POEMES SATÍRICS

Ja que la cosa d’aquests dies amb el President Mas convocant eleccions i el referendum posterior sobre el que volem ser quan siguem grans, ha propiciat unes reaccions de personal de Madrid talment de República bananera, amb rei això si, o el que en queda entre relliscada i relliscada, us deixo uns poemes satírics del poeta cubà Nicolás Guillen que juntament amb Pablo Neruda, deuen ser els dos únics poetes en tota la història de la poesia, que es varen fotre del mort, de qui el vetlla i del seguici, i a més a més es dedicaren a inflar-se de menjar i cardar durant gran part de la seva vida.

1.-

Según el informe fiel

de periódicos locales,

carecen los Tribunales

para escribir, de papel.

Caso inconcebible y cruel,

señores, en este caso;

pero digamos de paso

con voz además bien alta,

que aunque es el papel que falta

se trata ¡de un papelazo!

*
2.-

El Presidente, reunido
con el Gobierno completo
dictar acordó un decreto
prohibiendo todo ruido
Pero según se ha sabido,
ni perezoso ni tardo
hizo el Congreso un resguardo
de acuerdo con Caramés,
¡para cuando el ruido es
ruido de bomba o petardo!
*
3.-

Ha causado sensación
como noticia ninguna
la noticia de que hay
una tremenda conspiración.
Ya encontraron un cañón,
dos cornetas y una espuela:
Así que estamos en vela,
suspirando como locos...
¡Señores, éramos pocos,
y en eso parió la abuela!

..... i tambè alguns de collita pròpia

La calculadora

És urgent, vital, important,
que algù se'n vagi corrents,
a la tenda del davant.
I sense pèrdua de temps
compri un fòtil ben corrent
i el regali a la Delegada del Govern
perquè una dama tant ben posada
aprengui a comptar bé la gent
d'una punyetera vegada.
.

el fet corrent i usual

Sembla regla habitual
del Govern del país veí
el fet corrent i usual
de constantment mentir.
Ufanosos i superbs
deformant la realitat.
ens venen gat per llebre,
i acabem menjant-nos gos.
que tornin els segadors,
esmolant ben fort les eines,
i a aquesta colla de penques,
que els capin de dos en dos.
.
incongruència i unió

Votarem que si,
però creiem que no,
i direm que potser,
és millor l'abstenció.
Amb aquestes premisses,
premi a la confusió,
és evident que estem parlant,
de Convergència i Unió.
.
El lleter, el cérvol i l'aligó

I havia una vegada un país
...........................- o nacionalitat -

de verdes pasures curulles de vaques

que donaven llet per a ells i els veïns del costat

que ben alimentats els deixaven anar fent

puig les feres ben fartes no et faran res de dolent

I així anaven tirant any rera any

tot i que prou diners els hi costava

mantenir tota la colla de la mala bava

a contracor i fent-los la gara-gara.

Però les vaques dia a dia s'aprimaven

la fera insaciable demanava més i més

i la llet per a tots ja no arribava

les vaques esgotades, rondinaven a fi de més

era evident que la cosa no rutllava,

que algú tenia de fer un pensament

tot se n'aniria en orris si la llet s'acabava

i l'assumpte pintava molt malament.

Fins que un que era molt saberut

trobà la solució a tan de maldecap

ja ho tinc! - exclamà - reformarem l´Estatut

que anys ençà ens vàrem donar

i així tot s'arreglarà, la llet ens la quedarem

i els donarem la que ens sobri,

mireu si n'és de fàcil, ja ho he solucionat.

Ai innocent de tu! Jo abans m'ho pensaria

no sigui que els veïns se emprenyin

l'avisà un amic que bé el volia

que els tens molt ben acostumats

a viure de la teva mamella, i si els hi treus

t'atabalaran amb la vella cantarella

Val més que plantegis la qüestió

amb tota mena de prudència

que si aquests se t'esveren tindrem raons

saps que son gent de poca paciència

i tot ho solucionen per collons.

Hauries de parlar amb el cérvol

conven-ce'l amb arguments de pes

donant-li quelcom a canvi,

amb l'aligó no hi perdis el temps

que aquest no està per endergues

no acceptarà res per bescanvi,

s'ha donat a la beguda i no entèn

de raons ni raonaments.

Un de no tan amic li donà un altri consell:

No parlis ni amb el cérvol ni l'aligó

fes-me cas, que és perdre el temps

quedem-nos la llet i que es comprin les vaques

veuràs com cridaran llençant-nos amenaces

insults, improperis i calumnies, que d'aixó

en saben tant cérvols com aligots

fes-me cas, no t'hi encaparris,

aguantarem el temporal fins que escampi

i si així no ens en sortim, tancarem la vaqueria

a veure si tancant-los l'aixeta sens calmen.

Que passin gana els veïns en quedar-se sense vaques

i si se n'han d'anar en orris, vaques i personal

que aquestos veïns aviat ens l'entomen

que es quedin amb les vaques i el personal

que els lleters fotrem el camp a Andorra

i el cérvol i l'aligot que es barallin entre ells

així mentre se les foten, ens quedarem els vedells

que si no vaig errat ens donaran més vaques

per alimentar-nos nosaltres, i a lo millor a ells

.

TAV

El senyor Benigno Blanco

i el seu amic el dels Cascos

han obrat un rar miracle

que meravella tot Europa

D'un tren que corre qual bala

n'han fet un que deambula

entre via i via que s'ensorra

al pas tranquil d'una mula