La primera vegada que vaig llegir el llibret de tot esperant Godot (a Palma mentre feia la mili), no vaig entendre res de res, després en veure l'obra representada per un grup amateur, encara vaig entenfre menys, però en no gosar acceptar-ho, la meva reflexió a un company més o menys ignorant com jo fou: "no t'ho puc explicar el que ens vol dir Becket, no ho entendries, és massa profund per a tu" i em vaig quedar tan ample. De fet aixó ens solia pasar més o menys a la majoria quan anavem a veure les pel·lícules d'art i assaig, ningú entenia res, però per no semblar incultes ens inventavem explicacions inversemblants. Ara, em temo ho entenc gairebé tot, i, sincerament no sé què és millor.
Això ja passa...amb la maduresa dels anys un acaba ententent moltes obres i pensaments...No és ni millor ni pitjor...és simplement... és la vida mateixa.
ResponEliminaTu tens la saviesa que ara ho pots entendre i captar la profunditat del significat de determinades obres. A vegades el significat del que volen dir realment fot i és descoratjador...però és el que hi ha. Hi ha molta gent que no ho entendran i els hi serà absolutament igual. Hi haurà gent que arribàra a 100 anys i tampoc haurà captat el significat. No és qüestió d'edats. És qüestió de mentalitats i persones.
Amb GABRIEL....Salut
ResponEliminaQuan era un jovenet també vivia obsedit en veure tot el cinema d'art i assaig possible, i gairebé sempre no entenia res de res, i crec que la novieta que m'acompanyava deuria sofrir en silenci. Sobretot perquè quan em demanava què haviíem vist, jo li sortia amb evasives per no admetre que no sabia què dir. Em venen al cap Godard i Resnais, sobretot, però n'hi havia molts.
ResponEliminaI com a tu, resulta que ara passats els 40 començo a comprendre: era ben senzill, i de tan senzill és ben fotut. Potser hauria valgut més seguir sense comprendre.
Hi ha molta gent que no ho entendrà mai, Gabriel en aixó estic d'acord
ResponEliminasalut Miquel!
ResponEliminaqui més qui menys anava d'aquest pal lluís, de fatxendero. Recordo na vegada, diria, tot i que n'estic segur que fou després de veure "Cul de sac" de Polansky, que un company em va dir, noi! si vols que et digui la veritat, no he entés res. Jo tampoc - li vaig contestar.
ResponElimina