EL TAXI D'ESSAOUIRA

"Sóc al Marroc, en un lloc concret de Marràkech, on hi ha els adobadors de pells, un home em dona unes claus d'un cotxe perquè l'acompanyi, és un vell FIAT de color beig, s'asseu al meu costat i em va indicant el camí. Circulem per carrerons estrets curulls de gent que no s'aparta i s'han d'escampar a base de tocar insistentment la botzina. Finalment arribem a les afores de la ciutat i l'home m'indica que el deixi allí. 

Aleshores em dona uns diners que és l'import que marca el taxímetre atès estaba conduint sense saber-ho un taxi. Atura ell mateix el taxímetre i em dona les instruccions per tornar el taxi al seu propietari a Essaouira. 

Traveso una carretera solitaria, desértica i mal asfaltada on hi circula bestiar, bicicletes, motocicletes i algun camió fins arribar a les afores d'Essaouira. Allí en una amplia avinguda apareixo en un pis gran i assolellat, molt gran i molt assolellat, a sota hi ha un ver amb terrasa curull de gent, i al pis de dones i mainada que preparen alguna festa espècial. Trafiquejen amunt i avall de l'habitatge mentre la mainada juga pel mig esvalotada. M'ofereixen un te i espero a que arribi la persona a qui haig de donar les claus del taxi. No és però un home, és una estrangera de mitjana edat, cabell castany i amb un vestit marró llarg i desgarvat com ella. És británica em diu, i fa deu anys que viu aquí. M'encanta aquesta terra i aquesta gent, i aquest sol que mai els abandona, afegeix.

Ja no sóc al pis gran i assolellat. Estem xerrant amb la dona al mig del carrer. Mentre, passa un senyor damunt d'un burret amb un enorme barret de palla que ens saluda somrient. Continúa l'home el seu cami i de sobte una enorme explosió ens eixordeix, caiem la dona i jo al terra per la força de l'ona expansiva que deixa rere seu un nùvol de pols que no permet veure res. Estossego per la pols que m'ha entrat en els pulmons i el mateix fa la dona. Se senten crits, laments, plors i esgarips i a mida que escampa la pols provocada per l'explossió contemplem astorats amb la dona, les runes del que havia estat el bloc de pisos on hi havia el pis gran i assolellat amb les dones trafiquejant i els nens jugant esvalotats.

No ha servit per a res, exclama la dona, no ha servit per a res . . ."

i aquí s'ha acabat el somni d'aquesta nit, un somni digne d'un día de Sant Jordi. A diferència de la majoria que s'esborren només llevar-te, aquest el conservo encara ara a les 16 hores ben fresc, i l'estic visualitzant mentre escric, en colors clar, en colors d'Essaouira.