Anècdota, s. Relat generalment fals.
La veracitat de les anècdotes que segueixen, però, no ha estat exitosament objectada: Una nit el senyor Rudolph Block, de Nova York, es va trobar assegut en un sopar al costat del distingit crític Percival Pollard.
La veracitat de les anècdotes que segueixen, però, no ha estat exitosament objectada: Una nit el senyor Rudolph Block, de Nova York, es va trobar assegut en un sopar al costat del distingit crític Percival Pollard.
- Senyor Pollard - va dir -, el meu llibre Biografia d'una Vaca Morta, s'ha publicat anònimament, però vostè no pot ignorar qui és l'autor. No obstant això, al comenta-lo, diu vostè que és l'obra del Idiota del Segle. Li sembla una crítica justa?
- Ho sento molt, senyor - va respondre amablement el crític -, però no vaig pensar que vostè desitgés realment conservar l'anonimat.
El senyor W.C. Morrow, que solia viure a San José, Califòrnia, acostumava escriure contes de fantasmes que donaven al lector la sensació que un tropell de sargantanes, acabades de sortir del gel, li corrien per l'esquena i se li s'amagaven entre els cabells. En aquesta època, es creia que rondava per Sant Josep l'ànima en pena d'un famós bandit anomenat Vásquez, a qui van penjar allà. El poble no estava molt bé il·luminat i de nit la gent sortia el menys possible de casa. Una nit particularment fosca, dos cavallers caminaven pel lloc més solitari dins de l'ejido, parlant en veu baixa per donar-se coratge, quan es van ensopegar amb el senyor JJ Owen, conegut periodista: - Caram Owen! - Va dir un -. Què el porta per aquí en una nit com aquesta? No em va dir que aquest era un dels llocs preferits per l'ànima de Vásquez? No té por d'estar al carrer?
- Estimat amic - va respondre el periodista amb veu lúgubre - tinc por d'estar endins. Porto a la butxaca una de les novel·les de Will Morrow i no m'atreveixo a acostar-me on hi hagi llum suficient per llegir-la.
El general H.H. Wolherspoon, director de l'Escola de Guerra de l'Exèrcit, té com a mascota un babuí, animal d'extraordinària intel·ligència encara que gens bonic. En tornar una nit a casa el general va descobrir amb sorpresa i dolor que Adam (així es deia el babuí, ja que el general era darwinista) l'esperava assegut ostentant la seva millor jaqueta curta de gala.
- Maleït avantpassat! - Va tronar el gran estrateg - Què fas aixecat després del toc de queda? I amb el meu uniforme! Adam es va incorporar amb una mirada de retret, es va posar en quatre potes, va travessar la cambra en direcció a una taula i va tornar amb una targeta de visita: el general Barry havia estat allà i si es jutja per una ampolla de xampany buida i diverses burilles de cigars , havia estat amablement atès mentre esperava. El general va presentar excuses al seu fidel progenitor i se'n va anar a dormir. L'endemà es va trobar amb el general Barry, qui li va dir: - Escolta vell, ahir a la nit al separar-me de tu vaig oblidar preguntar-te per aquests excel·lents cigars. On els aconsegueixes? El general Wotherspoon sense dignar respondre va marxar.
- Perdona si us plau - va cridar Barry corrent darrere seu - Feia broma és clar. Au va! tira tira, si no havien passat quinze minuts a casa i ja em vaig adonar que no eres tu.
del diccionari del Diable d'Ambrose Bierce
no está gens malament el relat...
ResponEliminaMiquel: al final de l'escrit tens l'enllaç al Diccionari sencer. Val la pena tafanejar-lo.
ResponEliminaPodriem dir, per acabar, que la literatura ens fa la vida més agradable... i que serveix bàsicament per fer més interessant la nostra vida i el nostre entorn.Perquè la literatura es refugia als llibres, és cert, però viu ben viva entre nosaltres.
ResponEliminano tota la literatura Ramón, veu sinó l'escrit posterior a aquest.
ResponEliminaAmbrose Bierce és un personatge polièdric i apassionant, sobre el qual torno un i altre cop. Fa molts anys vaig llegir les seves narracions extraordinàries, que tenen poc a envejar a Poe. Aquest estiu he llegit la novel·la brillant que el Carlos Fuentes va dedicar-li, "Gringo viejo", on narra la darrera aventura terminal de Bierce a la revolució mexicana. I és molt recomanable per a un home com tu, lector de Bolaño.
ResponEliminaLluís Bosch