalitat de multar i per tant recaptar diners per la nostra administració, tant preocupada sempre per nosaltres i la nostra seguretat, però que aprofita la més mínima per buidar-nos la butxaca, sempre per el nostre bé, faltaria més.

Diu també el Sr. Aregio que pretenen reduir un 20% els accidents a la carretera en el termini de quatre anys, que és com no dir res, llevat que posats a regulat en comptes de deixar-nos anar a 110 ens facin anar a 30 per carreteres i autopistes. No hi hauria cap accident, però la gent acabaria a hosties, que encara seria pitjor. 

Abundant en el que comentava ahir, insisteixo en que no s'hauria d'agafar l'autopista i anar tots per la general o carreteres alternatives, a veure que dirien els de la Caixa quan baixes la recaptació de la màquina escurabutxaques que és ACESA.

CESC FÀBREGAS... NO GRÀCIES! 27.2.11

Sincerament, no veig cap raó objectiva per fitxar al jugador que ens va prendre l'Arsenal, Cesc Fàbregas, per jugar a la primera plantilla del Barça la temporada següent.

En primer lloc per l'elevat cost de la operació (50 o 60 milions d'euros). 
En segón lloc perqué no és un jugador de nivell Barça (a Anglaterra triomfa qualsevol cagabandurries com Cristiano Ronaldo o Rooney)  

En tercer lloc, és de vidre, es lesiona molt i sovint, i sense anar més lluny, al Villarreal, hi ha Borja Valero que té més o menys la seva edat i és molt millor que Cesc i de nivell Barça, encara que format al fútbol base del Madrid. 

No se que pensa fer la junta directiva del Barça, peró en comptes de mirar cap a Londres jo miraria cap a la Plana, bo, millor i més barat. Si troben quelcom millor que ho comprin.
Ah! el Madrid tampoc se'l pot quedar; no saben pronunciar CESC, ja sé que és molt fàcil, però és que a Espanya aixó dels idiomes se'ls i fa molt feixuc.

CORNUTS! SENSE PAGAR EL BEURE 26.2.11

El dia 7 de març si la veleitat d'aquest govern, mentider compulsiu no canvia de parer, entrarà en vigor la normativa que limitarà la velocitat màxima per autovies i autopistes a 110 quilòmetres per hora. Costarà 250.000 euros posar les enganxines de 110 a sobre dels indicadors de 120, i ja es veu a venir que s'inflaràn a posar multes i a treure punts de carnet que és el que en el fons pretenen. Dic jo que ningú hauria d'agafar les autopistes a partir d'aquest dia 7 de març i anar per la general o autovies. Per anar a 110 quilómetres per hora no surt a compte pagar. Ja que som cornuts, almenys no paguem el beure.

EL MISTERI DEL BARRIL DE BRENT 25.2.11

El preu del barril de Brent i del 'West Texas' han iniciat de nou la sessió amb lleugeres pujades, després que dijous el preu del cru aconseguís a la tarda frenar la seva escalada, que va portar el Brent a acostar a l'inici de la jornada els 120 dòlars.

Concretament, el barril de la varietat de referència europea, el 'Brent del Mar del Nord', s'ha arribat a comprar aquest matí a 113,91$ en l'Intercontinental Exchange (ICE), enfront dels 111,23$ del tancament del 24 de febrer. No obstant això, encara segueix lluny dels 119,79$ que va arribar a aconseguir en les primeres hores de dijous.

Fins aquí tot previsible atès la situació que s'està visquent al nord d'Àfrica. Pero hi ha un però, el cru comprat a aquest preu ens arribarà en forma de combustible als diposits dels nostres vehícles d'ací a uns sis mesos, que és quan hauria de repercutir el Govern el preu i apujar el combustible, però. ai làs! ells es curen en salut i ens l'apujen ja, o sia es posen la bena abans de fer-se d'ací a sis mesos la ferida, i clar, el negoci es rodó, fa sis mesos el barril de Brent estaba a 78 dolars, i tot aixó que s'hi guanyen ara.

Extranyament, quan passin tots aquests aldarulls i el preu del cru torni a cotitzacions raonable de 70/80 dolars barril, el mateix Govern que tanta celeritat demostra a l'hora d'apujar el combustible, tardarà sis mesos a abaixar el preu del combustible i no ho farà en la mateixa proporció en que s'ha abaixat el preu del barril de cru. O sia que ens foten per les dues bandes, apugen abans d'hora i rebaixen menys .- si és que ho fan - del que pertocaria. Si aixó no és robar, busqueu algun bonic eufemisme que quedi més suau, però el fet és el fet. I nosaltres com el tontolcul a callar i a entomar. Ja em veig desplaçant-me en bicicleta arreu a partir d'ara, cosa que ja faig per la ciutat fa temps.

Ah! diuen que abaixaràn un 5% el preu dels bitllets de tren que varen apujar al gener i que haurem d'anar a un màxim de 110 qm/hora per l'autopista a partir del 7 de març. Com diria Groucho: creguin-me, si es comporten com idiotes, si actuen com a idiotes i si vosté creu que són idiotes, no va errat. Son idiotes, però a pagar nosaltres, a pagar i a callar.

A LA MEMÒRIA D'UN CARAGOL 25.2.11

Des fa temps, que he descovert que el que realment m'agrada fer és badar, ja n'he parlat en alguna altra ocasió en aquest mateix bloc. Llàstima que ho faig a la vida en general i això ja no se si és bo. Fins i tot em distrec anant en bicicleta, tant, que de vegades frego la llei de la gravetat en circular amb cadència de dona de quadre victorià mentre ho tafanejo tot, fins al punt que un dia cauré, però per anar poc a poc. I curiós com sóc em puc passar una bona estona intentant convèncer a un caragol perquè no travessi una carretera que seria la seva mort segura, i el caragol que devia ser aragonès "de tossut" va seguir el camí que el cunduía a la seva fi. Més tossut ell que jo no el vaig poder convèncer que tornés enrere i me'n vaig anar per no veure com segurament en una carretera bastant transitada com és la que porta a Matadepera i donada la seva lentitud, era aixafat per algun velocípede de dues o cinc rodes que cal comptar també la de recanvi.

En resum que penso que distreure's és bo i més en una època en què la gent sempre va precipitada corrent cap enlloc; s'aprèn molt encara que no ho sembli a primera vista, potser perquè s'aprenen coses petites, com la història del caragol i la seva tosudessa. Ah! i quan surto a amb la bicicleta, m'emporto l'esmorzar i al bidó: Coca-Cola fresca, amèn de la màquina de retratar per si de cas i una llibreta i un llapis per si se m'acut alguna cosa. Més d'un poema ha sorgit mentre em dedicava a la més noble de totes les arts que es fan i es desfàn, l'art de "badar".

aquest comentari està dedicat a la memòria d'un caragol tossut.