Antigament, després de la guerra i durant uns quants anys, el pa tenia el preu taxat i es venia a pes. (El pa és aquella cosa comestible que abans la gent anava a comprar cada dia al forner). Doncs bé, el pa en vendre's a pes, el que li mancava a la bàscula, el forner ho compensava amb un crostó, un tros de coca o un bastonet fins arribar al pes exacte, i d'aixó se’n deia "La Torna". Torna que es solía ingerir pel camí, i ja no arribava a casa. Ara com que el pa ja no es ven a pes llevat dels especials i es va a comprar a qualsevol lloc menys al forner, aixó ja s'ha perdut fa temps, i el pés ja no és obligatori, tot i que si hi ha un mínim.
La Torna, és també una obra teatral de Joglars, que agafant l'exemple de la torna del pa fa un paralelisme en l'execució del ciutadà Polonès Georg Michael Welzel, executat juntament amb en Salvador Puig Antich sense a penes proves i per tapar una mica l'execució de l'anarquista català.
I la Torna són també les dues sentencies absolutòries de Baltasar Garzon, una per prescripció (la de Botín) i l'altre, per investigar els crims del franquisme que clamava al cel. Aquí del que es tractava era per una banda de desactivar Garzon inhabilitantlo,i dues, diluïr el cas Gürtel en no res, de manera que ja és veu que acabarà en aixó, en no res. I a fe que ho han aconseguit.