Cadascú parla de la processó segons li va, però em temo que jo no he escollit la més escaient, vendre farina. És dur i frustrant el dia a dia, cada matí anant a veure forners i veure no ja el desànim pel constant davallar de la venta del pa, sinó la sensació d'impotència davant la crisi i sobretot la competència deslleial dels supermercats, botigues ètniques, benzineres i taules de pa "cuit amb llenya", per més inri - retolen en més d’un cas - quan no han vista la llenya en sa vida. El forner a l’ús, el de tota la vida és una espècie en clares vies d'extinció, que a més té una mort (anunciada) llarga, feixuga i penosa. És un malalt envoltat d'insolidaritat, d'ells es podria dir com a la pel·lícula que "ningú en parlarà quan hagin desaparegut" i si bé és cert que en altres èpoques treballant com ara o possiblement menys es guanyaven bé la vida, ara us puc ben assegurar que no és així en la majoria dels casos, sobretot a l'Àrea Metropolitana. I no és un problema de qualitat del producte com de vegades es diu, sobretot aplicat als forners de Barcelona, també allí s'hi pot trobar bon pa i també de dolent, no és aquest el mal. El mal, és a banda de la crisi, sobretot la competència deslleial que he esmentat abans. Mala peça al teler tenen i és una llàstima, i entenc que en aquest país nostre s'ha perdut ha cultura del pa i no és capaç gairebé ningú de valorar la relació qualitat preu del producte. Jo si, ho confesso, potser per deformació professional, i sóc dels qui si cal, fa quilòmetres més d'un dia per dur un bon pa a casa. Us asseguro que s'ho val, i no cal tampoc fer-ne gaires, ni anar gaire lluny. Hauríem, de replantejar-nos-ho, car sinó una cosa tan nostrada con anar a buscar el pa, calent, acabat de coure amb aquella flaira que embriaga, aviat s'acabarà i amb ell, haurem perdut un altre llençol de la nostra ja escadussera bugada.
A la fotografia hi ha dos llonguets, s'havia perdut la tradició però últimament s'està recuperant i us asseguro que són boníssims, sobretot els que fan al Forn Prat a Manlleu, és el meu esmorzar dels dijous, amb xocolata, hi és clar.
Completament d'acord. A Rubí mateix, veig molta gent que compra el pa a la benzinera del mig del poble quan a menys de 10 minuts a peu hi ha un parell o tres de forns de pa ben bons. I és més car a la benzinera!
La veritat és que sap greu que s'hagi perdut aquesta especie de cultura del pa que, intel·ligentment, sobreviu a d'altres països europeus on conserven la seva diversitat pròpia, com per exemple a Alemanya o (per la part que més conec) Àustria.
Tant de bo aquesta recuperació dels llonguets que comentes no acabi sent anecdòtica.
Per Rubí no hi vaig, ja li ho preguntarè al company que hi passa, però a Sabadell n'hi ha dos o tres de forns que tornen a fer el llonguet, que és molt nostrat i molt bo. Ara el llonguet de Manlleu és excels.
Hola Rafel, tu rai que tens Vilanova del Vallès a quatre pases, a Can Geroni, al carrer de la Palma hi tens possiblement el millor pa del món. I al Forn de Sant Jordi a Granollers el fan prou bo i aixó que no és client meu, però si amic. Tu ves a Vilanova i agafa el pa de l'avi o la barra de pages de quilo i ja m'ho explicaràs. Ah! i a banda i el les butifarres de quinze o vint maneres, la millor per a mi la de faves tendres amb parmesà (no n'hi ha sempre)
Ben cert és tot el que dius, la meva família té una fleca i el consum de pa disminueix cada cop més a marxes forçades. Es sent impotència al veure la poca cura que té la gent per la qualitat del pa, les grans superfícies amb els baixísims preus que ofereixen han fet molt de mal. Si la situació continua així, una cosa està clara: no acabarà bé. El relleu generacional està desapareixent, és clar, amb la pèssima situació d'aquest sector, qui vol enbarcar-se en una aventura com aquesta? Al final serà veritat que només s'aprecien les coses quan ja no les tenim, realment espero que amb el pa artesanal no succeeixi el mateix.
Heus ací un exemple d'un escrit que és millor deixar-lo en la seva llengua original, car en traduïr-lo es perdria part de la seva essencia, i també, que m'ha fet mandra traduïr-lo....
