"A partir de l'1 d'octubre, el Departament d'Interior farà pagar als boletaires els seus rescats en cas que es perdin per negligència o facin un ús abusiu dels serveis d'emergències. Cada hora de treball per efectiu dels bombers costa 30 euros, cada hora de servei d'un vehicle val 39 euros i una hora d'helicòpter costa al Govern 2.200 euros. 'Un boletaire no pot confondre els Bombers amb una assegurança i trucar-los perquè està cansat', ha posat com a exemple el delegat d'Interior a Girona, Marc Vidal". Aixo ho deien a l'any 2009.
En aquest pais, les lleis no es fan per ser complides, es fan, o es diu que es fan o es faràn, car l'important és vendre la noticia als mitjans per demostrar que el Govern, en aquest cas el departament d'Interior fa alguna cosa. De fet, no se sap si les arriben a fer les lleis o es queden només en el titular i la intenció. Bé a ser com aqells poblats de l'oest dels Spaguetti Western que feien a Esplugues de Llobregat fa uns anys, que de les cases només hi havia la façana i al darrere quatre fustotes per aguantar el fòtil.
Ho dic perquè un any més tard el departament d'Interior informa que la bona temporada de bolets ha fet incrementar el nombre de boletaires perduts que han hagut de ser rescatat pels bombers, xifra que en els últims deu mesos ha arribat fins als 71. D'aquests, 29 es van concentrar durant la segona quinzena d'octubre. Que se sàpiga no n'han multat cap i cada hora que els bombers passen buscant boletaries costa uns 3.000 euros a la Generalita (deu ser pel que deien fa un any si hi intervé l'helicòpter). O sia, que un rescat costa més que un informàtic que et ve a arreglar l'ordinador.
Enguany, han insinuat o han llençat el globus sonda de que s'haurà de pagar per anaR pel bosc a caçar bolets, tenir un carnet der boletaire, vaja. Ja han donat la noticia que és el que els interessava, i tal dia farà un any. En parlarem a veure en que ha quedat.
afegitó: Haig de dir que en els últims quatre anys no m'he perdut mai anant a buscar bolets. Només haig de sortir de casa, travessar el semàfor de vianants en verd, i entrar al Mercat Municipal a comprarlos. Us asseguro que em surten molt més bé de preu que quan anàvem a Soria o França a caçarlos.
afegitó: Haig de dir que en els últims quatre anys no m'he perdut mai anant a buscar bolets. Només haig de sortir de casa, travessar el semàfor de vianants en verd, i entrar al Mercat Municipal a comprarlos. Us asseguro que em surten molt més bé de preu que quan anàvem a Soria o França a caçarlos.
Tot això és conseqüència de la massificació: Molta gent s’endinsa al bosc i especialment a la muntanya, sense tenir-ne idea. Jo he vist gent trescant per una gelera, gairebé a tres mil metres calçada amb bambes, criatures carenejant sense encordar-se. A una muntanya que se’n diu El Taillon, varem haver de socórrer un dominguero que havia anat a retratar els seracs de la cua de la gelera, i se’n va desprendre un, enxampant-lo... Tot això són imprudències i els recursos públics no poden cobrir totes aquestes contingències. Els que fan habitualment muntanya solen estar federats i paguen una assegurança que cobreix aquestes contingències. Ara: si diuen que els han de cobrar, haurien de fer-ho, a ells o a la copmpanyia d'assegurances...
ResponEliminaConec el tema, fins i tot pel costat dels bombers buscadors de buscadors perduts, i en realitat és més ampli: inclou tots "aventurers" de pa sucat que s'arrisquen sense noció de res per aquests mons de déu. Un bomber m'assegurava el mal que han arribat a fer els mòbils, com han obert un món a tota mena d'irresponsables.
ResponEliminaLa solució és fàcil, apart de la formació, els federats tenim una assegurança que cobreix aquestes situacions.
jo també me n'he trobat de l'alçada d'un campanar, donaria per escriure una novel·la. L'ùltima vegada que varem anar a buscar bolets amb el meu pare va ser a Sant Jaume de Frontanya, i al bosc no s'hi cabia de gent, fins i tot hi havia una senyora gran que anava amb un bastó per caminar que va caure i la vàrem haver de socòrrer. Un desastre.
ResponEliminaGirbén: s'hauria de prohibir el mòbil al bosc. Si es perden (i mira que és dificil perdre's al bosc si saps de que va) que es fotin i que trobin el camí de tornada tot solets i si no que si quedin a residir una temporada que és vida prou sana.
ResponElimina