 |
| efectes d'un piquet informatiu |
Deia Joan Fuster en un dels seus aforismes, exactament el 717 el següent: "Un Sindicat que està en mans dels de dalt - siguen aquests els que siguen - serà sempre un instrument d'opressiò classista (18-X-1954)". Quan Joan Fuster el va escriure jo tenia només nou anys i no hi havia doncs uns sindicats democràtics, sinó el sindicat vertical franquista, tot i que de fet, poca o nul·la diferència hi ha entre uns i altres, els sindicats son un ens inùtil actualment, ja ho vaig escriure fa uns mesos, com els àrbitres assistens no serveixen per a res, i si hi ha alguna cosa o activitat que no serveix per a res, només per costar diners (240 milions d'Euros l'any en el cas dels sindicats espanyols) a l'erari que tothom sap és públic, millor doncs obviar-ho i deixar-ho còrrer.
Hi penso cada vegada que veig Càndido Méndez (etern dropo a la seva poltrona), Fernandez Totxo o Coscubiela. He dit dropo í, dropo, ho diu l'Ignasi Riera al seu últim llibre i ho subscric: per a ser sindicalista s'ha de ser dropo i jo hi afegiria que bastant barrut.
Entre altres questions perque el Sindicats que han forçat aquesta vaga amb els piquets informatius que coaccionen a la gent perque no obri botigues, posen silicona als panys i altres actes molt poc democràtics, són també culpables de l'actual crisi, per la seva connivència amb els Governs anteriors. Governs que varen col·locar a sindicalistes en Consells d'administració de Bancs i Caixes, i altres
Els sindicats han desenvolupat un eficaç mecanisme que captació de fons públics amb caràcter finalista presentant amb regularitat a les convocatòries de subvencions anunciades per les diverses administracions públiques (central autonòmica, local i institucional) per al foment de l'activitat associacionista, la realització de tot tipus d'estudis, programes socials, plans d'igualtat, integració d'immigrants, etc ...; sent adjudicataris d'aquest tipus d'ajudes com si es tractés d'una organització no governamental més. És tremendament complicat determinar la suma total derivat d'aquesta font de finançament ja que la informació de les subvencions i ajudes concedides apareix disgregada en els centenars de butlletins oficials de l'Estat, CCAA, Diputacions, Ajuntaments, etc ...
Participar en els fòrums institucionals és una activitat, en general, retribuïda. Unes vegades ho és de manera directa al propi sindicat, així, per exemple, el Ministeri de Treball i Immigració els concedeix anualment una compensació econòmica per la seva participació en els òrgans consultius centrals i territorials del Ministeri, dels seus organismes autònoms i de les entitats gestores de la Seguretat Social. També, de vegades, l'abonament es realitza a títol personal a favor d'aquelles persones que són designades pel sindicat per participar en la comissió o consell d'administració corresponent. D'aquesta manera, representants dels sindicats pertanyien als consells d'administració de les trencades Caixes d'Estalvis i segueixen formant part dels consells dels ens públics titulars de les televisions i ràdios públiques, dels ens del sector empresarial i fundacional públic estatal, autonòmic o local, dels òrgans que controlen el fons de pensions dels funcionaris públics, de la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals, entre moltes institucions.
Atenció especial mereix, el paper que per als sindicats més representatius suposa la seva participació en la gestió dels recursos recaptats als treballadors i empresaris sota el concepte de "formació professional". La quota de formació professional és el resultat d'aplicar el tipus de 0,70% a la base de cotització per contingències professionals a la Seguretat Social. D'aquesta 0,70%, un 0,1% és la part que es detrau de la nòmina del treballador i un 0,60% és la part que soportala empresa. Una part important de la recaptació és gestionat perla anomenada Fundació Tripartida per a la Formació en l'Ocupació, en la qual participen el Ministeri de Treball i Immigració per l'Administració, la CEOE i CEPIME com representants de l'empresa i CCOO, UGT i CIG com organitzacions sindicals més representatives. La manera com es gestionen aquests fons ha estat fins a temps recents molt opaca i, de fet, a la pàgina web institucional, les últimes dades ofertes es refereixen a l'any 2008. D'altra banda, el Servei Públic d'Ocupació Estatal, distribueix directament entre les centrals sindicals majoritàries milions d'euros amb aquesta finalitat. També les conselleries de treball de les comunitats autònomes, en desenvolupament de les seves polítiques actives d'ocupació, els adjudiquen nombrosos recursos per a aquesta finalitat. El control financer sobre la forma en què aquests fons s'apliquen a l'organització de cursos difereix d'unes comunitats a unes altres, però ha estat històricament escàs i el control de qualitat sobre el nivell de l'ensenyament impartit en ells i la qualificació dels ponents que els imparteixen moltes vegades és inexistent.
I aquests són els que han convocat la vaga d'avui i altres, sangoneras del diner públic i experts en treballar poc. A cada Empresa on hi ha enllaços sindicals, podeu estar segur que aquests són els més dropos de tots els treballadors.
