"La veu de la telepantalla encara estava vessant informació sobre el pacte entre fiscalia i els acusats per evitar el judici de la trama de finançament irregular d'Unió Democràtica de Catalunya coneguda com a 'cas Pallerols' i tambè del tancament de llibreries arreu del principat, l'ùltima la Catalònia....., però la cridòria exterior s'havia reduït una mica.
Els cambrers havien tornat a la feina. Un d'ells va acostar-se-li amb una ampolla de ginebra. Winston, assegut enmig d'un somni de benaurança, ni s'hi va fixar, que li estaven omplint de nou el got. Ja no corria ni cridava entusiasmat. Havia tornat al Ministeri de l'Amor, l'hi havien perdonat tot i tenia l'ànima blanca com la neu.
Era al banc dels acusats, ho confessava tot i implicaba tothom, que importava, si la fiscalia acabava pactant.
Més tard estava caminant per un corredor revestit de rajola blanca, tenia la sensació de caminar sota els raigs del sol, amb un guardia armat darrere seu. La bala tant de temps esperada li entrava pel cervell. No importava que tanqués la Llibreria Catalònia, si el gran germà consideraba que era millor un McDonald's al seu lloc, així hava de ser.
Els cambrers havien tornat a la feina. Un d'ells va acostar-se-li amb una ampolla de ginebra. Winston, assegut enmig d'un somni de benaurança, ni s'hi va fixar, que li estaven omplint de nou el got. Ja no corria ni cridava entusiasmat. Havia tornat al Ministeri de l'Amor, l'hi havien perdonat tot i tenia l'ànima blanca com la neu.
Era al banc dels acusats, ho confessava tot i implicaba tothom, que importava, si la fiscalia acabava pactant.
Més tard estava caminant per un corredor revestit de rajola blanca, tenia la sensació de caminar sota els raigs del sol, amb un guardia armat darrere seu. La bala tant de temps esperada li entrava pel cervell. No importava que tanqués la Llibreria Catalònia, si el gran germà consideraba que era millor un McDonald's al seu lloc, així hava de ser.
Va aixecar la mirada cap a aquell rostre enorme.
Li havia costat quaranta anys d'aprendre quina mena de somriure s'amagava darrera el bigoti fosc. Quin malentés tan cruel i innecessari!. Quin exili tan tossut com obstinat, lluny del pit amorós!. Dues llàgrimes perfumades de ginebra van rajar-li a banda i banda del nas. Però ara ja estava tot bé, tot era correcte, la lluita havia acabat. Havia obtingut la victoria sobre ell mateix.
Estimava el Gran Germà, a Pallerols i els d'Unió Democràtica, i també al germà McDonald's"
Tags:
50
Prefiero no comentar por no ser pesado... pero esto se olvidara detras de la siguiente cortina de humo...¿apostamos?.
Un saludo.
LA GINEBRA ayuda a olvidar Temujin, quizás se trate de eso.
Boníssim. I tal com diu el Temujin, veurem quan tarden en treur algun altre tema i tot llest. Estimem el Gran Germà.
Con Temujin.
Estem vivint uns temps convulsos que alimentaran no pocs arguments de novel·les. N'estic segura.
LA desaparició d'una llibreria per ser substituïda per un MAcdonalds té una simbologia que no se li escapa a ningú. Jo hi afegiria algun assassitat i lja podriem tenri la novel·la.
I com diuen els altres, a la propera cortina de fum ja ens n'haurem oblidat.
un tema en tapa un altre gairebé a diari Lluís.
Faltaria el Guardia Civil i la folclorica Eulàlia, o en aquest cas un mosso i una pubilla.