Anys ençà quan la gent ja no era innocent, als corrals es representaven obres de "teiatru". La gent portava cadascú la seva cadira, i els altres, els que vivien allí mateix contemplaven l'espectacle des del balcó del seu (encara no ho sabien) apartament amb vistes. En el quefer diari aquest mateix corral era com una mena de safareig on tothom s'assabentava del que feina la resta de tothom, i ho dic amb coneixement de causa, atès no fa tants anys (bé uns trenta) a Granada, més aviat a les afores, vaig anar a un bar, i urgit per les necessitats de desembussar el conducte rectal i dipositar el producte interior brut a la tassa, mentre estava enfeinat, i en sentir soroll, en aixecar la vista em vaig adonar més o menys astorat que l’esmenta’t water (que no era precisament un prodigi d’higiene) no tenia teulada i des d'allí talment com hom podia contemplar una part del corral, el corral podia contemplar a hom. Doncs bé, aquesta es una mica la percepció que en tinc del Facebook de la que ja n'he parlat en alguna altra ocasió i de la que no se si en continuaré parlant, comença a baixar i està sent substituit per una bestiessa pitjor: Twitter. El fenomen malgrat tot, no s'ha de menystenir i mereix ser analitzat en la seva justa mida, amb calma i honestedat, però no crec jo que tingui molta durada. És el gran monument 2.0 a la banalitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Veremos... - I Lo tengo comprobado: antes de que los anticiclones lleguen a Galicia, han llegado a mi cabeza. Soy uno de esos viejos cuyos males (mi laberintitis) s...
-
Viva el curro - *FELIÇ DIA * *DE LA * *PENCAMENTA* * I DELS **PENCADORS* *✨* *FELIZ DIA* *DEL* *CURRO* *Y DE LOS**CURRANTES* * Imagen: Alexa desde Pixabay*
-
¿Quienes son ellos? - *De siempre, en las manifestaciones sindicales lo que estas pedían era algo acorde a sus necesidades, algo así como jornada laboral más corta, sueldo di...
-
DIVAGACIONS A LA LLUM D'UNA ESPELMA - L'apagada, general i inesperada, ha generat un munt d'informació. Entre aquest munt, molta palla, com sol passar. Un tema habitual és anar preguntant a...
-
«Como un ciprés, de bruces», de Rasha Abdulhadi - Versión de Juan Carlos VillavicencioComo un ciprés, de brucesen mis mejores días.Y como un ciprés sueño con el rizoma de la primaverazumbando a través de c...
-
OBSOLESCÈNCIA - *(Imatge no identificada presa de la xarxa)* *(obsolescència)* *el que és més greu de tot * * és adona...
-
Gustave Flaubert - Gustave Flaubert, caricatura de Neale Osborne *La historia del arte no es más que un martirio sin fin.* *Gustave Flaubert (1821-1880)* *N*o, señor ...
-
Honrarse - Por supuesto que en cualquier momento de la vida; pero muy especialmente en esa edad en la que detectas, —sin que necesites que nadie te lo advierta— que ...
-
-
No pas per a vells - *No es país para viejos* ha estat el meu primer Cormac McCarthy i, com que l’autor té fama de sorrut i rude, vull fer-ho sonar com gairebé una pèrdua de ...
-
Bon Sant Jordi a tothom! - I si voleu passar a saludar, em trobaeru aquí amb l'equip de l'*Escolta el teu cos:*
-
LITA CABELLUT, belleza, traS el destroZo de la vida! - Me apetece contaros una historia tan increíble como preciosa -*totalmente real*- Más que nada por llevarle la contraria a esta realidad ...
-
Solidaridad - Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda ...
-
-
FERRETERIA VITAL - *Hola a todos.* *Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.* *Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las pestañas, y...
-
- Francesc PuigcarbóEn eso que dices, estaría de acuerdo. El pasado hay que tenerlo en cuenta, y respetarlo. Saludos.
- Francesc PuigcarbóA l'Ignasi li he perdut la pista. Sé que vivia a Madrid. Jo coneixia més als seus germans que tenien l'editorial Montflorit, i que em varen publicar El Marmessor.
- AnonymousLas percepciones entrañables no están sometidas a la utilidad o inutilidad de las cosas. Pero bienvenido lo inútil si es o ha sido esforzado, honesto y bienintencionado. No puedo desdeñar el pasado al que me debo.Fackel.
- JúliaEs una llàstima com han evolucionat molts sindicats, no vull generalitzar ja que hi ha de tot però molts dropos, també. Sé d'alguna mestra coneguda que quan es va cansar de les criatures es va ficar en un sindicat. Per cert, què s'ha fet d'Ignasi Riera?
- Francesc PuigcarbóInutilmente entrañable.Saludos
- FackelLa fecha es entrañable siempre.
-
Té absolutament la raó ¡¡¡ Tot és simplifica de tal manera que fa fástic ¡¡ salut
ResponEliminao potser nosaltres no ho sabem veure Miquel, a vegades tendim a reduccionar el que no entenem.
ResponElimina