Ahora estoy dialogando con mí Sra. Ella dice : ¿ donde iremos a parar ? y yo le contesto : de donde nunca tendríamos que haber salido. De cuando un oficial ganaba 1200 y tu la cuarta parte como aprendiz, o sea 300 ptas. de cuando el teléfono estaba en la casa y era para todos. de cuando se trabajaba y se venía tan cansado que incluso el domingo era casi hasta para dormir....desde los años 80 , los padres no han querido que sus hijos se parecieran a ellos. El síndrome del complejo, lo llamo. ¿ Para lo que te van a pagar ? que lo hagan ellos. Y así ha sido, que han venido los de fuera a suplir la mano de obra de los universitarios sin ganas, pero con coche, ipad, ipod, internet en el movíl y adidas en los pies...
ResponEliminaVivir es barato, pero nos hemos empeñado en hacerlo caro. Me sabe mal, pero hemos de volver a la senda de comprarse el coche después de casados; a ir a hacer el vermut los domingos, a trabajar más horas y hacerlas rentables; a gastar menos de lo que se gana, a prescindir de torres, seguros, teléfonos, y marcas mil...¿ Cuántos relojes, zapatos, trajes, vestidos, televisiones tenemos en casa ?...
Vivir es barato...pero no tenemos fin a nuestros deseos...ni capacidad de sacrificio, ni espera...Vivir es barato...y lo de ahora...nos pasará factura. Salut, persón por enrrollarme. Salut
Mi padre con tres hijos y siendo encargado de un equipo en aquel entonces en una fabrica, sin trabajar mi madre, pago un piso de 90 metros en cinco años. ¿Cuantos obreros pueden hacer eso ahora? Trabajando los dos y sin gastar nada pueden ganar 2500 euros, es decir 30.000 euros al año ¿cuanto vale un piso de 90 metros? ¿Cuantos años tienen que estar sin comer, sin vestir, sin papel higiénico para pagar un piso? ¿Donde esta el derecho a una vivienda digna? ¿Donde esta el derecho al trabajo?.
ResponEliminaNuestros señores gobernantes autorizan subidas salvajes de la luz, ¿ayuda esto a la productividad o engorda a cerdos? ¿Nuestros señores gobernantes en cinco años han subido un 5% todos los productos via impuestos? ¿Donde esta la subida de salarios? Competitividad es crear, no bajar sueldos, que es un sistema que termina llevándonos a la ruina.
36% menos en Investigación, así se sale de la crisis.
Respecto a los sindicatos coincido bastante en tu planteamiento, excepto CNT, tanto CCOO y UGT estan totalmente absorbidos por el sistema , creando monstruos ineficaces y caros y olvidando su labor combativa y de salvaguarda de los derechos.
Especial mencion hago a los autonomos, ellos estan como los obreros y cuanto antes se den cuenta y hagamos piña, antes saldremos de este sistema que devora la pequeña empresa y a sus trabajadores. Es urgente cambiar de rumbo nuestra economía, hay alternativas.
Tens part de raó, a mí també m'emprenyen molt els sindicats, i també els partits d'esquerres. Però mai els condemno del tot, perquè són en el fons la única esperança que ens queda, si es reinventen, és clar.
ResponEliminaI jo no vull perdre l'esperança de que tot sigui replantejat un dia proper.
ResponEliminaEstic força d'acord amb tu, fa anys vaig conèixer gent vàlida als de l'ensenyament, vaig veure com uns s'acomodaven als privilegis del sistema i d'altres es cremaven i deixaven la moma. El pitjor és que creuen que continuen amb discursos del segle XIX i cobrant subvencions, que ja és gros.
ResponEliminaJo crec que l'esperança és que sorgeixin idees d'avui per a la gent d'avui i canviar els discursos vigents, que no han evolucionat.
En el fons s'han tornat 'de dretes', ja que defensen més aviat funcionariat i gent de grans empreses que els mindundis que no tenen manera de protestar. Pel que fa als piquets 'informatius' no hi tornaré, una vergonya i això no fa res més que desprestigiar el tema, i mira que em sap greu.
De fet, després de la moguda, ha canviat alguna cosa? Si tant de soroll no serveix -actualment- per res més que per fer malbé mobiliari urbà i crear més mal rotllo em temo que cal un debat a fons que no tenen intenció de fer, aquests senyors amb càrrecs vitalicis, gairebé funcionaris. Pel que fa als sindicats 'alternatius' encara viuen més en el passat que els altres.
ResponEliminaMiguel i Temujin, vaig parlar el juny passat del que em va costar un pis l'any 1970 i el que guanyava. I és ben bé com dieu.
ResponEliminahttp://blocfpr.blogspot.com.es/2012/06/de-pisos-i-connivencies.html
RAMÓN, els Sindicats estàn molt desfassats de paraula i obra, els oficialistes i els més marginals. I d'aquests no en podem esperar res.
ResponEliminaJúlia, n'he conegut uns quants d'aquests sindicalistes que s'han 'apoltronat' cobrant del sistema. És molt humà i mñes en aquest país. N'hi havia un de CCOO (ja traspassat) que venia cada més a recollir un talonet al portador de mil pessetes (fa temps) que ens evitava problemes laborals a l'Empresa.
ResponElimina