"La veu de la telepantalla encara estava vessant informació sobre el pacte entre fiscalia i els acusats per evitar el judici de la trama de finançament irregular d'Unió Democràtica de Catalunya coneguda com a 'cas Pallerols' i tambè del tancament de llibreries arreu del principat, l'ùltima la Catalònia....., però la cridòria exterior s'havia reduït una mica. 
Els cambrers havien tornat a la feina. Un d'ells va acostar-se-li amb una ampolla de ginebra. Winston, assegut enmig d'un somni de benaurança, ni s'hi va fixar, que li estaven omplint de nou el got. Ja no corria ni cridava entusiasmat. Havia tornat al Ministeri de l'Amor, l'hi havien perdonat tot i tenia l'ànima blanca com la neu. 
Era al banc dels acusats, ho confessava tot i implicaba tothom, que importava, si la fiscalia acabava pactant. 
Més tard estava caminant per un corredor revestit de rajola blanca, tenia la sensació de caminar sota els raigs del sol, amb un guardia armat darrere seu. La bala tant de temps esperada li entrava pel cervell. No importava que tanqués la Llibreria Catalònia, si el gran germà consideraba que era millor un McDonald's al seu lloc, així hava de ser.


Va aixecar la mirada cap a aquell rostre enorme. 

 Li havia costat quaranta anys d'aprendre quina mena de somriure s'amagava darrera el bigoti fosc. Quin malentés tan cruel i innecessari!. Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós!. Dues llàgrimes perfumades de ginebra van rajar-li a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victoria sobre ell mateix. 
Estimava el Gran Germà, a Pallerols i els d'Unió Democràtica, i també al germà McDonald's"