El joc, la juguesca, per un avorrit com jo semblava interessant. Es tractava d'anar a trenc d'alba amb el cotxe a tota merda des de la Plaça Francesc Macià fins la plaça Tetuàn i tornar sense respectar semàfors ni cap regla. Aixó si, cada vianant atropellat (d'atrezzo) restava cinc punts del total, i si apareixien els Mossos o la Policía l'organització s'en desentenía.
No va ser fins el segon vianant que que em vaig carregar que em vaig adonar que no eren d'atrezzo, eren reals, amb les sabates enganxades al bell mig del paviment de la Diagonal. Aquest era el sentit real del joc, i jo me'n vaig assabentar massa tard.
Francesc, si no ho he entès malament es tracta d'aquests jocs que fan els pijos de tant en tant. Fa uns anys no ho feien a la Diagonal, sinó a Balmes. Es tractava de creuar el carrer Balmes. Només això, però (sempre hi ha un però) el cotxe es situava en un d'aquests carrers estrets que creuen Balmes per la part de dalt. I s'esperaven que "el seu semàfor" estigués en vermell, llavors creuaven a tota llet, perdó, pastilla. Això era un joc. És semblant al de Diagonal?
ResponEliminaN'he sentit a parlar d'aquests jocs de pijos avorrits, aquest conte curt se'm va ocòrrer l'altre dia mentre conduîa.
ResponEliminaNunca entenderé a gente que disfruta corriendo por una calle cuando se puede costear hacerlo en un circuito. Seguramente esto habrá pasado.
ResponEliminaTEMUJIN, esto supongo que si, aunque pegar a los peatones en el asfalto no creo, aún.
ResponEliminaMe pasa como a TEMUJIN, también a mi me cuesta entenderlo.
ResponEliminaYo creo que nos cuesta entenderlo a todos. Pero creo que todos hemos visto en la tele o por videos estas motos en las calles (a veces en poligonos industriales) o a veces en las mismas calles las animaladas que llegan a hacer. Y los peatones si que parecen pegados al asfalto, porque no sabes donde esconderse.
ResponEliminaJosep: no hi ha res que no hagi succeït abans.
ResponElimina