Un veí de Brooklyn ha estat multat amb 1.555 dòlars per no respectar tres semàfors en vermell. La multa pot semblar excessiva, però per a la policia novaiorquesa és una xifra acord a la infracció, i més tenint en compte que, en aquell moment, el ciclista Daniel Greer portava els auriculars posats. Aquesta costum tan estesa d'anar en bicicleta o a peu amb els auriculars ha creat una espècie nova d'oients sords, que no són conscients del perill que representa anar pel carrar o l'acera sense escoltar qualsevol avís que se'ls pugui donar, i, en el cas dels ciclistes, saltar-se els semàfors en vermell és un hàbit excessivament extés, acte que no entenc, atès no ho fan pas qual van amb el cotxe o en moto. Si els ajuntaments es dediquessin a multar als ciclistes que es saltem els semàfors en vermell, es posarien les botes. Millor no donar idees, la voracitat recaptadora és ja prou elevada.
Existeix també una altra espècie que corre perill a ciutat, són el qui pateixen la síndrome Whatsapp. Aquesta síndrome consisteix en anar pel carrer amb el telèfon mòbil al davant (aproximadament a uns deu quinze centímetres per davant del cos, i a l'alçada del pit), amb la vista abaixada pendent del teclat, escrivint de manera compulsiva amb les dues mans, - perdó - amb els dits de les dues mans i, sobretot, somrient exteriorment, amb el perill que comporta anar pel carrer amb la mirada baixa (mirada de perdedor o de persona enfonsada anímicament), doncs tenen aquests addictes el perill d'ensopegar amb algú o amb el mobiliari urbà amb el conseqüent perill per la seva integritat física.
Són noves especies urbanes d'acord amb els nous temps i les noves tecnologies.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Una altra espècie en alça és la dels qui porten els gossos lligats amb aquesta mena de fils extensiblles que fa que l'animal ocupi una part de la vorera i l'amo una altra. A mi no em causen problemes, perquè tinc una mena d'estri multiusos suís que porto sempre que també té unes estisores que he fet servir poquíssim, però considero que són una mostra més de "el carrer és de tots i vivim en una democràcia".
ResponEliminaaquests solen ser bastant curosos, Miquel. Jo també tinc l'estri suis vermell amb la creu blanca, heretat del meu sogre, pero les tisores no tallen gaire.
ResponEliminaAl Twitter un deia: quan anem en cotxe odiem els vianants, quan anem a peu odiem els automobilistes, però sempre, sempre, odiem els ciclistes. ^^
ResponEliminaMe pongo malo con los guasap, no les soporto, la verdad y me parecen una falta de educación tremenda.
ResponEliminaEn Burgos yo me pasaba todos los semáforos en rojo de pequeño, ahora solo voy con la bici por el campo para no atropellar a guasadictos y demás idiotas que van atontados por el mundo..Un saludo.
Jo vaig en bicicleta Montse, però respecto els semàfors, tot i que se'm queda cara d'idiota sovinr, sobretot els caps de setmana quan estic aturat en un semàfor i van passant ciclistes saltant-se els semàfor i a sobre fottent-se'n de mi.
ResponEliminahaces bien, aunque por el campo hay toda clase de 'ORI', objetos rodantes identificados, como motos, 4x4, quads y otras especies.
ResponElimina