Amb la mort als 54 anys el campió de golf Severiano Ballesteros, hem continuat amb el ritual del minut de silenci als Estadis de Fútbol, poble natal del traspassat, o altres llocs, en un gest que ja sé es de condol i respecte pel traspassat, però que sobretot en els camps de fútbol no he entés mai, en primer lloc perquè no s'arriba a guardar mai un minut sencer de silenci, i en segón, en molts casos posen de música de fons una nadala com el cant dels ocells que no entenc que té a veure amb un traspassat.
El minut de silenci no és més que una de les estupidesses rituals de les que ens hem anat dotant dins l'estrany comportament que tenim quan algú traspasa d'un barri cap el no res, en aquest pànic que tenim a acceptar la mort com una cosa natural, amb aplaudiments als enterraments i bestieses per l'estil. Bestieses que fins i tot en la majoria de casos es fan de bona fe; pero la bona fe, ai la bona fe!, en nom d'ella es fan massa bestieses i més d'una malvestat.
El cant dels ocells, la vall del riu vermell i l'adagi d'Albinoni, així com alguns poemes de Martí i Pol s'han convertit en clàssics dels funerals. Per cert, avui he vist un llibre en català amb un recull de poemes per a funerals. Potser que em vagi fent el meu per evitar aquestes vulgaritats.
Els minuts de silenci pel que sigui ja no tenen raó de ser, una altra cosa que no entenc són els aplaudiments als taüts.
Supongo que en Cantabria tendrá algún significado especial. No así en otros lares de esta España pluricultural. salut
Els aplaudiments als morts són una cosa realment estranya. Aplaudeixen la mort?
Fa poc em va tocar escollir poemes funeraris, i vaig ser incapaç: Joan Maragall, Martí i Pol. Morts que escriuen sobre morts. També hi ha una poetessa desconeguda, especialista en versos fúnebres, amb una obra enorme al catàleg de l'empresa funerària. L'escena de llegir desenes de quartetes mortuòries no l'oblidaré pas, amb el funcionari de l'Ajuntament esperant que n'escollís una.
Con todo, hay poemas funerarios que no están mal; éste, de Auden, me llamó la atención cuando lo recitaron en el funeral de "Cuatro bodas y un funeral". Es lo único que recuerdo de la película.
Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crêpe bows round the white necks of the public
doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.
The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.
No hem acabat de trobar la manera natural d'enfrontarnos amb la mort Júlia, és una de les assignatures que tenim pendents.
Miquel, ni en Cantabria, lo del minuto no tiene ningún sentido y menos en un campo de fútbol.
Me lo he traducido Pepe, de una buena película por cierto, però en el fondo ni eso, más simple seria dejar dicho "merda pels qui es quedin", que és lo mas real y razonable.
Mira que eres prosaico...
per què quan els dic als de casa que quan em mori vull que es reuneixin i facin un "dinar de família", que cantin i que es recordin de mi amb totes les meves misèries, em miren malament? eh? eh? eh?
semblo en Mou: per què?
Pepe, decia Vinyoli "LA MORT ÉS PURAMENT, UN CANVI MÉS"
En el teu cas Montse ho veuria bé si així ho desitges. I una viatge final per la mar mediterrània seria el més escaient.
No he vist res de més mal gust que aplaudir en un enterrament, dóna la impressió que aplaudeixen al final de l'espectacle, és com si celebressin que aquell s'ha mort.
Pel que fa al minut de silenci sempre m'ha semblat una collonada sense sentit, atès que ho il·lustren amb una musiqueta adotzenada i mai s'espera a que passi el minut, no és res més que una part de l'espectacle.
Permeteu-me dues preguntes, sense cap acritud, que va fer el senyor Ballesteros? Se'l vol recordar per haver aconseguit col.locar una bola dintre d'un foradet a cops de bastó?
De tot això de l'esport se'n fa un gra massa.
Salut
D'acord amb el que dius Francesc, ara quan a Ballesteros, era el que posava més aviat la piloteta en el forat i és veu que ho feia molt bé. En l'esport tot es sobredimensionat.