Parlava en el comentari anterior sobre la Consellera de Justícia Montserrat Tura, i és pensava en Maurici que ho deia amb fina ironia, atès la Sra Tura com la resta de la banda de polítics, ha estat demagògica, barroera i prometedora de causes no complertes al llarg de la seva carrera política. Ho sé! i no és pas nou, ja deia "el viejo profesor" y ex-alcalde de Madrid Enrique Tierno Galván, que les promeses electorals es fan però no pas per complir-les, déu nos en guardi! seria impossible - reblava -. El que volia dir amb relació a la Sra Tura és que, agradi o no, quan parla ho fa amb propietat, i el que diu (sobre tot des que és Consellera) sona a clar, diàfan, assenyat i carregat de sentit comú, i així ho veig i m'ho sembla. La resta ja me la sé i és -suposo- inevitable, però estarem d'acord que com a Consellera d'interior va fer bé els deures i va donar als mossos d'esquadra una dignitat i reconeixement que de fet ni es mereixien ni ara tenen, sobretot gràcies a la nefasta actuació del Sr. Saura, vol dir doncs que si hi han diferències entre Consellers i agradi o no, la senyora Tura vola molt per sobre de la majoria, per coherència i sentit comú, i aixó és d’agrair i tenir en compte. Al cap i a la fi la demagògia i l'afany mediàtic és inherent al càrrec, com si anés en el sou, només que n'hi ha que ho saben administrar més bé que altres, i la Sra Tura per a mi val, malgrat no li agradi al Maurici (potser perquè és patitzant de CIu). La ironia que m'atorgava en Maurici la podríem guardar per Itàlia, on cada vegada més s'assemblen a la dictadura d'opereta de Veneçuela, amb animalades com la del Festival de Sanremo, patrulles ciutadanes o les veleïtats de la "Cosa Seva" l'infumable Berlusconi, fins al punt que a un li venen ganes de exclamar "Virgensita Virgensita que me quede como estoy!" malgrat la Virgensita es digui José Luís Rodriguez Zapatero o Pepe Montilla. Ah! i a sobre, i em consta que si ella ho llegeix es cabrejarà, la Consellera.....em posa. Que hi farem.
Francesc ho veus així i sincerament no entenc quina diferència i veus amb els altres que critiques. Parlar clar i diàfant de cap manera és complir amb el que precisament promet de manera clara i diàfana.Deu ser clarament, que et posa ?
Ho veig aixñi Maurici, de la mateixa manera que malgrat el critiqui, sempre escolto a l'exPresident Pujol, atès també té molt de sentit tot el que diu i e canvi no sempre ha estat del tot honest. Ambdos són animals polítics i cadascú a la seva manera m'interessen, estàn molt per damunt de la majoria, i si a sobre la Sra Tura em posa, raó de més.
ES UNA MANERA DE DIR que sent dos personatges de diferent calat, cadascun al seu lloc estàn per damunt de la majoria, o no em diràs que en Daura per exemple no està molt per sota dels dos i en aquest cas fins i tot per sota d'ell mateix. Quan al Barça, bé, ha estat un acte de generositat, deixe'm guanyar als pericos perquè es salvin i fem creure al madrit que no estem fins. Mamaaaaaaaaaaa!
Ter Stegen: l’home més buscat
-
El capità tensa més la corda en el seu pols amb el club, dribla les càmeres
per segon dia consecutiu i ja s’ha esborrat dels tres primers entrenaments
de...
Creix el malestar a ERC pel finançament
-
L'acord sobre el finançament que va sorgir aquest dilluns de la Bilateral
entre els dos governs no va satisfer Esquerra. En quedaven fora qüestions
que l...
“Sense les jardineres, els cotxes travessen”
-
Un lector del Diari assenyalava que feia uns mesos es van retirar unes
jardineres que impedien el pas de vehicles. L’Ajuntament ho ha reposat
recentment
La ermita de Santa María de Bellvitge.
-
1900
*La Ermita de Bellvitge, también conocida como Santa María de Bellvitge, es
un edificio histórico situado en el barrio de Bellvitge, en L'Hospitalet...
LAMINE YAMAL, EL EJEMPLO
-
Llevo toda la vida escuchando que el Barça es más que un club, que
transmite unos grandes valores a sus deportistas y que, por lo tanto, son
ejemplo para...
