Semblava que amb la desaparició del dictador l'any 1975 i en conseqüència la recuperació de la democràcia, es recuperava també un dret fonamental per a la classe obrera, el dret de vaga. I així va ser. Ara bé, trenta set anys després sembla com si aquest dret, sia per un mal ús dels sindicats o possiblement perquè la nostra societat ha evolucionat cap un cert benestar, hem arribat a un punt en que les vagues no es contemplen ja com un dret dels obrers, si més no com una molèstia als ciutadans que es veuen perjudicats per elles, perquè altera la seva mobilitat sia entre o el cap de setmana.
Potser perquè ja no hi ha classe obrera i els sindicats saben que perquè se'ls hi faci cas en les seves reivindicacions, han de tocar els nassos a aquests antics obrers, ara ciutadans qualificats, que es molesten si els hi tallen un carrer, una carretera o els hi col·lapsen l'aeroport. Sindicats per cert que no deixen de ser una parodia de si mateixos, i es dediquen a empassar-se gripaus atès se'ls hi ha de recordar sovint on han d'anar a parar la mà a final de més.
Tot és doncs només teatre, però que sempre acaba perjudicant als ciutadans que son els qui es molesta amb aquestes vagues d'opereta, siguin els de l’avellana que a sobre ens costen el que ens costen per no res, o la fàbrica de torn, i no parlem de funcionaris que aquests tenen patent de cors puig saben no els poden fotre al carrer.
Semblava també que amb la democràcia tindriem uns Sindicats lliures i potents que defensarien els drets dels treballadors, i ens han resultat un conjunt de buròcrates, dropus com diu l'Ignasi Riera, que s'han acomoda't a la poltrona sense moure ni un dit en tots aquests anys. Quin ens més inútil i onerós per l'erari aixó dels Sindicats, amb un llenguatge del segle XIX i una actitud de mostela.
Potser perquè ja no hi ha classe obrera i els sindicats saben que perquè se'ls hi faci cas en les seves reivindicacions, han de tocar els nassos a aquests antics obrers, ara ciutadans qualificats, que es molesten si els hi tallen un carrer, una carretera o els hi col·lapsen l'aeroport. Sindicats per cert que no deixen de ser una parodia de si mateixos, i es dediquen a empassar-se gripaus atès se'ls hi ha de recordar sovint on han d'anar a parar la mà a final de més.
Tot és doncs només teatre, però que sempre acaba perjudicant als ciutadans que son els qui es molesta amb aquestes vagues d'opereta, siguin els de l’avellana que a sobre ens costen el que ens costen per no res, o la fàbrica de torn, i no parlem de funcionaris que aquests tenen patent de cors puig saben no els poden fotre al carrer.
Semblava també que amb la democràcia tindriem uns Sindicats lliures i potents que defensarien els drets dels treballadors, i ens han resultat un conjunt de buròcrates, dropus com diu l'Ignasi Riera, que s'han acomoda't a la poltrona sense moure ni un dit en tots aquests anys. Quin ens més inútil i onerós per l'erari aixó dels Sindicats, amb un llenguatge del segle XIX i una actitud de mostela.
-
I ara sense saber del tot perquè acabada d'aprovar la reforma laboral què ha refrendat per el Parlament Espanyol amb els vots de Convergència i Unió, van els Sr. sindicalistes i el que potser havien d'haver fet fa dos o més anys, decideixen que toca ara i avui han decidit convocar una vaga general "pel 29 de març," què al pas que anem encara hi haurà més aturats i més mal rotllo, o fins i tot és possible què tinguem el País intervingut, si de fet ja no ho està.-
I ara sense saber del tot perquè acabada d'aprovar la reforma laboral què ha refrendat per el Parlament Espanyol amb els vots de Convergència i Unió, van els Sr. sindicalistes i el que potser havien d'haver fet fa dos o més anys, decideixen que toca ara i avui han decidit convocar una vaga general "pel 29 de març," què al pas que anem encara hi haurà més aturats i més mal rotllo, o fins i tot és possible què tinguem el País intervingut, si de fet ja no ho està.-
No és ara temps per a vagues en aquest país, sinó de treballar els qui puguin, per sortir-se'n com puguin, perquè aquí el Govern no mourà ni un dit en la direcció correcta per a solucionar el problema de fons de l'economia,. Perquè no saben com fer-ho, i es limiten a acatar les ordres diria que no en el sentit correcte que els manen des de Brusel·les o Berlín. Perque prendre les mesures correctes representaria nacionalitzar i per tant controlar la Banca, i un cost electoral massa gran, i Rajoy encara confia en qui día passa any ermpeny. mentre anem camí dels sis milions d'aturats sense que s'albiri la recuperació económica, que dificilment es produirà amb les mesures que s'estàn prenent.
