"A França han trobat la momia d'un pintor santanderí que feia 15 anys que estava mort a casa seva. Les autoritats van trobar el cadàver de l'home quan buscaven l'origen d'unes filtracions d'aigua en un edifici de Lille. El director departamental de la seguretat pública de Lilla, Didier Perroudon, va explicar en una entrevista divulgada per l'emissora de ràdio France Info que l'home, Alberto Rodríguez Martínez, nascut el 1921, fue trobat en el seu llit en estat esquelètic vestit amb un pijama. el periodico"

No és el primer cas, fa poc - crec que també a França - va haver-hi un cas similar. No deixa de sorprendre com en una societat tan comunicada hi hagi alhora tanta incomunicació. Entenc que l'home no devia tenir família, o no si relacionava. Estrany, si tenim en compte que tenia que deixar la seva herència a algun familiar proper, lo qual em fa pensar que no en tenia de família. A banda com tenia diners, al banc li devien anar carregant els impostos, llum, gas i aigua al compte corrent, tot i que costa de creure que no es sorprenguessin de no veure a un client seu durant 15 anys i per altra banda, potser a França no, però aquí un cop a l'any la gent gran ha de donar fe de vida al Banc per seguir cobrant la jubilació, encara que és possible que en ser pintor i ric no en tingués. 
De totes maneres és trist, molt trist, els seus veïns han estat al corrent de tot el que passava al món tot aquest temps, per remot que fos el lloc, i no s'han assabentat que tenien un veí mort des feia 15 anys. 

 No sé que collons celebrem la nit de traspàs d'un any a l'altre. No hem entès res, no hi ha res a celebrar. Malgrat això ens entestem en simular un estúpid ritual cada cap d'any que a mida que s'acumulen se'm fa més i més feixuc. En el fons, encara que pretenguem ignorar-ho, estem morts, morts en vida i no ens n'hem assabentat, com els veïns del pintor de Santander durant quinze anys no es varen assabentar de la seva mort. Vivim a Comala i no ens n'hem adonat.