La vida manual d’ús: CAPÍTOL XX. Moreau, 1
-
El cognom Moreau té poc misteri, podem pensar en l’actriu Jeanne o el
pintor Gustave, però potser és més propera a l’esperit de la novel·la *L’illa
del ...
EL FRÍO DEL SUELO
-
Foto: J. X.
Cada día iba de un escondrijo a otro
(o de un bar a otro).
Al levantarse de la mesa
del último escondrijo de aquel día,
se desplomó
y...
La batalla de los sexos
-
La batalla entre sexos se libra en el ring de la placenta
Ilustración de un bebé en gestación conectado por el cordón umbilical a la
placenta. Sakurra/Shut...
adiós tía rosa, adiós
-
Visitamos el tanatorio para dar el último adiós a la tía Rosa y abrazar a
sus hijas e hijos y nietas. Me aburriría en estos sitios si no fuera po...
Celes
-
[image: Celestino Sánchez]
------------------------------
¿Por qué me entristece la noticia? ¿Por qué me apena tanto el fallecimiento
de alguien a quien so...
«Gaza. El poema hizo su parte», de Nasser Rabah
-
Dos poemas / Traducción de Alberto Benjamín López OlivaSIN CORREO DESDE
HACE AÑOSSin correo desde hace años. Cada mañana lo único que tengo a mano
son pala...
Ruidos
-
Hace tiempo me percaté de que los ruidos son peores durante la noche. Es
posible que la mayoría de esos ruidos también existieran durante el día,
pero algo...
Lo energúmeno
-
Xiao, vengo acalorado. Para llegar hasta aquí he pasado por el mercado y
había montada allí una trifulca que no tenía visos de arreglarse.
Cie...
EVOCACIÓ DE 'LA TRINCA' I ELS SEUS BONS TEMPS
-
Amb la mort de Toni Cruz ha revifat el record sentimental de La Trinca.
Dels tres cantants, en els darrers temps, a qui havíem sentit i escoltat
més e...
20
-
Dues dècades de bloGuejat, ja. Increïble com vola el temps. El vaig
estrenar amb trenta i tants i ara, amb cinquanta i tants, continuo amb
aquesta fin...
Els llibres d'en Jan McPetit – 2025 [II]
-
Continuo amb les ressenyes estiuenques que enguany publico cada segon
dijous de maig, juny, juliol, agost i setembre, amb un clàssic del gènere
literari d'...
Lecciones no aprendidas
-
I
Como con frecuencia me cuesta decir que no, me veo obligado a asumir las
consecuencias de mi pusilanimidad: vivo bajo un alud de compromisos que
inex...
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
Caer del pedestal (poema recitado por Auroratris)
-
Laura · Caer del pedestal (recitado por Auroratris)
No sé cómo agradecer tanto cariño sin sonar repetitiva y no encuentro las
palabras precisas para ...
Francesc ho veus així i sincerament no entenc quina diferència i veus amb els altres que critiques. Parlar clar i diàfant de cap manera és complir amb el que precisament promet de manera clara i diàfana.Deu ser clarament, que et posa ?
ResponEliminaHo veig aixñi Maurici, de la mateixa manera que malgrat el critiqui, sempre escolto a l'exPresident Pujol, atès també té molt de sentit tot el que diu i e canvi no sempre ha estat del tot honest. Ambdos són animals polítics i cadascú a la seva manera m'interessen, estàn molt per damunt de la majoria, i si a sobre la Sra Tura em posa, raó de més.
ResponEliminaComparar la senyora Tura amb el senyor Pujol és prova evident que la Tura et posa, ara si que m'ho has deixat clar.
ResponEliminaUna abraçada i visca el Barça
ES UNA MANERA DE DIR que sent dos personatges de diferent calat, cadascun al seu lloc estàn per damunt de la majoria, o no em diràs que en Daura per exemple no està molt per sota dels dos i en aquest cas fins i tot per sota d'ell mateix.
ResponEliminaQuan al Barça, bé, ha estat un acte de generositat, deixe'm guanyar als pericos perquè es salvin i fem creure al madrit que no estem fins. Mamaaaaaaaaaaa!
EP, A MI TAMBE, DAVANT EL TERBOL MERDER, DELS NOSTRES GOBERNS, ELLA TE AQUEST PUNT.....BE,TINC DEBILITAT, PER ELLA.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN......