"La contaminació de l'atmosfera causaria un seriós dèficit d'aliments per a l'any 2020, obligant a passar gana a una cinquena part dels habitants del planeta. El grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic (IPCC) va opinar que l'efecte hivernacle oprimirà la producció d'aliments en la majoria dels països. A la creixent població de la Terra simplement li faltarà menjar.
El major problema que va a enfrontar el món és el difícil accés a l'aigua, les pluges menys freqüents i la manca d'irrigació en general. La producció de productes principals com el blat va a disminuir aproximadament en un 14%, la de l'arròs en un 11% i la del blat de moro en un 9%.
Els mateixos danys s'experimentaran en el sector ramader, que no comptarà amb prou gra per criar els animals. Els preus de la carn s'incrementaran en al voltant d'un 20%. El punt més important per a la solució del problema és controlar les emissions de diòxid de carboni. L'assumpte continua en discussió a nivell global fa molts anys sense major èxit. Malgrat els diversos intents de regular les emissions d'aquest gas fatal, com el Protocol de Kyoto, els líders mundials encara no han trobat una solució que els convingui a tots.
No obstant això, hi ha poques coses que podrien ajudar a afrontar el desastre. Una d'elles seria traslladar diverses plantacions d'unes zones climàtiques a altres i ensenyar a la gent a menjar més proteïnes de veces i de papa dolça, en comptes de carn. actualitat rt.com"
No es tracta d'una falta de respecte als científics que han arribat a aquesta conclusió, ni tampoc al canvi o al climàtic, però és que ja ni ha prou de tanta bajanada en toda aquesta història o histèria d'una colla d'indocumentats. D'entrada reblar en que la collita del blat i l'arròs fluctua i depèn molt del cel, com tota la feina del pagès, pero n'hi ha de sobra com de tota classe d'aliments. Simplement el problema rau en distribuir-los o redistribuir-los, però sobra menjar, com sobra aigua arreu, i en continuarà sobrant.
D'entrada les xifres de collita de blat i arròs que donen aquests científics són falses, interesada o ignorantment, però son falses, a banda que se'n podria sembrar molt més de blat (a Espanya per ejemple) si els hi paguessin als pagesos a un preu raonable.
No és cert tampoc que en deu anys no hi hagi prou gra per criar animals, a Ucraina sol hi ha blat de sobres i a altres llocs per fabricar pinso. En el fons és un problema dels Governs de decidir que s'ha de plantar i on per abastir a propis i forànis, car si el blat o l'arròs (com ara) s'apugen exageradament de preu, no és per que en falti, és pura especulació de la Central de Xicago, de la mateixa manera que un paio ha comprat pràcticament tota la collita de cacao i està especulant per apujar el seu preu. Aquesta és la rel del probema, els especuladors financers, els inversors en futurs de Xicago i altres mercats.
El problema no és dur X tones de menjar a Àfrica que hi són i es poden recollir fàcilment, el problema és el cost del transport i del peatge a pagar als seus Governs rapinyaires. Em fa gràcia quan diuen aquests científics que d'ací a deu anys i per culpa de l'efecte hivernacle (s'ha de veure si serà bo o dolent a la llarga) la cinquena part dels habitants del planeta passaràn gana. S'ha d'estar bastant desconnectat de la realitat per ignorar que aixó està succeïnt ja a dia d'avui i ve de vell sense tenir la pinta d'arreglar-se, amb cavi climàtic o sense.
No hi ha canvi ni hi ha climàtic, simplement el planeta va fent la seva aliè a la nostra estultícia, i d'aixó en fa ja una llarga temporada. De la mateixa manera que s'escalfa o reescalfa tambè es pot refredar d'ací a una altra temporada, el concepte del temps per a ell és molt diferent del nostre i la paraula pressa no és al seu diccionari. A la natura, no hi ha res que no hagi succeït abans, llevat que no hi èrem o ho hem oblidat.
Continuem pensant que sóm el melic del món i som molt poca cosa. Una poca cosa plena de científics pixant fora de test des del seu distanciament de la realitat.
