Detesto cordialment els diumenges per la tarda, és un lapse de temps que se'm fa feixuc i llarg, potser perquè és l'espai de la setmana en que més em costa somiar. Í és que si no em dediqués a somiar constantment, a inventar històries inversemblants i proposar-me fites inabastables, allunyades de la crua i avorrida realitat, o m'hauria tornar boig o ja hauria tallat la meva relació amb la vida. Que la vida no tingui cap sentit és potser la única raó per viure. Viure és molt complicat i a més a més no hi ha manual d'instruccions que et guíi, espero que morir sigui més senzill.
Tags:
FPR
Coicideixo. Els diumenges a la tarda, són d'una tristor absoluta, es el moment que aprofiten alguns escriptors afeccionats per a fer les seves incursions literàries submits en una atmòsfera conpungida i pesarosa.Jo crec que som molts els qui detestem els diumenges a la tarda, crec que aplegats podriem arribar a constituir una germandat.
Salut
Francesc Cornadó
A mi m'agrada la laxitud que acostumen a tenir, per mi, els diumenges a la tarda..
Però no deixis mai de somiar, forma part de les motivacions.
No fastidie....tengo un bueno amigo que se llama David...Dijo algo parecido a lo suyo hace tiempo. Hablamos de Ciorán y de Celine y de Cirlot (para variar)...Hace tres meses le detectaron cancer de huesos...y para él, el morir se está haciendo muy complicado...Morir no es sencillo, más facil es pasar el domingo por la tarde...Venga, no se me desanime...Ayer llamó mi hermanastra desde Bassano del Grappa (donde habita), me dijo que las personas están todas decaidas y tristes .... Yo le contesté : "¿ También en Italia ? e, fratelino, (me dijo), la cuesttione e mundiale ¡¡¡..Así que ánimos y a pasar el domingo, que el lunes está al caer. Un abrazote ¡¡¡ y salut...mucha salut
Vaja, Francesc, jo em pensava que amb la jubilació els diumenges a la tarda serien molt més suportables. M'acabes de treure una il·lusió.
fundem la germandat Francesc, tindria molts cofrares,
tot son gustos Joana, m'estim més els diumenges pel matí
salut Miquel.
No té a veure amb la jubilació, se'n queixa també en Miquel (abans Pere) de Can Saragatona, els diumenges a la tarda tenen un no se que d'avorrida malenconia.
I a vegades de desesperació, de cagonquielsvainventar, Francesc. Encara que hores d'ara sabem com trampejar-los ;-)
I confirmo que no té res a veure amb la jubilació, que a mi me'ls fa més suportables, i si empata el Madrid gairebé són glòria, i ja em perdonaràs per l'atreviment.
Miquel, ahir va ser un diumenge especial, sobre tot a la nit quan l'atbitre dels 13 errors (paraula de Mou) va pitar el finalk del partit. Dit aixó, aquest text està escrit de quan treballava (l'he tret del marmessor de la ignorància) però de jubilat se'm segueixen fent feixucs els diumenges a la tarda, encara que es cert que d'una altra manera.