La radioactivitat no només serveix per crear bombes o per generar energia. També es pot fer servir per conèixer el nostre passat. Quan parlem d'aplicacions de l'energia nuclear tot...
El col·lectiu 'The poetry is not dead', irromp en un acte dedicat a Roberto Bolaño, amb una performance que reviu l'esperit infrarealista de 'Los Detectives Salvajes'. (Ves que no ...
Caminos de la tarde
-
La placidez de la tarde invitaba a salir de casa, sacudirse la comodidad
del sofá y subir a la montaña. Hacía tiempo que no lo hacía. La invitación
me ha...
DIVAGACIONS PERSONALS SOBRE LA MORT DEL SANT PARE
-
Ha mort el Sant Pare, ha resistit i assistit a actes diversos en aquest
temps, en el qual ja no estava gens be de salut. En general, sembla que
'queia ...
Un Papa poco convencional
-
Fabio Fruscati/EPAFrancisco: un pontífice poco convencional que buscó
modernizar el catolicismo
Liam Temple, *Durham University*
Desde el momento de su ...
Meditaciones de un impío
-
*Clave de lectura:* ¿Por qué, si el Creador exige fe, nos concede
entendimiento?
*Valoración:* ✮✮✮✩✩
*Comentario personal:* Hay libros cuya mera existencia...
Un destello
-
*Dante (1499-1502). Luca Signorelli*
Un destello, una exhalación de la realidad. La idea siempre surge de la
realidad centelleante e ilumina la ment...
Renovarse o morir
-
Estos días, he estado entretenido en «resucitar» (muy propio para estas
jornadas santas) *mi espacio en Tumblr.* No hay una traducción para esa
palabra, a...
Escriptor de casa a molts llocs.
-
A la típica pregunta de "d'on ets?" de vegades responc amb una resposta
llarga, segons on es faci la pregunta. Tota la vida seré de Cornudella de
Montsa...
Semana santa 1974
-
Aburrimiento inhumano.
Ninguna diversión -solo oración y recogimiento-.
Los cines iban alternando entre Ben-hur y Los doce mandamientos.
Pues, justame...
dos cafeterías de bolaños
-
La reciente *Al punto 80*, en la Plaza de España donde estuviera el mítico
*Tito*, y *El Altozano*, junto a la iglesia del Cristo. Dos sitios para
tomar ...
«Conejos blancos», de Leonora Carrington
-
Traducción de Francisco Torres OliverHa llegado el momento de contar los
sucesos que comenzaron en el número 40 de Pest Street. Parecía como si las
casas, ...
PANDORA
-
*(Pandora*, John William Waterhouse, 1896*)*
*PANDORA *
*De no pronunciar treva, *
*la insurrecció dels enigmes *
*per sempre. *
*De no bateg...
Fotografías históricas (XXII)
-
El torero y escritor Ignacio Sánchez Mejías, famoso por su amistad con los
miembros de la Generación del 27, vela el cadáver de su cuñado y amigo
ínti...
Dirección única. Pérsicas
-
Fuiste flor de una noche. Las montañas de la ciudad se habían aliado con la
tormenta. ¿No quieres saber quién soy?, dije inseguro. No quier...
LA PÀTRIA ÉS LA LLENGUA (CATALANA)
-
Fa molts anys vaig fer una visita a Alemanya i recordo haver vist uns
adhesius on es podia llegir "In Deutschland, Deustch". Sembla que hi havia
patriote...
Parenostre
-
Ahir, amb ben poques ganes, vaig acabar per anar al cinema per a veure
Parenostre, el film dirigit per Manuel Huerga que, després d’haver-lo
visionat, he...
Els misteris d'en Mac – Cas 030
-
030 - EL CAS DE L’ARTISTA PREMIADA Acostumo a començar la jornada amb un
bon esmorzar i amb un complet repàs a la premsa diària. Avui aquest últim
ha estat...
Entrevista en La Voz del Sur
-
Para ver la entrevista pincha en la imagen
ppp Leer artículo
La entrada Entrevista en La Voz del Sur se publicó primero en Ganas de
Escribir. Página we...
Cap a on va la humanitat?
-
Cap a on va la humanitat? Al llarg dels darrers anys he fet diverses
versions d'aquesta xerrada sobre com la ciència està redefinint la nostra
espècie. A...
