Cadascú parla de la processó segons li va, però em temo que jo no he escollit la més escaient, vendre farina. És dur i frustrant el dia a dia, cada matí anant a veure forners i veure no ja el desànim pel constant davallar de la venta del pa, sinó la sensació d'impotència davant la crisi i sobretot la competència deslleial dels supermercats, botigues ètniques, benzineres i taules de pa "cuit amb llenya", per més inri - retolen en més d’un cas - quan no han vista la llenya en sa vida. El forner a l’ús, el de tota la vida és una espècie en clares vies d'extinció, que a més té una mort (anunciada) llarga, feixuga i penosa. És un malalt envoltat d'insolidaritat, d'ells es podria dir com a la pel·lícula que "ningú en parlarà quan hagin desaparegut" i si bé és cert que en altres èpoques treballant com ara o possiblement menys es guanyaven bé la vida, ara us puc ben assegurar que no és així en la majoria dels casos, sobretot a l'Àrea Metropolitana. I no és un problema de qualitat del producte com de vegades es diu, sobretot aplicat als forners de Barcelona, també allí s'hi pot trobar bon pa i també de dolent, no és aquest el mal. El mal, és a banda de la crisi, sobretot la competència deslleial que he esmentat abans. Mala peça al teler tenen i és una llàstima, i entenc que en aquest país nostre s'ha perdut ha cultura del pa i no és capaç gairebé ningú de valorar la relació qualitat preu del producte. Jo si, ho confesso, potser per deformació professional, i sóc dels qui si cal, fa quilòmetres més d'un dia per dur un bon pa a casa. Us asseguro que s'ho val, i no cal tampoc fer-ne gaires, ni anar gaire lluny. Hauríem, de replantejar-nos-ho, car sinó una cosa tan nostrada con anar a buscar el pa, calent, acabat de coure amb aquella flaira que embriaga, aviat s'acabarà i amb ell, haurem perdut un altre llençol de la nostra ja escadussera bugada. A la fotografia hi ha dos llonguets, s'havia perdut la tradició però últimament s'està recuperant i us asseguro que són boníssims, sobretot els que fan al Forn Prat a Manlleu, és el meu esmorzar dels dijous, amb xocolata, hi és clar.
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
Completament d'acord. A Rubí mateix, veig molta gent que compra el pa a la benzinera del mig del poble quan a menys de 10 minuts a peu hi ha un parell o tres de forns de pa ben bons. I és més car a la benzinera!
ResponEliminaLa veritat és que sap greu que s'hagi perdut aquesta especie de cultura del pa que, intel·ligentment, sobreviu a d'altres països europeus on conserven la seva diversitat pròpia, com per exemple a Alemanya o (per la part que més conec) Àustria.
Tant de bo aquesta recuperació dels llonguets que comentes no acabi sent anecdòtica.
Salut!
Tens raó en tot. També depén dels horaris, si et falta alguna cosa bàsica, la botiga de la benzinera et pot facilitar les coses.
ResponEliminaPer Rubí no hi vaig, ja li ho preguntarè al company que hi passa, però a Sabadell n'hi ha dos o tres de forns que tornen a fer el llonguet, que és molt nostrat i molt bo. Ara el llonguet de Manlleu és excels.
ResponEliminaHola Rafel, tu rai que tens Vilanova del Vallès a quatre pases, a Can Geroni, al carrer de la Palma hi tens possiblement el millor pa del món. I al Forn de Sant Jordi a Granollers el fan prou bo i aixó que no és client meu, però si amic. Tu ves a Vilanova i agafa el pa de l'avi o la barra de pages de quilo i ja m'ho explicaràs. Ah! i a banda i el les butifarres de quinze o vint maneres, la millor per a mi la de faves tendres amb parmesà (no n'hi ha sempre)
ResponEliminaBen cert és tot el que dius, la meva família té una fleca i el consum de pa disminueix cada cop més a marxes forçades. Es sent impotència al veure la poca cura que té la gent per la qualitat del pa, les grans superfícies amb els baixísims preus que ofereixen han fet molt de mal. Si la situació continua així, una cosa està clara: no acabarà bé. El relleu generacional està desapareixent, és clar, amb la pèssima situació d'aquest sector, qui vol enbarcar-se en una aventura com aquesta? Al final serà veritat que només s'aprecien les coses quan ja no les tenim, realment espero que amb el pa artesanal no succeeixi el mateix.
ResponEliminaGran bloc!