Hi havia una vegada un petit país molt ordenat. Els seus ciutadans, ciutadanes, i ciutadanets i ciutadanetes llençaven la brossa ordenadament i a l'hora indicada al contenidor verd, el plàstic al groc, el cartró al blau elèctric i el vidre al contenidor rodó que duu incorporant també per dipositar les piles. La reste de de deixalles que no entrava en cap d'aquests supòsits - TV velles, ràdios, microones etc, -alguns les portaven a la deixalleria i altres els dipositaven amb cura al costat del contenidor verd on un senyors negres amb un carret de seguida els recollien i reciclaven també.
Tot anava bé i tot estava en ordre, fins que un dia. Un dia els qui manaven a Bongònia que així és diu el petit país, varen decidir engegar una campanya a la TV on unes noies molt simpàtiques explicaven a la gent la nova manera de reciclar.
Al principi va sorprendre a alguns e irritar a uns quants, però va canviar una mica els hàbits dels ciutadans de Bongònia. El problema, el greu problema es va produir a partir del 25 de gener de 2013 quan la televisió de Bongònia va deixar d'emetre l'anunci.
Els resultats d'aquesta insensata decisió foren terribles, la gent gran que no tenia Internet en no poder veure l'anunci no sabia on havia de deixar el plàstic que no anava al plàstic tot i ser de plàstic, o el vidre que era vidre però no anava al vidre. Resumint, com si hagués envaït el país una síndrome de Diògenes col·lectiva, molta gent per por a equivocar-se i no reciclar bé, va començar a amuntegar bosses i bosses de brossa a casa seva, amb el perill sanitari que comportava.
Malgrat les nombroses peticions de molts ciutadans la Conselleria de la cosa de la recollida de brossa es va negar a continuar emetent l'anunci per TeleBongònia, i la brossa s'anava acumulant.
Finalment, i davant la negativa esmentada, es varen reunir els veïns en assemblea i decidiren tornar a baixar la brossa com s'havia fet sempre: Al groc, tot el plàstic, al blau, paper i cartró, publicitat en paper no desitjada ni llegida inclosa, el vidre al del vidre juntament amb les piles, i la resta, al verd, mentre les deixalles o fòtils variats, alguns els continuaven duent a la deixalleria i la majoria els deixaven al costat del contenidor verd on els recollien els nois negres amb el carret del Caprabo.
I l'ordre va tornar a Bongonia, gràcies al sentit comú dels seus ciutadans, ciutadanes, ciutadanets i ciutadanetes. Com deia el bo de Groucho: La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.