Continuem pensant que sóm el melic del món i som molt poca cosa. Una poca cosa plena de científics pixant fora de test des del seu distanciament de la realitat.
Francesc, no em vull tornar a discutir amb ningú per aquest assumpte (fa poc vaig iniciar així la trifulca m´s sonada qu he tingut fin ara amb un blogaire). Tot i que entenc què dius, cal vigilar, perquè la teva tesi coincideix amb la propaganda de les multinacionals "brutes".
ResponEliminaJo vull dir Lluís, primer que sobren recursos de menjar i d'aigua, i dos que no nego pas el canvi climàtic, però que rere aquest canvi en el que possiblement no hi tenim tan a veure com ens pensem, hi ha interesos contrapossats d'Uns i d'altres i ens estàn donant la tabarra.
ResponEliminaSabadell, el simbol de Sabadell eren les xemeneies de les fàbriques i els molins cremant carbó amb un riu negre brut i contaminat. Ara, només hi ha xemeneies com a recordastori i al riu hi ha peixos, ànecs i fins i tot garses reals.
Quan varen començar a tocar els dallonsis amb la capa d'ozó, deien que els gasos CFC tardarien 30 anys a arribar a la sosdita capa. Ara resulta que n'han passat deu o quinze i la capa ja s'està tancant, d'ací a quinze anys ja estarà bé, precisament quan tindria d'estar més malament segonts els agorers de fa quinze anys.
No crec en res ni em crec a ningu Lluís, tothom serveix a alguns interessos i segons aquests opina i informa.
Entenc que amb les coses mediambientals se’n fa sovint un gra massa i tot es treu de polleguera.
ResponEliminaFa emprenyar veure ermots destinats a la subvenció, quan es podrien cultivar i que s’eternitzin infraestructures que permetrien desenvolupar zones deprimides, pel discurs, sovint integrista, de certs fòrums i per aquests estira i arronsa es facin nyaps com el del túnel de Bracons.
Potser la dialèctica entre els grans trusts econòmics i el discurs ecologista s’hauria de centrar en la concepció d’una economia amb vistes al curt termini o a una de planificada, que és el vell discurs del marxisme.
Em preocupa més la tendència d’aquests trusts a la manca de control en general que no l’emissió de CO2, doncs al fi i al cap, com bé dius, la terra va al seu aire i els seus cicles ‘passen’ de nosaltres; ara l’explotació de l’home per l’home i molts avanços socials guanyats amb la lluita de classes estan tornant als vells camins del campi qui pugui i cal que hi hagi un cert control, mediambiental i de tots els ordres. .
Només puc dir-hi una cosa. Després dels escarafalls i restriccions de la crisi econòmica vindran els de la crisi climàtica. I amb una dialèctica semblant.
ResponEliminaTan en aquest apunt com en l'anterior, s'agraeix més que no pas les dades o l'opinió, que pot ser discutible, la necessitat de parar-se a pensar les coses i valorar-ho tot en la justa mesura. És evident que estem tan condicionats que ser realista és gairebé impossible perquè enms donen la informació que volen. De vegades ens menteixen directament, i d'altres no ens diuen tota la veritat que ve a ser quelcom semblant ...
ResponEliminaFrancesc, estic d'acord en que les prediccions són exageradament catastrofistes, però també crec que cal una reflexió col·lectiva i un mesurament en la intervenció humana en el medi natural. Felicitats pel bloc!!
ResponEliminaTu saps bé Ramón, com estaba el Ripoll fa anys i com està ara, vol dir que tambè es fan coses en positiu.
ResponEliminasempre amb l'acollonimenta per bandera Jordi. I arriba un moment en que ja no et reus res.
ResponEliminai ja nosabem en quina veritat quedar-nos Joan, si és que algú ens l'explica.
ResponEliminaAntoni, la reflexió io és i s'estàn fent coses, sobre tot a nivell d'Ajuntaments i tambè de la Generalitat, i cal fer més, però el que no es pot fer es acollonir a la gent amb prediccions catastrofistes que després no es compleixen
ResponElimina