La complexitat del moviment dels indignats està devorant a la pròpia criatura. i el sufflé sembla s'està desinflant. Com va passar al 68, el moviment s'esmunyeix sol, per esgotament i dispersió de les propostes, algunes interessants i altres no tant. De fet ha estat una mala copia del maig del 68 i clar, en ser tot el procés assembleari, no hi ha hagut manera de concretar les reivindicacions en concret. De fet, la situació es complexa, si hi ha representants del moviment ja s'està caient en l'error denunciat, i si es parla o pactar amb els partits polítics, s'entra en el seu joc i és la fi del moviment. I aquest és el cul de sac dels Indignats, si estàs contra el sistema no pots entrar en ell ni que sigui per canviar-lo, i si no hi entres, des de fora no podràs canviar res. Que fer doncs?, difícil papereta, més difícil encara de resoldre de manera assamblearia. De fet la majoria dels dirigents del 68 varen acabar inten grant-se amb el sistema i els qui no ho feren varen desaparèixer en l'oblit. No hi havia la platja sota les llambordes, es segueix prohibint fins i tot jugar a la pilota a la mainada a les places i intel·ligència i poder segueix sent una utopía fallida. I estic parlant d'un moviment més organitzat i concret en les seves reivindicacions com el de maig del 68. De fet, qui més qui menys ho està d'inginat a la vista de la mediocritat de la clase dirigent davant el que ens està caient al damunt, tot i que de fet es podria nomenar a aquesta gran majoria slienciosa: ELS RESIGNATS, i aquests de moment no es mouen, ni acampen ni es manifesten - he dit de moment -, al cap i a la fi tots els moviments contestataris de diferents tipus acaben ser devorats pel sistema que ho fagocita tot, i la meva impresió és que el moviment dels indignats està perdent gas, s'està deteriorant i acabarà diluint-se com el sucre en un cafè d'un bar d'alt standing de l'eixample. 
Si ens hem d'indignar, indignem-nos, però fem-fo d'una puta vegada.