M’abelleix avui parlar d’una qüestió que pot semblar menor, però que ni molt menys o és. Parlava l'altra dia amb un company que em deia que a ell li agradava el pa torrat sucat amb tomata i pernil de 5 jotes, de Jabugo, vaja!.
Lamento dissentir de tu - li vaig dir - i com a expert en pa amb tomata després de sopar gairebé cada dia durant 39 anys, aixó, pa amb tomata i embotit o sovint pernil, vull manifestar en primer lloc, que torrat i amb tomata no m’agrada tant i dos i molt important, si el pernil és bo de veritat, no cal tampoc un 5 J, bé si cal (però sovint no es pot volia dir), com deia si el pernil es bo, m’agrada molt més amb pa sense tomata, amb oli d’oliva i prou. Tinc la mania o així m’ho sembla que la tomata li treu sabor al pernil, com si la superposició de sabors es barregessin en detriment del gust del pernil.
De fet, potser el que no s'ha de fer és un entrepà amb pernil del bo; tal i com és al plat de la fotografía tallat a llonzes ben fines i acompanyat del pa sucat amb oli és quan és més bo, de fet el que és més saborós d'aquest pernil és el greix, aquell greix oliós que t'impregna la pituitaria amb la seva fortor mentre et pringues els dits de la grasa que desprén i el paladar es deleix en tastar-lo. Caram! m'està entrant gana.
Ara, tot es qüestió de gustos, en conec un que de jove es feia pa amb tomata i a sobre hi posava cola-cao i després pernil i deia que estava molt bo. Ah! i per menjar el pernil bo m’agraden més les llesques de barra de quart que no pas de girat. Manies meves, o no!
Ara, tot es qüestió de gustos, en conec un que de jove es feia pa amb tomata i a sobre hi posava cola-cao i després pernil i deia que estava molt bo. Ah! i per menjar el pernil bo m’agraden més les llesques de barra de quart que no pas de girat. Manies meves, o no!
.png "English"){kind=small}
16 Comentaris
Aquest que es posava el cola-cao no seria pas el Ferran Adrià de petit? Ho dic perquè també posa kelloggs a la paella...
ResponEliminaI per cert: a mi també em sembla que el tomàquet i el pernil no acaben de lligar.
La cosa més rara que faig jo és posar oli a la llesca i després melmelada, molt millor que amb mantega.
unas manías tuyas (envidiables)
ResponEliminasalut
no Lluís, és el meu germà mitja, que per cert es diu com tu
ResponEliminacada uno tiene sus manías Omar
ResponEliminaEl jamón si es bueno, como va, sin tomate...
ResponEliminaPero para los jamones normales, los que comemos a diario, el tomate esta buenísimo y el aceite también.
Algunas veces tostado y otras no.
El jamón también gana mucho si te comes unas cigalas a la plancha (de las grandes) antes, por aquello de no discriminar el mar..
asi es Temu, el jamon del país con pan com tomate i el de jabugo con rebanadas de pan aceite y un buen aceite. El aceite de Lleida. que el andaluz es demasiado fuerte.
ResponEliminaFrancesc, m'encanta això de tomata i no tomàquet, a casa sempre diem tomata, pà amb tomata, tot i que la força de l'entorn ara fa que moltes vegades vagi dient pà amb tomàquet en moltes ocasions.
ResponEliminaA mi m'agrada molt, i és també el sopar canònic de casa, al menys de casa dels pares (jo, com sóc poc panarra, per no dir gens, doncs no acostumo a fer-ne tant, senzillament perquè no compro pà).
El pernil també m'agrada molt, i si no és de sobre millor, jeje. Tampoc cal 5J, tot plegat és una mica subjectiu. Ara, això sí, un pernil bo està generalment al voltant dels 100 euros el kilo, no? Es a dir, caríssim.
Has oblidat una cosa molt important, més amb el pernil que amb el pà amb tomata: el vi negre. Al menys per a mi.
sii el vi negre ¡¡¡¡ i salut
ResponEliminaAlto les seques Eastriver, a casa sempre hi ha el porró a la taula amb vi negre, clar, en canvi per esmorzar no! per esmorzar COCA COLA, perqué, no ho sé, em ve de gust, sembla com si et netegés tots els conductes.
ResponEliminaTu ya vas de comilona Temu, jamón, cigalas, unos finos, unos percebes, prepara la cartera tío.
ResponEliminaOmar, uno es lo que es, decía Serrat, y anda siempre con lo puesto.
ResponEliminajajaja, ho fa, ho fa... la coca-cola neteja tots els conductes, no ho dubtis pas, jaja. El porró? Begut a galet el vi puja més, no??? Jo el que recordo quan era petit, al poble, era el càntir, amb aigua fresca. El porró també, però era pels grans...
ResponElimina. El aceite de Lleida. que el andaluz es demasiado fuerte.
ResponEliminaNo pegamos puntada sin hilo eh.. jajaja
es la forma que tienen de refinarlo, Temu, el aceite andaluz tiene una acidez superior que a mi no me desagrada,en cambio a mi padre no le gusta, y el trabajó toda su vida en una Empresa de aceites
ResponEliminade hecho era catador de aceite.
ResponEliminaA mi también me gusta un bocadillo con tomate y jamón, pero como tu lo dices, el tomate quita sabor al jamón.
ResponEliminaEse plato de jamón, una botella de un buen vino tinto y un pan de trigo de medio kilo de aquel hecho en horno de leña... Uno se siente feliz y olvida la crisis por algún tiempo!!