Bòsnia commemora aquest divendres el vintè aniversari del començament de la guerra als Balcans (1992-1995) amb una sèrie de manifestacions culturals i exposicions que recorden les víctimes, les devastacions i el setge de Sarajevo. L'acte central, denominat La línia vermella de Sarajevo, ha volgut recordar les 11.541 víctimes mortals del setge de Sarajevo per part de les tropes serbobosnianes, que va durar tres anys i mig, i ha consistit a disposar en un carrer principal de la ciutat, el carrer Titova (a prop de l'anomenada avinguda dels franctiradors, el Bulevard Mese Selimovica), 11.541 seients de color vermell -un per cada vida perduda-, en 825 files, que ocupaven uns 800 metres.

L’any 1945, en acabar la segona guerra mundial, Europa es va conjurar per que mai més es produís un altre Auschwitz. Cinquanta anys més tard, l’11 de juliol del 1995, la passivitat de les forces de les Nacions Unides permetien un altre repetició d’un crim horrible, la massacre de Srebrenica a Bòsnia. El més terrible, els mes vergonyós d’aquesta matança es que es podia haver evitat, que semblava que les forces de nacions Unides ho evitarien. Nomes calia que Europa no abdiqués del compromís adquirit de defensar els valors funamentals, els drets bàsics de les persones i les etnies. Però l'Europa que cinquanta anys abans, davant l’horror dels camps d'extermini d'Auschwitz o Mauthausen, s'havia conjurat per no permetre “mai més” l'horror nazi, no va moure ni un dit per evitar l'horror de Srebrenica

Siria, no és un país Europeu atès pertany a la lliga àrab, però a relativa distància de Barcelona i més propera als paisos de la lliga àrab, i ni àrabs ni europeus fan res per evitar la massacre que està prepetrant Baixar al-Assad sobre tot a la ciutat d'Hama i també altres. Ja a l'any 1982, Hama va patir una matança perpetrada pel règim de Hàfiz al-Assad, pare de l'actual president, per aixafar un aixecament islamista que va causar entre 10.000 i 40.000 morts. 

En aquest cas, com a Bosnia, el silenci i inoperància d'Europa i la lliga arab és covard i vergonyós, sense que ni uns ni altres moguin un dit ni donin un sol pas per evitar la massacre del tirà sobre part del seu poble. Un tirà que ho sap i continúa amb la seva tasca d'extermini amb total impunitat. Com a Bosnia, Siria és a poques hores de vol d'arreu. La crisi de Siria no és sistémica, és ética i moral, talment com la nostra."

L’any 1945, en acabar la segona guerra mundial, Europa es va conjurar per que mai més es produís un altre Auschwitz, i n'hi ha hagut més d'un. Més que una conjura devia ser una conxorxa, la conxorxa dels cínics, o dels necis.