" Sé que la poesia es indispensable, però no sabria dir per a que". Jean Cocteau.M'agrada la poesia i m'agrada molt, algun dia espero ser capaç d'escriure poemes com cal o com entenc hauria d'estar capaç d'escriure'ls, mentrestant faig el que puc i sobre tot llegeixo i admiro la poesia d'altres. Reconec que em va costar molt d’entrar-hi..., la poesia eren cursileries que rimaven perfectament però que no m’arribaven (deia i me’n vantava). Un dia en Pep Ribal em va gairebé obligar a llegir Pessoa, d'ell vaig passar a Neruda, Machado, Garcia Lorca i ja estava enganxat. Vaig seguir amb Martí Pol, Carner, Formosa, Margarit, Maria Mercè Marçal, Joan Elies Adell, Forcano, Rafart, Pizarnik, Neruda, Martí, Joan Salvat Papasseit, Vinyoli i molts altres poetes que ara no recordo però que he llegit, o potser perquè no cal fer una llista llarguíssima. I vaig començar a llegir Rimbaud i Baudelarie i aquí va canviar tot, com un mitjó es va capgirar la meva percepció sobre la poesia, no tan sols l’apreciava sinó que sabia per a que servia. Deia no recordo qui que la poesia servia per informar de les nostres negligències. Diu Czeslaw Milosz que en l’essència de la poesia hi ha quelcom d'indecent: desperta en nosaltres coses que no sospitàvem tenir. I és cert, n'he parlat en alguna ocasió i poemes que hom a escrit l'endemà o al cap d'uns dies se'm fan irreconeixibles com si no fossin meus. La poesia de sempre ha estat menystinguda, considerada una sort d'art menor, i no és així, ans al contrari, per aixó perviu tot i que possiblement hi hagi més poetes que lectors de poesia. Poesia que no cal ser rimada, pot ser prosa poètica, com deia Baudelaire, o pot ser quelcom més que simple poesia. "La poesia no es sinó l'imatge del que suceeix, llevat que aixó sia el contrari" (Jabès). "La poesía no quiere adeptos, quiere amantes", deia Garcia Lorca, que aqui l'encertava en la diagnosi. No la menystinguem doncs, simplement intentem apropar-nos-hi honestament, sense prejudicis, val la pena.
He recuperat aquest comentari del 2009 amb motiu del dia mundial de la poesia. Segueixo igual, intentant escriure poemes i llegint moltra poesia d'altres..
.
Amic Puigcarbó, la poesia és quelcom indispensable, és el substrat de l'art i una raó per a viure.
ResponEliminaRimbaud i Baudelaire són fonamentals, veritables monuments, jo afegeixo els clàssics antics, Dant, Virgili, Horaci...
Salut
Francesc Cornadó
Estic molt d'acord Francesc, la poesia costa d'entrar-hi però és molt gratificant llegir-la. Jo no en sé d'escriure i menys poesia, però al Club de lectura l'hem treballat i ens han fet veure que és un aflorament de sentiments, un altre estil literari.
ResponEliminaestimat amic Francesc, com és que dius que algun dia t'animaràs ... jo entro a les teves pàgines i veig instantànies que són poètiques, també que reculls moltes vegades poesies d'altres persones i les deixes a la nostra mercè, perquè per alguna raó conté el que el teu vols dir
ResponElimina.
jo no reconec al poeta simplement pel que escriu, sinó pel seu cor, és allí on m'has demostrat ser un tipus sensible i bon amic
.
i recorda alguna cosa company, la poesia no necessàriament neix dels poetes, neix en qui sent sensacions-consternació, frescor, afecte, dolor, etc-a llegir-les
.
salut amic poète
La poesia és una més de les coses que no serveixen per a res, però que rsultaria difícil imaginar que no existeix. No sé si volia fer una definició, en tot cas no m'ha sortit ni original ni poètica.
ResponEliminaho sé Francesc, però no se si ho sap molta gent.
ResponEliminaaixí és Marta, i els Clubs de lectura en aquest sentit estat fent una gran tasca.
ResponEliminatens raó Omar, però em costa admetre-ho, sempre m'agraden més les poesies dels altres.
ResponEliminaGràcies.
t'has acostat a Jean Cocteau Lluís
ResponEliminaindispensable, si señor ¡¡¡
ResponEliminaNo fa massa temps que he descobert la poesia, i penso que no es tracta d'un coneixement passatger. Avui mateix he arribat a casa abatut per un dia veritablement esgotador i difícil. Després d'una dutxa, he preparat un té i he segut per llegir uns poemes d'en David Escamilla. Puc ben assegurar que ha estat quelcom terapèutic. Indispensable.
ResponEliminaConec la poesia d'en David Escamilla, un bon poeta. Tenia abans al mati a primera hora, un programa de radio a Catradio que no em perdia cap dia.
ResponEliminaSalut i poemes.