I succeí que un dia anaven pasturant per un prat, la vaca cega i la de la mala llet, l’una al nord i l’altra al sud. Com aquest no era molt gran, mica en mica s’anaren acostant tot menjant herba, fins que en arribar el moment de creuar-se, l’una que no hi veia i l’altre que estava emprenyada, s’ignoraren totalment continuant cadascuna el seu camí, perdent-se doncs un moment històric per intercanviar parers sobre llurs poemes que les havien fet immortals arreu del Principat.
I és que, les vaques no estan per la poesia i els poetes, i malauradament la majoria de la gent, tampoc.