L'actriu francesa Maria Schneider va morir a Paris el passat dia 3 als 58 anys. Va coprotagonitzar una de les poques pel·lícules interessants que he vist en tota la meva vida: Últim tango a Paris, amb un Marlon Brando ja en l'inici de la seva decadencia. La música de Gato Barbieri era el complement perfecte per la pel·lícula dirigida per un aleshores desconegut Bernardo Bertolucci. Aquest poema està inspirant en part, en la mateixa:
TOT ALLÒ
Tot allò que no t'he dit,
no ho sabràs mai.
Podràs intuir-ho,
en llegir aquests poemes,
o pels petits detalls
que no hagi controlat.
Tot allò que no t'he dit
es la distància que ens separa
o el silenci que ens acosta,
part d'aquest joc absurd
de la incomunicació.
Tot allò que no t'he dit
m'ho aplico a mi i també a tu,
recordant els teus silencis
juntament amb els meus i,
saps, en aquesta avinentesa,
penso en Marlon Brando
a l'últim tango a París,
quan davant el cos inert,
de la seva dona, li pregunta
- inútilment -
Qui ets?
Qui cony ets?
*
.png "English"){kind=small}
10 Comentaris
Òndia, jo també he parlat del tema, des d'altres punts de vista. Quins temps aquells!!! A mi la peli no em va agradar, ni m'ha agradat després, la veritat. Potser és que tinc mania a Bertolucci, en general.
ResponEliminaJa veus Júlia, a mi es de les poques que m'ha agradat. Hi ha gustos per a tot.
ResponEliminaBon dia!
Solo hablaré de Gato. El tema es genial, uno de los mejores, pero detrás está Astor Piazzola. Sobre la película, diré que ella pagó cara su niñez...Salut
ResponEliminaUna noia encantadora, de mòrbida sensualitat, que va fer que gairebé tota una generació envegéssim aquell Marlon Brando decadent. Ha estat una llàstima la seva carrera –no era una actriu de gaires registres- i la seva mort prematura.
ResponEliminaSalut.
Per a mi Brando va ser un dels millors actors que mai he vist. La Maria, vaig llegir que abusava, per dir-ho així, de l'alcohol i les drogues. No tot és l'èxit a la vida.
ResponEliminaPot semblar extrany però no he vist la pel·lícula, potser perquè em va agafar molt tard i per la nostra època ja no tenia res d'escandalós o de prohibició.
ResponEliminaVal la pena veure-la ara?
Miquel, la música es una meravella, i si,hi ha Piazzola al darrere.
ResponEliminaDe fet Ramón, va ser actriu d'una sola pel·lícula, però millor aixó que ser actriu de molts films dolents.
ResponEliminares és exit a la vida, sempre acaba sent un fracàs. Ara, Brando era especial davant la càmera, com a la llei del silenci de Kazan, per exemple. I un desastre fora d'ella, i és que els actors són d'una enorme fragilitat
ResponEliminaLa pots veure David, el desencís és intemporal com aquesta pel·lícula.
ResponElimina