Sindicats, instrument d'opressió classista

efectes d'un piquet informatiu

Deia Joan Fuster en un dels seus aforismes, exactament el 717 el següent: "Un Sindicat que està en mans dels de dalt - siguen aquests els que siguen - serà sempre un instrument d'opressiò classista (18-X-1954)". Quan Joan Fuster el va escriure jo tenia només nou anys i no hi havia doncs uns sindicats democràtics, sinó el sindicat vertical franquista, tot i que de fet, poca o nul·la diferència hi ha entre uns i altres, els sindicats son un ens inùtil actualment, ja ho vaig escriure fa uns mesos, com els àrbitres assistens no serveixen per a res, i si hi ha alguna cosa o activitat que no serveix per a res, només per costar diners (240 milions d'Euros l'any en el cas dels sindicats espanyols) a l'erari que tothom sap és públic, millor doncs obviar-ho i deixar-ho còrrer. 

Hi penso cada vegada que veig Càndido Méndez (etern dropo a la seva poltrona), Fernandez Totxo o Coscubiela. He dit dropo í, dropo, ho diu l'Ignasi Riera al seu últim llibre i ho subscric: per a ser sindicalista s'ha de ser dropo i jo hi afegiria que bastant barrut.

Entre altres questions perque el Sindicats que han forçat aquesta vaga amb els piquets informatius que coaccionen a la gent perque no obri botigues, posen silicona als panys i altres actes molt poc democràtics, són també culpables de l'actual crisi, per la seva connivència amb els Governs anteriors. Governs que varen col·locar a sindicalistes en Consells d'administració de Bancs i Caixes, i altres 

Els sindicats han desenvolupat un eficaç mecanisme que captació de fons públics amb caràcter finalista presentant amb regularitat a les convocatòries de subvencions anunciades per les diverses administracions públiques (central autonòmica, local i institucional) per al foment de l'activitat associacionista, la realització de tot tipus d'estudis, programes socials, plans d'igualtat, integració d'immigrants, etc ...; sent adjudicataris d'aquest tipus d'ajudes com si es tractés d'una organització no governamental més. És tremendament complicat determinar la suma total derivat d'aquesta font de finançament ja que la informació de les subvencions i ajudes concedides apareix disgregada en els centenars de butlletins oficials de l'Estat, CCAA, Diputacions, Ajuntaments, etc ...

Participar en els fòrums institucionals és una activitat, en general, retribuïda. Unes vegades ho és de manera directa al propi sindicat, així, per exemple, el Ministeri de Treball i Immigració els concedeix anualment una compensació econòmica per la seva participació en els òrgans consultius centrals i territorials del Ministeri, dels seus organismes autònoms i de les entitats gestores de la Seguretat Social. També, de vegades, l'abonament es realitza a títol personal a favor d'aquelles persones que són designades pel sindicat per participar en la comissió o consell d'administració corresponent. D'aquesta manera, representants dels sindicats pertanyien als consells d'administració de les trencades Caixes d'Estalvis i segueixen formant part dels consells dels ens públics titulars de les televisions i ràdios públiques, dels ens del sector empresarial i fundacional públic estatal, autonòmic o local, dels òrgans que controlen el fons de pensions dels funcionaris públics, de la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals, entre moltes institucions.

Atenció especial mereix, el paper que per als sindicats més representatius suposa la seva participació en la gestió dels recursos recaptats als treballadors i empresaris sota el concepte de "formació professional". La quota de formació professional és el resultat d'aplicar el tipus de 0,70% a la base de cotització per contingències professionals a la Seguretat Social. D'aquesta 0,70%, un 0,1% és la part que es detrau de la nòmina del treballador i un 0,60% és la part que soportala empresa. Una part important de la recaptació és gestionat perla anomenada Fundació Tripartida per a la Formació en l'Ocupació, en la qual participen el Ministeri de Treball i Immigració per l'Administració, la CEOE i CEPIME com representants de l'empresa i CCOO, UGT i CIG com organitzacions sindicals més representatives. La manera com es gestionen aquests fons ha estat fins a temps recents molt opaca i, de fet, a la pàgina web institucional, les últimes dades ofertes es refereixen a l'any 2008. D'altra banda, el Servei Públic d'Ocupació Estatal, distribueix directament entre les centrals sindicals majoritàries milions d'euros amb aquesta finalitat. També les conselleries de treball de les comunitats autònomes, en desenvolupament de les seves polítiques actives d'ocupació, els adjudiquen nombrosos recursos per a aquesta finalitat. El control financer sobre la forma en què aquests fons s'apliquen a l'organització de cursos difereix d'unes comunitats a unes altres, però ha estat històricament escàs i el control de qualitat sobre el nivell de l'ensenyament impartit en ells i la qualificació dels ponents que els imparteixen moltes vegades és inexistent.

I aquests són els que han convocat la vaga d'avui i altres, sangoneras del diner públic i experts en treballar poc. A cada Empresa on hi ha enllaços sindicals, podeu estar segur que aquests són els més dropos de tots els treballadors.