Hi ha una vella pel·lícula d'Ingrid Bergmann "La visita del rencor (1964)". La sinopsi de l'argument es la seguent: Després d'anys d'un exili obligat, Karla Zachamassian (IngridBergman), la dona més rica del món, torna a la seva ciutat natal deñ centre d'Europa, Guellen, per venjar-se d'un home que va provocar, vint anys enrere, la seva marxa del lloc. .
El culpable d'aquell trist incident va ser Serge Miller (Anthony Quinn), un home de negocis molt conegut a la zona, que, temps enrerera va enganyar i seduir Karla, negant-se a ser el pare del seu fill i expulsant-la de Guellen, per així evitar possibles escàndols.
Després de la seva marxa i la mort del seu fill en tràgiques circumstàncies, Karla es va veure obligada a prostituir-se. No obstant això, la seva sort va canviar i va poder casar-se amb un multimilionari que a la seva mort la va fer hereva de tota la seva fortuna. Per això el principal objectiu de la seva tornada sigui posar en contra de Serge a tot el poble de Guellen i acabar amb la seva vida.
M'ha vingut al cap aquesta pel·lícula a ran del futur President de la Generalitat que a la tercera vegada aconseguirà per fi ocupar el càrrec, si aconsegueix les abstencions necessàries per a ser nomenat President dijous dia 23. La percepció és que malgrat el que hagi manifestat, després de més de vuit anys de travessa pel desert traspua rencor i pensa dur a terme la seva venjança. El problema és que en aquest desori que ja es veu a venir, amb la promesa del Concert econòmic i altres utopíes que serà l'objectiu del seu Govern generarà encara més frustració entre els catalans que el tripartit amb l'Estatut i les seves picabaralles de pati d'escola, que ja és generar. Vuit anys empassant-se bilis tard o d'hora han de sortir per algún lloc i el personatge no enganya. Ahir se li notava a la cara el seu emprenyament per no haver estat designat a la primera votació, a ell, que fa cara de no agradar-li perdre ni al parxís.
El temps dirà. . . .