English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

HA CAIGUT UN ARBRE, S'HA TRENCAT UN PAISATGE


El paisatge ja no el veurem mai més igual, són milers, sí, milers, els arbres caiguts. Es tardarà anys a netejar el bosc que serà ja d'una altra manera. La majoria de camins estan tallats i s'ha de passar per on es pot amb el perill de que encara caigui algun que altre arbre. Les fotos que veureu a continuació són del bosc de Can Deu i del cami de Bonvilar que va de Matadepera als camps de golf.

Perquè us en feu una idea, la foto de portada i la de sota està presa exactament al mateix lloc, fa quatre anys.

                   
el mateix paisatge abans de la ventada





I emmig d'aquest desastre, i no és la primera vegada, ha florit la ginesta el més de desembre. La naturalesa és aixi, que hi farem.



Ginesta


Bosc de Can Deu


Bosc de Can Deu


Bosc de Can Deu


Bosc de Can Deu



Carretera que du a Bonvilar


la mateixa carretera on s'entreveu l'asfalt





EL FALLIT FITXATGE DEL BUITRE


Li deia l'altre dia en un comentari a miquel, que a la tauleta de nit tinc sempre una llibreteta i un llapis, la tinc per si en despertar, a banda de memoritzar-lo vull escriure el que he somiat durant la nit per no oblidar-ho. Somiant he resolt el final d'una novel·la que no sabia despert com acabar-la, somiant ha sorgit més d'un poema o haiku, o histories com 'el Taxi d'Essaouira'. El somni d'aquesta nit no ha fet falta apuntar-lo a la llibreta, estaba ben nitid a l'hora de llevar-me....

"Una vegada el Barça va voler fitxar al 'Buitre' que és com li deien a Butragueño l'exjugador del Real Madrid. Va ser després d'un partit que els juvenils del Real Madrid varen disputar al Marroc, concretament a Casablanca i m'ho va explicar personalment Ramón Mendoza 'Mon'.
Un sabadellenc, que va ser president del Centre d'Esports Sabadell, Rafael Arroyos fou la persona a qui el Barça va encarregar que sondegés al Buitre i intentes fitxar-lo:

Els fets varen succeïr de la següent manera: A la tornada cap a Madrid en un Fokker, Arroyos i el Buitre, de comú acord varen anar al servei, alli aixecaren la trampeta del sostre i passaren a l'interior de l'aparell i d'alli a l'ala dreta on es pogueren asseure tranquil·lament i fins i tot veure el paisatge per la trampeta de l'aleró.

Malgrat insistir Arroyos durant tot el viatge, no va aconseguir convencer al Buitre, que era molt merengón, i ja a punt d'aterrar a Madrid, Arroyos i el jugador desferen el camí fet a l'inici, on en sortir del servei ja els esperava Ramon Mendoza amb un cabreig monumental. Arroyos no és va immutar, i es va limitar a dir-li a Món. 'No ha podido ser, es todo tuyo'"

.... fins aqui el somni d'una nit de tardor.


UNA OBSCENA MENTIDA


La crisi econòmica ha fet que algunes famílies no arribin a final de mes, però que encara més arribin "justetes" i "no puguin permetre's extres" en les seves despeses. Davant d'aquesta situació i amb vista al Nadal, el psicòleg educatiu Jesús Francisco Javier Ramírez i el pedagog Valentín Martínez-Otero han incidit en la importància de "dialogar" amb els nens i ajudar que comprenguin la situació.

"És clar que els nens es sentiran malament, no només si no reben regals, sinó també si el regal que reben no és el que ells tenien pensat --ha assegurat Ruiz, en declaracions a Europa Press-- i això és més normal del que pugui pensar-se, perquè no són poques les famílies que directament no poden ni tan sols menjar". En aquest sentit, tant el psicòleg com el pedagog han coincidit en la importància de fer partícips de la situació econòmica als nens per ajudar-los a "racionalitzar" el problema. Martínez-Otero ha recomanat que el diàleg amb ells es dugui a terme "en termes comprensibles" que estiguin "adaptats a la seva edat i circumstàncies". De fet, ha suggerit com a exemple, que "després d'haver-hi pocs diners, també els Reis d'Orient es veuen més limitats i estan obligats a fer un repartiment més apropiat de joguines", en el cas que siguin nens molt petits.

