Hi ha diverses maneres per pelar una ceba sense acabar plorant com una Magdalena. Una de les més comunes i senzilles és remullar-la en aigua calenta abans de començar a tallar-la, només durant uns segons, i després ja prosseguir amb tota tranquil·litat. També es pot mantenir sota l'aigua freda mentre es treballa encara que aquesta manera és una mica més incòmoda, principalment si volem picar-la, és gairebé impossible. Un altre truc més pràctic i no tan conegut és mullar en vinagre el tall del ganivet amb el qual treballarem i d'aquesta manera no s'evita el conflicte però sí que disminueix notablement. També expliquen que si es talla molt fina amb un ganivet molt esmolat la cosa funciona i no plores. 

Explicàven ahir a Rac1 una altra manera de pelar les cebes i no plorar. Es tracte d'encendre dos llumins i quan estan cremant apagar-los i de seguida quan encara fumegen una mica posar-se'ls a la boca i pelar ràpidament la ceba, tot i que diria que s'ha d'anar molt de pressa i procurar no et vegi ningù, si no vols que et prenguin per boig. 


Però hi ha una altre solució que aplicava la Tia Pura, la dona de l'onclu Alfonsu al meu poble. La tia Pura, abans de tallar la ceba, agafava una patata, la pelaba i es posava la pela de la patata d'una sola i llarga peça al cap de manera que pengés per davant fins l'alçada del seu nas.... i us ben asseguro que pelava les cebes i no plorava ni una gota.