Vindrà la mort i els ulls m'arrencarà
veuré llavors un altre firmament
la finitut es un vaixell varat
l'hortalissa que menjo no te cucs
el silenci s'impregna de clarors
la mort és purament, un canvi més.
*
La mort ha vingut avui a les sis del matí i s'han endut Joan Barril. La vida és una putada en el millor dels casos. Aquest poema de Vinyoli voldria ser un bri d'esperança de que hi ha quelcom més enllà, però sabem que no és aixi. En la mort de Barril si que coincidirà tothom en lloar la seva figura com a persona, profesional i escriptor, i serà una lloança sincera, no de les de quedar bé simplement per corporativisme o pel fet de que ha mort algú.
La república s'ha quedat sense cafè.
Ostras ¡¡¡ primera noticia ...Tanta información y no me entero de nada.¡
ResponEliminaTrobaré a faltar aquelles cartes a l'editorial del cafè de la república amb aquella honestedat, realisme, realitat i sobretot aquell punt d'ironia que nomès tu sabies fer, Joan.
ResponEliminaUna abraçada als companys del cafè de la república i a la família.
M'agradava
ResponEliminaera unn humanista barroc en el llenguatge, molt primmirat amb les paraules que emprava, quan parlava les paraules eren música i quan escrivía la prosa era vers, o prosa poética. Un personatge únic i dificilment repetible.
ResponElimina