Zhang Daqian va destronar aquesta setmana al malagueny com l'artista més cotitzat en subhasta, però qui va ser realment aquest mestre versàtil? Se'l compara a vegades amb Jackson Pollock per les "pintures esquitxades", fins i tot influïdes per l'expressionisme abstracte americà de colors misteriosos i contorns ambigus. Però només cal observar les seves obres amb atenció. O mirar un dels seus retrats més reproduïts, on se li veu com a un bell ancià de llarga barba blanca, sostenint a la mà, mentre dibuixa absort, el pinzell, instrument essencial per a la pintura i la cal·ligrafia. Llavors es comprèn que abans que expressionista Zhang Daqian (1899-1983) és un pintor tradicional xinès, un dels més destacats i admirats al seu país. I, de fet destronar Picasso no costa gaire ni té cap merit. Picasso com deia ell mateix va aprendre a pintar per oblidar-ho després, i a fe que ho va oblidat molt, tant, que de fet la majoria dels seus quadres ni tan sols es poden considerar pintures, més aviat taques abstractes sense cap sentit, carents de tècnica i sobrades de barra, que d'això el malagueny n'anava sobrat. Malgrat aixó els seus supsats quadres encara es cotitzen. Com diu la dita castellana "siempre hay un tiesto para una mierda"
No m'agrada gens la forma de pintar actual, aquest estil abstracte que actualment ja no té cap sentit. Penso que el que va tenir sentit en el seu moment, ara ja no el té. Actualment fan monten una paradeta amb quatre andròmines, quatre vídeos, un parell de miralls i un grapat de roba vella i ja tenen un quadre en tres dimensions, art abstracte o matèric o digues-li com vulguis, que a mi personalment em sembla una presa de pel.
ResponEliminaAra bé, tot té un moment, i l'abstracció original, la original, sí que m'agrada, o com a mínim li vec un clar sentit en la seva època. Juan Gris em sembla un molt bon pintor, i Tàpies m'impacta. Naturalment la seva pintura no és figurativa però m'atrapa i m'agrada. I Picasso, tot i que no és el meu pintor favorit, trobo que té coses de treure's el barret, a l'època blava sobretot.
Jo no m'oposo a l'art abstracte, m'oposo a l'art abstracte actual, que ja no suposa cap novetat i que s'ha convertit clarament en un art presa de pel. Quan vaig visitar el MOMA de NY d'una banda vaig flipar amb els impresionistes i expresionistes, i de l'altra quines enrabiades amb tota la presa de pel dels contemporanis que es dediquen a fer tonteries. Però ja veus, no penso que tot l'art abstracte sigui igual. Una abraçada.
Tengo una asignatura denominada Arte, Ciencia y Educación, en Pedagogía. Es curioso las intervenciones de los jóvenes y sus opiniones sobre el arte, lo que consideran arte y como se puede definir. Yo creo en la variación entre el concepto (aquello que te hace vibrar ) y el objeto (la firma, lo que vale el cuadro, su valor crematístico). salut
ResponElimina