Quin país, mare meua!. Amb aquesta exclamació ha encetat la seva intervenció el portaveu de la CUP, David Fernàndez, en el seu torn de preguntes al president de la Generalitat en la sessió de control parlamentari celebrada aquest matí. Fernàndez ha optat per aquesta expressió, amb el seu to relaxat i perspicaç, després d'escoltar la brega que han protagonitzat el diputat del PPC, Sergio Santamaria, i el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, arran de la decisió de la cap de files dels populars de prescindir del servei d'escortes dels Mossos i demanar protecció a la policia espanyola. El portaveu cupaire ha mostrat amb aquest gest la perplexitat dels independentistes per la baralla generada per la polèmica de l'espionatge i la guerra de policies que està patint la biosfera política catalana.
Ja es veu que els de la CUP porten poc temps de política en l'àmbit nacional, l'exclamació de Fernández ho diu tot.  Té raó, encara que parlar de País potser seria exagerat, més aviat es podria parlar de Can Garlanda o de Bongonia, amb el personal polític que hem votat no dona per a tant, són excessivament miserables gairebé tots, roins i mesquins, una autèntica vergonya són els qui hem votat i que ens mal representen i pitjor gestionen. En aixó són molt espanyols, de la mateixa mena si fa no fum.
No els hauria de sorprendre la desafecció dels ciutadans, ja comencem a tenir les pilotetes inflades de tant barrut i poca-.solta, aquí i allí, i si continúen estirant de la corda de la seva estultícia al final es trencarà i prendrem mal. Els ciutadans podem tenir molta paciència i capacitat de comprensió i sacrifici, però entre uns i altres ens l'estàn acabant, i a penes ens en queda.
Desprès, quan passi el que passarà, que ningu es queixi i menys encara ens culpi.
Ah! els de la CUP no són gaire diferents dels altres, es qüestió de temps i contacte amb el poder per que els s'adaptin a la corrupció ética i moral dels altres. 
Són tots plegats el reflexe dels qui els hem votat, no ens enganyem tampoc. Les seves miseries, són tambè les nostres. I això és el que més em fot.