PROTOCOL PER L'EBOLA 21.10.14

Portem amb el pare tota la tarda de metges, primer al Casal amb la podóloga, després al CAP i d'allí la doctora me l'ha enviat a Urgències del Parc Taulí, on el tinc ara fins saber d'aci a un parell d'hores si se'l queden o me'l puc endur a casa. En principi pateix una insuficiencia respiratoria i com el pare és asmàtic, la doctora s'ha volgut curar en salut. 

Consti que ell no hi volia anar, no pel fubtol - que també - no hi volia anar perquè sap que si arribes a urgencies (és al nivell 2 box 41) a les 7 de la tarda, no només no veuràs el futbol, sinó que no et donaran sopar, i aixó és el que el tenia preocupat.

L'he convençut però i allí el tinc aparcat a l'espera de les analítiques...

Quan al titol de l'escrit, és que he comprovat que al Parc Taulí tenen un sistema infalible per saber si algú que va allí té l'ebola. A tots els que van a recepcio per ingressar a urgències o per requerir qualsevulla informació, la infermera li pregunta: ha estat fora d'Espanya ultimament?. Li anava a contestar a la senyoreta quan m'ho ha preguntat a mi, que en aquesta tasca estàn uns quants aquí, d'estar fora d'Espanya, però com el sentit de l'humor m'ha semblat no era el seu fort, m'he limitat a contestar que no. Ara, com a protocol de prevenció, és una manera senzilla i pràctica de detectar a qualsevol infectat. Marededéu!

I EL MOLT CABRÓ HO VA ENCERTAR 21.10.14

Qui està disposat a morir per un ideal està, en el fons, igualment disposat a matar per l'ideal. Totes les doctrines comencen amb un màrtir i acaben amb una inquisició. Cal tenir en compte aquest aforisme de Fuster, aquest i el dels cristians (independentistes per suposat). Hi ha dues menes de cristians - dues menes de professar qualsevol ideologia - els qui prefereixen recordar que aquell qui no està amb mi, està contra mi (Math., XII, 30), i els qui creuen que qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres (Luc.,IX, 50). Ho dic perquè en els mals temps que corren la cosa cada vegada va més per aquí, i hem arribat a un moment en que cal definir-se i parlar clar, les mitges tintes ja no valen. Que volen aquesta gent? que a mi no m'interessa.

Ho dic perquè per començar, Espanya no em ni ens roba, ans al contrari, em paga religiosament cada més la pensió, questió que no em pot garantir ningú més, diguin el que diguin, i no ho escric per la mesquinesa de cobrar o no, encara que tampoc em faria cap gràcia sacrificar la pensió un parell de mesos pel be del meu pais. No es tracte d'aixo, simplement, Espanya no ens roba, és el Govern de l'Estat Espanyol el qui no redeestribueix adequadament els diners que es recapten i paguen aquí, siguin 8 o 16 mil milions (més aviat 8 mil milions l'any), aquest punt sembla clar, però ho dic, perquè dir Espanya ens roba, és francament desafortunat i ofensiu per a la majoria d'espanyols que possiblement com nosaltres pateixen també aquest espoli en major o menor mesura.

Semblaria doncs que el més raonable seria la negociació, el peix al cove de l'avi - xoriço tardorenc -, però posat al dia, i semblava que aquest era el cami escollit per Mas, però els fets. l'ANC i ERC l'han sobrepassat i ara està tocat, enfonsat i out, sense cap possibilitat de decidir res, presoner d'ell mateix i de l'entorn sobiranista.

Tot plegat, un desori, una tragicomèdia sense sentit que no ens durà enlloc ni acabarà aportant res de bo. Ja va dir Aznar que abans es trencaria la unitat de Catalunya que la d'Espanya, i el molt cabró (dit amb carinyu) ho va encertar.

DE CAÇAR MUSSOLS 20.10.14

Fa molts anys, quan el pare encara no era vell, amb el veí de sota casa i un xofer de Cal Gambús (olis Gambus), un vespre després de sopar varen anar a caçar mussols, es veu que el xofer hi entenia i amb un reclam que duia afirmava que segur que en trobarien (em pregunto que en fas si caces un mussol). Varen anar cap l'altre banda del riu, sobre Torre Romeu mes o menys (d'aquells temps, clar) Ruinejava i es varen aixoplugar sota uns feixos de canyes a la manera de cabanes dels indis americans. De tant en tant el reclam previa bufera deixava anar un 'tuuuuuut, tuuuuuuut' que se suposava havia d'atreure els mussols, però en tota la nit no va aparèixer ni un sol mussol, a part d'ells tres, que varen acabar xops i decebuts, amb la cua entre cames i cap a casa a trenc d'alba. 

Ben mirat, se m'acut que Mariano Rajoy té la cara i el posat d'un mussol, però malgrat el reclam de dos que tampoc s'avenen gaire, no el poden caçar i han acabat o estàn a punt, com el pare, el veí i el xofer, de fer-ho xops i decebuts.

.... I em preocupa i molt aquesta foto, la senyora d'aquesta foto que no és precisament un convidat de pedra, no l'ha votat ningú i no tinc clar a qui representa exactament o es pensa que representa, però en aquesta foto em fa basarda.  És dificil d'explicar però un sisé sentit m'avisa que aqui hi ha perill, que alguna cosa hi ha que no rutlla, sense entrar en comparacions amb altres mesianismes passats.