.



He volgut recuperar aquest escrIt de fa un parell d'anys, perquè té a veure amb la diada d'avui, i el voldria dedicar als escriptors mediocres que hagin publicat enguany i s'hagin atrevit a anar a signar el seu llibre. Per a ells tota la meva simpatía i condol.


"Buscant "el Princep" d'en Maquiavel als encants del diumenge a la plaça del Mercat, vaig trobar el "Manual del perfecte escriptor mediocre" d'en Ramon Folch i Camarasa, guanyador del premi Pere Quart d'humor i sàtira del 1991. D'això en fa ja temps, però atès demà és Sant Jordi he decidit recuperar-lo. El llibre és deliciós, i traspua una fina irònia, d'aquells que es llegeixen am plaer i un somriure dibuixa't als llavis, vaja!. Hi ha un capitol que si no fos perquè em va succeir deu anys més tard a mi, semblaria inspirat en el meu cas, tot i que de fet en llegir-lo veureu que és la tònica habitual del que succeix quan a un autor novell li toca anar a: la Signatura de Llibres. .

Una advertència si sou escriptor novells, no aneu mai a una signatura de llibres (feu-me cas), us pot agafar una depressió de cavall, i menys encara per Sant Jordi. Dit aixó, anem al meu cas. Per Sant Jordi de l'any 2001 presentava "El Marmessor de la Ignorància", havia sortit una petita ressenya al Diari de Sabadell el dia anterior i per megafonia anaven anunciant de tant en tant que jo era alli per signar el meu llibre.
Al meu costat i tenia en Lluís Subirana, al costat d'ell en Ton Creus i més avall l'Ibañez el d'en Mortadelo. Havia avisat a tothom a qui podia avisar que hi seria a la plaça de l'Ajuntament signant el llibre per la tarda, però no devia avisar gaire bé o el personal es va fer l'orni. En Lluís i en Ton varen signar força ejemplars dels seus llibres i l'Ibañez ja us podeu imaginar la cua que tenia formada davant seu. I jo allí veient com passava la gent, i quan semblava que algu s'acostava, a ùltima hora anava parar al company del costat, i hom com un "capullu" de braços creuats sense que vingués ningú.
Aleshores quan ja m'estava angoixant va aparèixer la Montse que de fet ja el tenia signat de dos o tres dies abans, el meu pare, el Santiago, que també el tenia signat i el Domenec.... aquest el que feia era venir a que li signés el llibre, se n'anava i als vint minuts tornava, o sia que el seu llibre duia tres o quatre dedicatories, però almenys donava una certa sensació de moviment. Mentrestant a l'Ibañez li devia fer mal el canell de tan signar. En resum que em vaig frustrar molt, més que res per que anava de novell.

Malgrat el consell que us he donat, dos anys més tard, en publicar "Fins que cal dir-ser adéu" vaig reincidir i coindicir també amb en Lluís Subirana i Ton Creus, però aquesta vegada anava ja preparat, o millor dit resignat, i tot i així va anar una mica més bé que la primera, vaig signar deu o dotze ejemplars, que vista la primera experiència va ser tot un èxit. Us deixo l'enllaç d'un altre comentari de novembre de l'any passat on hi ha un extracte de la novel·la d'en Ramón Folch i Camarasa "Manual del perfecte escriptor mediocre", on explica d'una manera molt divertida i irònica el fet d'anar a signar llibres per part d'un escriptor mediocre."

Bona diada del llibre i de la rosa.