Com cada diumenge a l'estiu m'he llevat a les sis del matí i amb la bicicleta m'he n'he anat fins a Matadepera i Castellar del Vallès, de pujada per la carretera fins a Castellar i la tornada pel camí que voreja el Ripoll, a les vuit era a casa com cada diumenge, he comprat el Periódico, m'he donat una dutxa i he esmorzat mentre rellegia el diari de paper que a les sis ja havia mirat en la seva versió Digital (aí senyor, quan acabarem d'entrar al segle XXI). Res de nou doncs, és part del dia de la marmota en que tots estem instal·lats cadascú dins el seu rutinari imaginari. També com cada diumenge, després d'esmorzar he anat a veure al meu Pare i na Mercè, estan bé que és el que més importa; per cert que m'ha descobert el Santiago en que una edició de l'Ombra del vent que li vaig regalar fa un temps i que ara s'està llegint, hi ha un CD amb música -sembla- del mateix autor Carlos Ruiz Zafón. L'hem estat escoltant mentre xerràvem de tennis, és una música interessant una mica minimalista d'aquelles que s'han d'escoltar sense fer-ho, però que és bo tenir-la de fons, de fet, no sé treballar ni fer res sense música - ho reconec -.
Sortint de casa del meu pare i na Mercè he anat fins a la plaça del Mercat, res de nou atès es una altra part dels rituals del diumenge, però avui hi havia quelcom que feia fos diferent, un vell llibreter m'havia dit que em duria uns originals i un ex-libris més una fotografía també original d'en Joan Salvat Papasseit. L'home havia complert la seva paraula i al poc els tenia a les meves mans. Malauradament allí s'han quedat, a tall d'inventari us faig una relació de preus perquè us en feu una idea de perquè s'han quedat on eren:

1.- fotografia original d'en Joan Salvat = 225€
2.- Original de les Conspiracions = 575€
3.- El poema de la rosa als llavis, de 1960 amb una tirada de 116 exemplars feta per en Joan Sales i amb pròleg d'en Joan Fuster = 375€ (es la foto de dalt)
4.- Un dibuix d'un ex-libris amb la signatura d'en Joan Salvat = 225€

Suposo entendreu perquè no m'ho he quedat, aixó que el bon home m'anava dient que ja ho entenia que valia molts diners, però que era de qui era i ell ho havia pagat car també en més d'una subhasta.
Mireu! l'hi he dit, no hi ha res car ni barat, depèn en primer lloc de l’interès que hom tingui i després de si es pot desprendre dels diners o no, i d'interés en tinc i molt.......
Com sempre que em trobo en alguna situació que em supera, que no puc assolir recorro a Pepe Rubianes i em dic, gairebé 1300€ per tot: cagati lorito, - no m'ho puc permetre - que ja sé no és molt poètic però si descriptiu.
I aixó que fins i tot ja havia creat l’enèsim bloc per recollir tota aquesta informació del poeta. Que hi farem, el que no pot ser no pot ser i sovint és impossible, o gairebé.