Fuera de lugar, fuera de sí
-
Christian Jankowski, "Let’s get physical/digital", 1997
Fragmento de "De la estructura al acontecimiento", texto en el catálogo de
la exposición. *Revolv...
Su Majestad
-
*Su Majestad* és una sèrie de comedia satírica escrita per Borja Cobeaga i
Diego San José (autors de *Ocho apellidos*… i *Súperlópez,* entre moltes
al...
Paso a paso: caminar erguidos nos hizo humanos.
-
Foramen magno.
No, no es el nombre de ningún emperador romano. Es como se llama al agujero
por donde entra la médula espinal en el cráneo. Si caminas...
Barcelona - Villa Cándida
-
fotos: Valentí Pons Toujouse
Arxiu Municipal Sarrià-Sant Gervasi
En un lateral del carrer de Vidal i Quadras, 6 s'aixeca Villa Cándida, casa
propietat ...
Rosa Ribes
-
Es periodista y ha colaborado en medios como El País, Hoja del Lunes de
Valencia y La Verdad.
La entrada Rosa Ribes se publicó primero en La Maleta.
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
La lista de deseos
-
- *Así que una bufanda, una agenda y un perfume...* -Fernando hace una
pausa para acercarse a su espalda y, juguetón, susurrarle al oído-. *El de
si...
FERRETERIA VITAL
-
*Hola a todos.*
*Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.*
*Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las
pestañas, y...
En un estudi dut a terme per l'Escola de Medicina de Harvard, es va descobrir una connexió curiosa entre la impuntualitat i certes qualitats que podrien contribuir a una vida més l...
Un nou estudi de la Universitat de Yale ha confirmat una cosa que sospitaven, fins i tot pot ser que l'haguessin llegit en algun lloc, els addictes a la lectura: llegir lli...
Anonymoussteven avery era inocente en 1985; dolores vazquez mosquera era inocente en 1999
Anonymouscaso antonio salgado nolasco: ¿crónica de un error judicial anunciado?
Francesc PuigcarbóPerò té impunitat absoluta, de moment. És el lobby sionista que ho emparà tot.
Tot BarcelonaEl poder sionista está en todos las Bolsas fuertes del mundo. Dominan las mismas, y además dominan las comunicaciones: El Zumalacarregui est…
Completament d'acord. A Rubí mateix, veig molta gent que compra el pa a la benzinera del mig del poble quan a menys de 10 minuts a peu hi ha un parell o tres de forns de pa ben bons. I és més car a la benzinera!
ResponEliminaLa veritat és que sap greu que s'hagi perdut aquesta especie de cultura del pa que, intel·ligentment, sobreviu a d'altres països europeus on conserven la seva diversitat pròpia, com per exemple a Alemanya o (per la part que més conec) Àustria.
Tant de bo aquesta recuperació dels llonguets que comentes no acabi sent anecdòtica.
Salut!
Tens raó en tot. També depén dels horaris, si et falta alguna cosa bàsica, la botiga de la benzinera et pot facilitar les coses.
ResponEliminaPer Rubí no hi vaig, ja li ho preguntarè al company que hi passa, però a Sabadell n'hi ha dos o tres de forns que tornen a fer el llonguet, que és molt nostrat i molt bo. Ara el llonguet de Manlleu és excels.
ResponEliminaHola Rafel, tu rai que tens Vilanova del Vallès a quatre pases, a Can Geroni, al carrer de la Palma hi tens possiblement el millor pa del món. I al Forn de Sant Jordi a Granollers el fan prou bo i aixó que no és client meu, però si amic. Tu ves a Vilanova i agafa el pa de l'avi o la barra de pages de quilo i ja m'ho explicaràs. Ah! i a banda i el les butifarres de quinze o vint maneres, la millor per a mi la de faves tendres amb parmesà (no n'hi ha sempre)
ResponEliminaBen cert és tot el que dius, la meva família té una fleca i el consum de pa disminueix cada cop més a marxes forçades. Es sent impotència al veure la poca cura que té la gent per la qualitat del pa, les grans superfícies amb els baixísims preus que ofereixen han fet molt de mal. Si la situació continua així, una cosa està clara: no acabarà bé. El relleu generacional està desapareixent, és clar, amb la pèssima situació d'aquest sector, qui vol enbarcar-se en una aventura com aquesta? Al final serà veritat que només s'aprecien les coses quan ja no les tenim, realment espero que amb el pa artesanal no succeeixi el mateix.
ResponEliminaGran bloc!