 |
| vailet - Isidre Nonell - |
"Suara he vist en Joan i m'ha dit que el seu vailet està pioc".
Heus ací com en una frase tan curta surten tres paraules totalment en desús, suara, vailet i pioc, com moltes altres que mica en mica es van perdent en aquesta simplificació del llenguatge que afecta no només al català, sinó també al castellà i suposo que a altres llengües. La pobresa del llenguatge s'agreuja i cada vegada es parla menys i pitjor. No m'estranya, si pel carrer a les ciutats circula gent apressada, els que escolten música amb els mini o super cascs que estàn en un altre estat, o els que somrient van caminant i teclejant el seu mòbil o tauleta amb les dues mans, que algun d'aquests últims un dia prendrà mal i se m'estamparà contra una farola. I ja sabem el llenguatge que empren els dels mòbils, gairebé sense vocals amb una pobresa molt superior a la de twitter, que per cert ja he abandonat:
"PUIGCARBÓ @FRANCESCPUIGCAR Reply Delete Favorite · Open
A twitter on en orígen es tractava d'escriure pensaments, idees o contes en 140 caràcters. Ha acabat amb mil cretins dient bestiesses."
Aquest és el comiat.
¿ Sabrán lo que es una avutarda? apuesto a que no.
ResponEliminaLa simplificación del lenguaje es el reflejo de la simplificación mental..
Creo que el traductor me ha jugado una mala pasada con la "avutarda". Lo he visto en el original y creo que he metido la "pata"... un saludo.
ResponEliminaUN VAILET es un muchacho, un chaval, però tambien és un pájaro, suara, és hace un momento, o hace poco, i pioc, es enfermo, pero no mucho. Son algunas de las muchas palabras que antes se usaban y ahora se hacen servir poco, y me imagino que en castellano sucede lo mismo.
ResponEliminaun saludo.
Aqui tambien se llamaban "rapaces" a los muchachos. Me lo había traducido como avutarda, gracias por la traducción.
ResponEliminarapaz, esto es castellano antiguo, en gallego es rapaciños, y casi seguro que en portugués es rapacinhos.
ResponEliminaLas palabras se pierden, pero se generan otras nuevas. A mí me lo parece. Hoy en dia nadie habla un castellano cervantino, ni tan siquiera valleinclanesco...Así con el catalán. Lo florido de Maragall ha pasado al olvido y nos decantamos más por el lenguaje contemporaneo de Quim Monzó...
ResponEliminaEj; " la canalla " como grupo de crios ...Mainada, Quitxalla...en fin Hoy se les ha de llamar blackberrillers ¡¡¡¡ salut
L'estretor del llenguatge és un llambreig de la incultura i ho és amb independència dels twiter, dels mòbils, de les tecnologies i de totes aquestes andròmines que no són altra cosa que atifells.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó
Suposo que suara si que es troba en desús, no ho sé, però vailet i pioc crec que no, en tot cas es tracta de mots d'un ús geogràfic més restringit, sobetot vailet, que al meu poble no s'ha dit mai: és com si jo digués que xiquet a Barcelona va de baixa.
ResponEliminaNo ens enganyem, Francesc, ara i abans les múltiples possibilitats de la llengua són inferiors al coneixement de cadascun dels seus parlants. Ara mateix, tu i jo no coneixem poetes joves excel·lents?
Compte, i pitjor que les mancances lèxiques, més o menys fàcils de corregir, hi ha les mancances estructurals, les adaptacions d'altres llengües que passen inadvertides.
Per cert, ho dic estimulat pel que diu el meu homònim i pel que jo mateix acabo d'escriure, la llengua no es fa en els llibres, sinó en el carrer. Si perdem el carrer ens quedarà només l'arqueologia de la llengua, per molt propera que sigui.
Debat interminable, però mentre hi hagi debat la llengua serà viva.
diria que se'n perden més que no pas en surten de noves Miquel, i les noves solen ser anglicismes.
ResponEliminaaixí ho veig Francesc, la mainada ja no surt tant al carrer com abans i es refugia mes en fòtils electrónics que els aïllen
ResponEliminaes cert que hi ha joves poetes excel·lents Miquel, però sòn l'excepció, en no sortir tan al carrer la canalla, es perd aquest aprenentatge de la llengua i de la vida que era estar al carrer. Tancats a la seva cambra amb cónsoles o xatejant a través del mòbil no es la millor manera de comunicar-se.
ResponEliminaA les zones més 'urbanes' creiem que han desaparegut paraules que potser una mica 'més enllà' són ben vives. El llenguatge sempre va variant i són els escriptors i estudiosos els qui l'intenten 'conservar' o 'congelar'. Quan jo era petita hi havia al meu barri castellanismes molt divertits i vius que la normalització ha malmès però també admeto que moltes paraules en català que avui semblen normals eren ben mortes o abaltides. Crec que el jovent té el seu argot propi, no és que tingui menys vocabulari, sempre es té el que fa falta. La invasió dels anglicismes és imparable avui, com ho van ser les paraules d'origen francès en un altre temps. Les llengües -o formes dialectals, ja que no se sap ben bé què és, una llengua- neixen, creixen i moren, com tot a la vida dels homes i les dones, agradi o no.
ResponEliminael català d'abans Júlia, ple de castellanismes com el 'buenu' o el 'desde luegu' tenia el seu que, ara el llenguatge és pla, aquest és el problema.
ResponElimina