Al principi la Fe movia muntanyes només quan era absolutament necessari, de manera que el paisatge era igual a si mateix durant mi·lennis. Però quan la Fe va començar a propagar-se i a la gent li va semblar divertida la idea de moure muntanyes, aquestes no feien sinó canviar de lloc, i cada vegada era més difícil trobar-les al lloc on un les havia deixat la nit anterior, cosa que per suposat creava més dificultats que les que resolia.
La bona gent va preferir llavors abandonar la Fe i ara les muntanyes romanen en general al seu lloc. Quan a la carretera es produeix un ensorrament sota el qual moren diversos viatgers, és que algú, molt llunyà o immediat, ha tingut un lleugeríssim indici de fe.

FIN



[Miniconte]
Augusto Monterroso