Quan Dylan, no el Thomas, sinó el Bob, deia que els temps estaven canviant no deixava de tenir raó. Aquesta tarda al Parc Tauli he demanat la fulla de reclamacions a Urgències. I és que no hi ha dret. Abans, en vida encara del Paco, els diumenges al Taulí eren una passada, pels passadissos la gent escoltava el futbol amb els transistors a tota pastilla, la mainada jugava a futbol pels passadissos, i per suposat a tot arreu es fumava, malalts, acompanyants i personal sanitari. Com ha de ser, vaja!
Però enguany del Parc Taulí no és seriós, tot està net, polit i endreçat, no hi ha un putu transistor ni mainada jugant a futbol, i ni tan sols es pot fumar a l'entrada d'urgències, sinó que s'ha d'anar als jardins del davant. I el que és pitjor, el més greu, el que realment ha motivat que demanés el full de reclamació: a la màquina de begudes, la joia de la corona, l'obscur objecte gastronòmic del meu desig, ha estat defenestrat: Ja no hi ha el caldo aquell amb minúscules fulletes verdes que ben calentet semblava bo i tot, i això si que no es pot tolerar. La culpa no se de qui és, però rodaran caps.