Si s'ha de fer una vaga general, no ha de ser perquè ho diguin els sindicats, que ja sabem qui els paga i quins interessos els mouen, ha de sortir del moll de l'os de la ciutadanía que, prous motius té i més que en tindrà per manifestar la seva emprenyamenta.
Si s'ha de fer una vaga general, no ha de ser perquè ho diguin els sindicats, que ja sabem qui els paga i quins interessos els mouen, ha de sortir del moll de l'os de la ciutadanía que, prous motius té i més que en tindrà per manifestar la seva emprenyamenta.
VISCA EL SEGLE XIX¡¡¡¡¡ QUE TRIST¡¡JUGANT AMB BARCELONA
Les vagues generals normalment les convoquen els sindicats o --si son polítiques-- els partits.
Ara bé, quan tant els sindicats, com els partits, com el mateix sentit de les vagues, s'ha desnaturalitzat, res és el que hauria de ser i res té a veure amb el concepte de vaga tal com el varem conèixer el segle passat.
Brian, aquestes vagues son un mer paripé per justificar-se els sindicats.
Estic amb Francecs...parece de idiotas el hacer una huelga a los 98 dias de gobierno, cuando esto lo llevamos arrastrando hace 3 años largos... salut
Sabeu que a Alemanya no hi ha vagues generals? És un concepte inexistent en aquest país (res, deixo la dada només com a curiositat). El que si hi ha són sindicats, esclar, i també vagues, però són sempre sectorials. I efectives.
la fan perquè l'han de fer Miquel, ja els hi fa mandra ja, tot es part del teatre d'aquesta farsa que són els sindicats.
aqui Ferran només fan vagues els funcionaris i els d'Iberia o Renfe, i aquesta vaga general, que punxarà - ho aviso - no té cap sentit. Aqui,
o ho cremem tot i com dius tu usem la guillotina, o deixem-ho còrrer que la vaga general aquesta és una pèrdua de temps.
El dinero para los sindicatos es compartido al 50% por las organizaciones patronales, hecho este curioso que nadie menciona, por cierto, todos controlamos a los sindicatos ¿y a las organizaciones patronales, quien las controla?.
Por lo demás, resultan patéticos en sus actuaciones, las patronales y los sindicatos. Menuda panda de apesebrados.
Que una vaga general a dia d'avui ja no serveix de res, és una evidència.
Que els sindicats han perdut força i són organitzacions que haurien de reciclar-se com a S.XXI, també és una evidència.
Que serà una vaga inútil i incòmoda per protestar contra una reforma inútil, inefaç i injusta, també és una evidència.
Cal diferenciar entre dos coses: els motius de queixa sobre la reforma laboral, crec que hi ha motius de sobres perquè la gent empleada, obrera, treballadora, pringada i també aturada ( o digues-li com vulguis) començi a estar preocupada i mostri el seu descontentament que ja fa temps que l'hauria d'haver mostrat.
La gent està en estat de xoc.
I les vagues ja fa temps que s'han demostrat que no són la millor eina.
A França no fa massa temps van tenir el país paralitzat amb moltes vagues i el Sr.Sarkozy va seguir amb les seves coses. Aquí passarà igual. El sr.Mariano continuarà amb les seves coses.
Potser el plantejament seria començar a pensar si les eines de protesta dels segles passat serveixen també pel S.XXI. Serveixen?
Tinc els meus dubtes.
I això és el que genera més frustració entre les classes més desfavorides.
Temujin: mucho dinero nos cuestan los sindicatos,ya publique hace tiempo que era un ente que costaba mucho dinero y no servia apenas para nada
el tema és complex Gabriel, perola bvaga no té res a veure amb els treballadors, es convoca d'ofici perquè es veu que és el que pertoca en aquests casos, no serà massiva, diria jo....