Cadascú parla de la processó segons li va, però em temo que jo no he escollit la més escaient, vendre farina. És dur i frustrant el dia a dia, cada matí anant a veure forners i veure no ja el desànim pel constant davallar de la venta del pa, sinó la sensació d'impotència davant la crisi i sobretot la competència deslleial dels supermercats, botigues ètniques, benzineres i taules de pa "cuit amb llenya", per més inri - retolen en més d’un cas - quan no han vista la llenya en sa vida. El forner a l’ús, el de tota la vida és una espècie en clares vies d'extinció, que a més té una mort (anunciada) llarga, feixuga i penosa. És un malalt envoltat d'insolidaritat, d'ells es podria dir com a la pel·lícula que "ningú en parlarà quan hagin desaparegut" i si bé és cert que en altres èpoques treballant com ara o possiblement menys es guanyaven bé la vida, ara us puc ben assegurar que no és així en la majoria dels casos, sobretot a l'Àrea Metropolitana. I no és un problema de qualitat del producte com de vegades es diu, sobretot aplicat als forners de Barcelona, també allí s'hi pot trobar bon pa i també de dolent, no és aquest el mal. El mal, és a banda de la crisi, sobretot la competència deslleial que he esmentat abans. Mala peça al teler tenen i és una llàstima, i entenc que en aquest país nostre s'ha perdut ha cultura del pa i no és capaç gairebé ningú de valorar la relació qualitat preu del producte. Jo si, ho confesso, potser per deformació professional, i sóc dels qui si cal, fa quilòmetres més d'un dia per dur un bon pa a casa. Us asseguro que s'ho val, i no cal tampoc fer-ne gaires, ni anar gaire lluny. Hauríem, de replantejar-nos-ho, car sinó una cosa tan nostrada con anar a buscar el pa, calent, acabat de coure amb aquella flaira que embriaga, aviat s'acabarà i amb ell, haurem perdut un altre llençol de la nostra ja escadussera bugada.
A la fotografia hi ha dos llonguets, s'havia perdut la tradició però últimament s'està recuperant i us asseguro que són boníssims, sobretot els que fan al Forn Prat a Manlleu, és el meu esmorzar dels dijous, amb xocolata, hi és clar.