El comentari de Julia Otero d'avui a 'el Periódico' no te desperdici. Obviàment el Sr.Rajoy recorda vagament haver parlat alguna vegada amb els Senyors Naseiro, Sanchís i Bárcenas, i afegiria que amb prou feines recorda les seves cares. Per suposat que el Partit popular és aliè a aquestes invencions de la senyora Otero, sent com és un partit on no hi ha corrupció ni financiació ilegal, per suposat, o com diria Bárcenas "faltaría més".

"Hi ha trons que s'hereten sense consanguinitat ni tonteries dinàstiques. Per exemple, el departament de tresoreria del PP. Sanchís, Naseiro i Bárcenas s'han ocupat durant gairebé tres dècades dels diners del carrer de Génova. El primer és avui un pròsper terratinent a l'Argentina, carregat de llimones i milions. No és una mala trajectòria per a un jove sense estudis superiors que va començar venent fruita a Barcelona. El va substituir el 1987 Rosendo Naseiro. Fill d'una humil família de Lugo, va treballar en tintoreries i en un magatzem de carbó fins que va muntar el seu propi negoci de màquines de bugaderia. És Manuel Fraga qui li demana que s'ocupi de les finances del partit.

Tot va anar bé fins que el 1990 el detenen i ingressa a la presó durant una setmana. La fiscalia l'acusa de finançament il·legal de partit, suborn i compra de vots. No obstant, l'anomenat 'cas Naseiro' -en què també estava implicat el seu antecessor, Sanchís- no va prosperar, no per falta de proves, sinó perquè les que la justícia tenia a la mà van ser invalidades: les comprometedores converses telefòniques, que van ser difoses fins i tot públicament, no es van poder considerar prova del delicte al no haver estat autoritzades expressament per un jutge. Els telèfons punxats per ordre judicial buscaven narcotràfic, no corrupció econòmica, i per això el Suprem el va absoldre. Són les garanties processals que no tothom té la sort que li apliquin. Tocat tot i que no condemnat, va abandonar la política i es va convertir en un dels col·leccionistes d'art més importants, fins que va aconseguir la millor col·lecció de pintura espanyola en mans privades. Fa sis anys en va vendre una part al BBVA i el banc la va donar al Museu del Prado, amb el pagament previ a Naseiro de ¡26 milions d'euros! El director del Prado va dir entusiasmat al rebre aquells bodegons dels segles XVII i XVIII que la col·lecció era un «autèntic botí». Si creuen que és un acudit, vagin a l'hemeroteca del 19 de juliol del 2006. A vegades la realitat és més audaç que la ficció.

I arribem a Luis Bárcenas, deixeble i amic dels anteriors. Quan Hisenda descobreix un estrany moviment de 350.000 euros -que la policia considera un exemple de llibre de blanqueig de capitals-, Bárcenas al·lega que aquests diners eren per adquirir un quadro però que al final l'operació no es va produir. ¿Saben a qui cita com a intermediari? ¡A Naseiro! Quan fa tres anys, Garzón l'imputa finalment en la trama Gürtel, el tresorer del PP li demana a un amic de total confiança que vagi a Suïssa i canviï de lloc els seus 22 milions. De fet, ja no són allà. ¿Saben qui és aquest amic? Ángel Sanchís. És l'última revelació d'aquesta setmana, com a resultat de la comissió rogatòria enviada a Suïssa pel jutge Ruz.

És realment prodigiosa la prosperitat econòmica de tots els que han ocupat la butaca de tresorer del Partit Popular. Entre l'herència rebuda, hi haurien de fer constar els coneixements i l'astúcia per a la multiplicació dels pans i els peixos. Aquesta sí que és una dinastia i no la de Falcon Crest." - Júlia Otero - El Periódico.