El que acabeu de llegir no és més que la justificacio d'una bestiesa, possiblement de la bestiesa més gran que els pares poden cometre amb els seus fills. La farsa dels Reis de l'Orient i tot el que comporta, possiblement sigui l'ùltima mentida amb que uns pares enganyen als seus fills i segurament és la mentida més cruel, de les que fan més mal. No entenc que opinen i que aconsellen aquest psicòleg i aquest pedagog, el que haurien d'aconsellar als pares és a dir la veritat a la mainada i deixar-se de l'enderga aquesta dels Reis de l'Orient o el Pare Nöel, tot això que no és més que una mentida, una bruta i asquerosa mentida. Enganyar als nens és greu, molt greu, i la nit de Reis, on els pares se senten terroristes de la felicitat (segons deia Mafalda), no és més que això, una obscena mentida, que es sevgueix perpetuant any rere any per vergonya de pares i fills.

El dia que els meus pares em varen dir qui eren en veritat els reis, vaig deixar de creure per sempre més en ells i en els Reis.

MISSATGE? O CRIDA


El bloc Ciudad Seva porta a terme un ingent i encomiable treball de recopilació de contes, poesia i literatura en general. Succeeix que de vegades es pot trobar en els dos contes curts com es el cas dels que vénen a continuació, una més que sospitosa coincidència, i és que algú va copiar a algú i aquí l'han enxampat.

Mensaje

Thomas Bailey Aldrich (1836-1907)

Una mujer está sentada sola en una casa. Sabe que no hay nadie más en el mundo: todos los otros seres han muerto. Golpean a la puerta.

Llamada

Fredric Brown (1906-1972)

El último hombre sobre la Tierra está sentado a solas en una habitación. Llaman a la puerta...

LA REPÚBLICA S'HA QUEDAT SENSE CAFÈ


Vindrà la mort i els ulls m'arrencarà
veuré llavors un altre firmament
la finitut es un vaixell varat
l'hortalissa que menjo no te cucs
el silenci s'impregna de clarors
la mort és purament, un canvi més.

*

La mort ha vingut avui a les sis del matí i s'han endut Joan Barril. La vida és una putada en el millor dels casos. Aquest poema de Vinyoli voldria ser un bri d'esperança de que hi ha quelcom més enllà, però sabem que no és aixi. En la mort de Barril si que coincidirà tothom en lloar la seva figura com a persona, profesional i escriptor, i serà una lloança sincera, no de les de quedar bé simplement per corporativisme o pel fet de que ha mort algú. 

La república s'ha quedat sense cafè.


LA XIRUCA I JOAN COROMINES


De Joan Coromines, la seva ingent tasca filològica sovint ens fa oblidar que al darrere dels volums del "Diccionari etimològic" o de 'l'Onomasticon Cataloniae' hi havia una persona... que de tant en tant relliscava a l'hora d'explicar mots impertinents. Un dels casos més comentats i alhora més exemplificadors de la "humanitat" de Coromines és la paraula xiruca, que considerava "mot d'origen incert, si bé se li veu una versemblant etimologia basca": I això malgrat que a la pàgina sencera que li dedicava al "Diccionari etimològic" també ens comentava, en el seu particularíssim estil, que a Echo, el 1966, "conversant amb un matrimoni basc (donostiarres) opinaren que no és basc". L'etimologia de xiruca, amb tot, no calia anar a buscar-la al basc, sinó a Tortellà (Garrotxa), on hi havia la fàbrica d'aquest memorable calçat que Coromines no es va cansar mai de portar. I, per exemple, al llibret del Centre Excursionista de Catalunya corresponent al 26è Campament General de Catalunya, que es va fer el juny de 1976 a Sadernes (Alta Garrotxa)... ...hi hauria pogut trobar la resposta. 

I és que a vegades recloure's a casa no es del tot bo, mal m'està el dir-ho, i això no treu ni un bri del respecte que sento per el Sr. Joan Coromines i la seva ingent tasca possiblement no prou valorada. He pensat en aquesta anècdota d'ell i la Xiruca avui que ha traspassat a Tortellà, Joan Fontfreda, el creador juntament amb el seu germà de la popular Xiruca, i no deixa de ser curiós, tantes voltes que hi va donar Joan Coromines a l 'origen etimològic del nom, i Xiruca, el nom de la bota és un homenatge a la Mercè, la mare d'en Joan Fontfreda anomenada afectuosament Chiruca. Ja es diu que el llegir ens fa perdre l'escriure, o potser era a l'inrevès l'escriure ens fa perdre l'origen de les xiruques.

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